I¡­ a Miserachs li agradaria?

L¡¯alegria de l¡¯anunci de l¡¯exposici¨® de Xavier Miserachs al Macba es va convertir en decepci¨® en comprovar que, en comptes de la colossal antol¨°gica esperada, fruit de l¡¯estudi d¡¯un arxiu de 80.000 imatges, es presentava incomprensiblement una breu exposici¨® de quatre sales dedicades a un ¨²nic llibre, Barcelona Blanc i negre (Editorial Aym¨¤, 1964). No solament aix¨°: va sorprendre la posada en escena que uns professionals del disseny van donar al sentit que el comissari Horacio Fern¨¢ndez ¡ªexpert en llibres de fotografia a escala internacional i admirador del treball d¡¯aquest autor¡ª havia destil¡¤lat despr¨¦s de llegir i informar-se sobre les intencions conceptuals de Miserachs, que presentava Barcelona com la ciutat de la gent. El susceptible ¡°sector¡± de la fotografia barcelonina es va indignar considerablement. All¨° era un atropellament als drets d¡¯autor de Miserachs per al llu?ment dels dissenyadors. Una falta de respecte a l¡¯obra ¡°original¡±.

Miserachs va ser el referent per a molts fot¨°grafs que van aspirar a viure de la fotografia. No tant pel contingut o la qualitat de les seves fotografies, sin¨® per la seva actitud jove i trencadora. En els seus textos de la d¨¨cada de 1990 es manifestava en contra de la ¡°normalitzaci¨®¡± que es volia imposar a la fotografia per assimilar-la a les obres d¡¯art. No hi ha necessitat de m¨¦s, deien llavors els comissaris davant la tossuderia dels ¡°documentalistes¡± que com ell volien veure el seu treball ampliat a mida mural. Miserachs s¡¯havia queixat de com de seriosa, homog¨¨nia, mon¨°tona, envidrada, emmarcada i amb paspart¨² va resultar la seva mostra antol¨°gica per a La Caixa el 1992, per¨° es va haver de resignar als criteris ¡°museogr¨¤fics¡±. Els despatxos manaven i calia adaptar-se a aquella manera de fer si es volia treure el nas en una exposici¨®. ?Tant enrenou amb l¡¯exposici¨® del Macba no ser¨¤ perqu¨¨ ja ens hem acostumat a veure les fotos sempre segons aquesta norma i ens escandalitza qualsevol alteraci¨®?

Per¨°, qu¨¨ pensaria avui Miserachs d¡¯aquesta exposici¨® del Macba en qu¨¨ s¡¯ha fet un salt a l¡¯altre extrem? Entre altres coses, Miserachs va escriure en la seva joventut que el documentalisme no s¡¯havia d¡¯entendre com un g¨¨nere normatiu, sin¨® com una actitud de llibertat del fot¨°graf davant la vida. Es mostrava contrari a l¡¯oposici¨® entre creativitat i documentalisme. Per a ell la realitat que pessiga l¡¯¨¤nima era l¡¯¨²nic que importava. Aix¨ª de clar: si una foto ¨¦s bona el seu autor no importa, nom¨¦s aquest pessic. La fotografia ¨¦s comunicaci¨®. ¡°Descobrir les immenses possibilitats del mitj¨¤ com a vehicle comunicatiu en el llibre The Family of Man, d¡¯Edward Steichen, va ser el que em va impulsar a ser fot¨°graf¡±. Steichen mostrava fotografies per primera vegada en un museu d¡¯art en termes de comunicaci¨® de masses, no d¡¯obra art¨ªstica, prescindint de la solemnitat dels documents i del discurs d¡¯autor. El car¨¤cter ¡°expl¨ªcit¡± de la fotografia ¨¦s el que fascinava Miserachs. No es tractava de preservar la imatge, ni tan sols de respectar-la, sin¨® de potenciar-la mitjan?ant estils gr¨¤fics que l¡¯actualitzessin i l¡¯arrelessin profundament en el contemporani. En aquest sentit podem afirmar que a Miserachs no l¡¯hauria escandalitzat la proposta d¡¯aquesta exposici¨®, encara que no puguem assegurar al cent per cent que li hagu¨¦s agradat el resultat. S¨ª que va agradar als joves que van veure la mostra, cosa que a ell l¡¯hauria emocionat.

Per acabar de tranquil¡¤litzar els que dubten, compartir¨¦ un somni que Xavier Miserachs va deixar anar en una conversa un any abans de la seva mort: ?per qu¨¨ el Macba no voldr¨¤ fer una exposici¨® amb l¡¯evoluci¨® de la perruqueria en les meves fotos, aix¨ª, a gran format, tal com est¨¤ perm¨¨s als artistes? Potser ha arribat el dia per al Macba, i avui voldria. ?s clar que aix¨° de ficar la tisora a les fotos potser no est¨¤ ¡°encara¡± gaire justificat...