Nou morts en un dels pitjors atacs amb arma de foc dels EUA

Un petit poble d¡¯Oregon, al nord-oest dels EUA, es va veure aquest dijous immers en l¡¯horror i la mort despr¨¦s de ser la v¨ªctima d¡¯un dels pitjors atacs amb armes de foc dels ¨²ltims anys. Almenys nou persones han perdut la vida i 20 m¨¦s estan ferides per trets d'un home jove, identificat com a Chris Harper Mercer, de 26 anys, que va assaltar el campus d'una escola universit¨¤ria p¨²blica del poble de Roseburg, a uns 300 quil¨°metres al sud de Portland. Les autoritats i els ve?ns d'aquesta comunitat rural tracten ara de trobar el m¨°bil d'aquest crim inimaginable en altres pa?sos avan?ats per¨° que als EUA, en paraules del mateix president, s¨®n ¡°rutina¡±.

Eren les 10.38 del mat¨ª quan uns cops secs van comen?ar a sentir-se des de l'interior de les classes de l¡¯Umpqua Community College de Roseburg. Segons els relats dels estudiants, van trigar uns segons a adonar-se que eren trets. Van comen?ar a c¨®rrer, tirant les taules, quan van sentir els crits provinents d'algunes de les classes.

¡°A les 10.40 havia de canviar de classe i llavors ens van dir que est¨¤vem en situaci¨® d'emerg¨¨ncia i que hav¨ªem de sortir de l'edifici¡±, relatava a EL PA?S John Parker, de 36 anys, estudiant de Suport Social al campus. A les set de la tarda locals, mentre es feia fosc a Roseburg, Parker era entre els cotxes de policia que barraven el pas a la carretera que porta al lloc dels fets. Els estudiants van sortir amb les mans amunt mentre la policia envoltava el lloc. La comissaria de la policia estatal es troba a l'altra banda de la carretera rural, al costat de l'autopista 5, que recorre tot l'oest des de Tijuana fins a Seattle. Els agents van arribar en q¨¹esti¨® de minuts.

La policia del comtat de Douglas es va enfrontar a trets a un individu en arribar al lloc dels fets. El sospit¨®s va morir en aquest intercanvi. Les ambul¨¤ncies van traslladar diversos ferits als hospitals propers. A l¡¯interior del campus van ser trobades 11 v¨ªctimes, totes en aules d'un mateix m¨°dul amb el terra ple de sang.

Les autoritats van trigar m¨¦s de vuit hores a identificar Harper. Segons les primeres informacions, no ¨¦s un estudiant del campus. La policia investiga ara quina ¨¦s la seva connexi¨® amb aquest lloc aix¨ª com qualsevol rastre de la seva activitat a Internet.

Nom¨¦s arribar, la policia va informar in situ d'entre 7 i 10 morts, xifra que va anar augmentant a mesura que passaven els minuts durant el mat¨ª fins que la fiscal general d¡¯Oregon va confirmar els 13 morts. Finalment, el x¨¨rif va tornar a informar de 10 morts. La confusi¨® i la falta de dades ¨¦s estranya en un incident d'aquest tipus. A les set del vespre locals encara no se sabia si el tirador s¡¯inclo?a entre aquestes deu morts. Un fot¨°graf local testimoni dels primers minuts va descriure l'escena com ¡°pur caos¡± en el diari local NRToday.

Les forces de seguretat locals i estatals, amb suport de l¡¯FBI al llarg del mat¨ª, van buscar durant hores possibles bombes parany al voltant del campus. El x¨¨rif de Douglas va donar l'amena?a per acabada passades les dues de la tarda.

Roseburg ¨¦s un poble al sud d¡¯Oregon, enmig d'una zona rural. L'aeroport m¨¦s proper ¨¦s a hora i mitja per carretera. Aquest centre p¨²blic de formaci¨® professional tenia 13.600 estudiants l'any passat, la majoria passen de la trentena. El x¨¨rif Hanlin va descriure que la petita comunitat estava ¡°terroritzada¡±. ¡°?s un impacte enorme per a aquesta comunitat tenir un crim d'aquest nivell¡±.

El testimoni Parker portava una arma a la cintura mentre parlava amb EL PA?S a les portes de la massacre. Tenia el seu perm¨ªs, tot en regla. Quan va sortir escortat per la policia del campus, va avisar amb tranquil¡¤litat que portava una pistola. ¡°Me l¡¯han pres, n¡¯han tret les bales, l¡¯han deixat al terra i despr¨¦s me l¡¯han tornat¡±, deia satisfet de la dilig¨¨ncia de la policia del comtat. Parker, despr¨¦s d'haver viscut en primera persona el pitjor tiroteig a l'oest americ¨¤ en anys, opinava que no cal endurir les lleis sobre armes, sin¨® posar m¨¦s ¨¨mfasi en la salut mental.

El president Obama va ser informat dels fets minuts despr¨¦s de les primeres informacions. Altre cop, la Casa Blanca va reaccionar dient que est¨¤ en mans dels pol¨ªtics fer ¡°passos significatius¡± perqu¨¨ aquestes coses passin amb menys freq¨¹¨¨ncia al pa¨ªs m¨¦s ric del m¨®n. La impossibilitat per Obama de fer avan?ar qualsevol legislaci¨® en el Congr¨¦s referent a aquest tema ha estat ¡°una font de frustraci¨® per a ell¡±, segons paraules del portaveu de la Casa Blanca.

En una compareixen?a des de la Casa Blanca, visiblement irritat com poques vegades durant la seva presid¨¨ncia, Obama va deixar clara la seva frustraci¨® per haver de tornar a reaccionar davant una ¡°carnisseria¡± que es repeteix ¡°cada pocs mesos¡± i que seria evitable, va subratllar, si el Congr¨¦s permet¨¦s almenys una ¡°modesta regulaci¨®¡± de les armes. ¡°Amb les condolences i les oracions no n¡¯hi ha prou. No ¨¦s suficient¡±, va criticar Obama, per qui aquesta classe de viol¨¨ncia ¡°d'alguna manera, s'ha convertit en una rutina¡±. I aix¨° ¨¦s perill¨®s: ¡°Ens hem tornat insensibles en aquesta mat¨¨ria¡±, va advertir.

L¡¯¨²ltim tiroteig en un centre educatiu en aquest estat del nord-oest va ser el juny del 2014, quan un adolescent va matar un estudiant als vestidors de l'institut Reynolds de Troutdale (Oregon). Tamb¨¦ va ferir un professor de gimn¨¤stica que era en aquell moment en el lloc i que va ser qui va donar la veu d'alarma. El tirador es va su?cidar despr¨¦s.

Recentment, amb una fredor i un nombre de v¨ªctimes semblat, va haver-hi el del mes de juny passat a Charleston, Carolina del Sud, on un jove supremacista blanc va entrar en una esgl¨¦sia de la comunitat negra i va matar a trets nou persones durant les oracions. L'impacte dels fets van provocar la retirada de s¨ªmbols racistes a l'estat meridional i un debat nacional sobre el racisme. No obstant aix¨°, les crides del president Barack Obama a treballar en una nova regulaci¨® sobre la possessi¨® d'armes no han portat cap avan?.

¡°En algun moment, aquest pa¨ªs haur¨¤ d'enfrontar-se al fet que aquest tipus de viol¨¨ncia massiva no passa en altres pa?sos avan?ats¡±, va dir llavors Obama. Als Estats Units hi ha pr¨¤cticament una arma per habitant en circulaci¨®. El desembre del 2012, la matan?a en una escola infantil de Sandy Hook, a Connecticut, va segar la vida d'una vintena de nens i de sis professors. Des de llavors, hi ha hagut 137 tirotejos m¨¦s en centres escolars i universitats dels Estats Units.