La massa

El que of¨¨n m¨¦s la massa ¨¦s que se l¡¯anomeni massa, per¨° resulta dif¨ªcil referir-se d¡¯una altra manera a un conjunt multitudinari de persones. Potser hi ha qui busca equiparar-la a la condici¨® i al dret que tenen les persones que pertanyen a una comunitat pol¨ªtica i que expressa el vincle existent entre els seus membres, i llavors la converteixen en ¡°ciutadania¡±. O pot haver-hi qui s¡¯estimi m¨¦s qualificar-la de ¡°societat civil¡±, com si la massa fos alguna cosa relativa a l¡¯organitzaci¨® i als afers interns de tots els ciutadans. I fins i tot hi pot haver qui no dubti gens a atribuir-li la categoria de conjunt dels habitants d¡¯un pa¨ªs, de ¡°poble¡±. D¡¯altres, menys ambiciosos, com si fossin els organitzadors de les festes majors dels barris de les grans ciutats, podria ser que es conformessin a descriure la massa com una reuni¨® festiva, familiar i pac¨ªfica, i xifrar en el tuf esp¨¨s de vida rural que despr¨¨n les virtuts de la idiosincr¨¤sia d¡¯unes coordenades geogr¨¤fiques precises.

Sigui com sigui, la ra¨® de la massa ¨¦s inflexible, infal¡¤lible i irrebatible, com si es mogu¨¦s a trav¨¦s de sil¡¤logismes immaculats, sotmesa a l¡¯ofici mec¨¤nic de pensar en comptes de ser conscient que fa una operaci¨® mental. Tamb¨¦ es pot dir d¡¯una altra manera: la massa pensa, per¨° no sap qu¨¨ pensa, ni coneix altre objectiu en el seu acte de pensar que la repetici¨® sense finalitat d¡¯una buidor que transforma en signes tot el que rep de l¡¯exterior, d¡¯acord sempre amb l¡¯arxiu immens, desordenat i plen¨ªssim d¡¯imatges i records que guarda en el seu subconscient.

At¨¤vica i primitiva, la massa vibra i crida i oneja banderes amb frenes¨ª quan se li lloa la seva condici¨® de massa, quan els parlaments dels l¨ªders obvien l¡¯inter¨¨s i les idees i se centren en la ideologia i l¡¯emoci¨®, quan se l¡¯esperona a apinyar-se i esdevenir el pal de paller del futur, quan se li atorga la condici¨® de pinyol del fruit carn¨®s d¡¯un nou estat, quan se li mana el seu dret a ser il¡¤legal, quan sent reivindicar porcions de territoris ve?ns, i quan se li recorda que els enemics no s¨®n dignes de confian?a. Un fil¨°sof alemany ja va avisar que el llenguatge era el perill de tots els perills perqu¨¨ amb ell es podia comen?ar a crear la possibilitat d¡¯un perill real.

Expectant, el m¨®n mira Catalunya, ¨¦s cert, per¨° de la mateixa manera que va mirar unes altres forces profundes de la superficialitat que van desestabilitzar l¡¯ordre amb afanys d¡¯originalitat propis de l¡¯adolesc¨¨ncia pol¨ªtica; de la mateixa manera, per exemple, que va mirar un altre desvari de la imaginaci¨®, l¡¯intent de construir una S¨¨rbia que fos m¨¦s gran que mai: amb estupefacci¨® i amb temor perqu¨¨ els l¨ªders tribals no s¨®n mai racionals ni responsables.