Cort¨¢zar, el ping¨¹¨ª rosa de la mare

¡°No puc ser el que encara veu en aquesta cara. I no puc ser res m¨¦s en llibertat, perqu¨¨ al teu mirall de somriure tou hi ha la imatge que m'aixafa, el fill veritable i a mida de la mare, el bon ping¨¹¨ª rosa anant i venint i tan valent fins al final, la forma que em vas donar en el teu desig: honrat, afectu¨®s, jubilable, desplomat¡±. Ho va escriure un Julio Cort¨¢zar ja adult en una carta poema que mai es va atrevir a enviar a la seva progenitora, amb la qual en canvi va mantenir correspond¨¨ncia ininterrompuda 30 anys. El pes d'aquell matriarcat com a punta d'iceberg d'una asf¨ªxia familiar insuportable, una probable relaci¨® incestuosa amb la germana, el menor pes en la vida i l'obra de la seva v¨ªdua Aurora Bern¨¢rdez, un tractament hormonal per al seu gigantisme els efectes secundaris del qual el van convertir als gaireb¨¦ 60 anys en un notable depredador sexual i la mort per leuc¨¨mia, s¨ª, per¨° rematat per la sida contreta per una transfusi¨® de sang s¨®n els aspectes majorment de regust freudi¨¤ del gran escriptor argent¨ª que Miguel Dalmau fa aflorar en Julio Cort¨¢zar. El cronopio fugitivo (Edhasa), volumin¨®s (640 p¨¤gines) i de ben segur pol¨¨mic retrat de l'autor de Rayuela.

Cort¨¢zar buscava en la seva obra (i, per extensi¨®, en la seva vida) abandonar una realitat que li semblava incompleta, saltar-la, creuar la porta, cosa que explicava les seves desconnexions, la seva tend¨¨ncia a mostrar-se distret, ¡°estats de passatge: quan estic distret, per aqu¨ª m'escapo¡±, deia. ¡°Jo m'he limitat a posar una llanterna a l'altre costat d'aquella porta, seguint pistes que els altres bi¨°grafs han abandonat¡±, apunta Dalmau a Barcelona, on un Cort¨¢zar nen establert amb la seva fam¨ªlia el juny del 1917 va aprendre el que eren els traumes (un gall el va despertar a mitja nit i el va estrenar en els malsons) i on un trencad¨ªs del drac multicolor del Park G¨¹ell gaudini¨¤ va marcar, sense saber-ho, les seves per a tota la vida imatges inconnexes de rajoles de colors i la seva fascinaci¨® pels calidoscopis reals i literaris.

Miquel Dalmau, autor d¡¯un pol¨¨mic retrat sobre Gil de Biedma, apunta un grau d¡¯incest de Cort¨¢zar amb Ofelia, germana de l¡¯escriptor, un tab¨² que la seva obsessi¨® va reflectir a ¡®Bestiario¡¯

Per Dalmau, autor de la controvertida biografia de Gil de Biedma (2004) i de la completa Los Goytisolo (1999) i que ha invertit tres anys de feina i la dissecci¨® de mig centenar d'obres sobre l'autor d'Historias de cronopios y de famas, el pes del gineceu argent¨ª va marcar tota la vida de l'escriptor. ¡°La mare, Herm¨ªnia, era filla il¡¤leg¨ªtima i tant ella com la germana de Cort¨¢zar, Ofelia, van viure d'ell tota la seva vida perqu¨¨ el pare els va abandonar aviat: fins un mes abans de la seva mort els va enviar xecs des d'Europa, per¨° resulta que qui va haver d'exercir des de ben jove de pater familias era un noi introvertit, amb problemes de gigantisme i al qual tenien mig amagat en un altell llegint tot el dia¡±, fixa el bi¨°graf, que no dubta a qualificar l'escriptor d'¡°home bloquejat pels tab¨²s i puto esclau de la seva mare¡±.

A tot aix¨° uneix Dalmau un factor delicat: el 15 d'octubre del 1951 Cort¨¢zar s'instal¡¤la a Par¨ªs. Oficialment, ¨¦s perqu¨¨ no pot suportar l'asf¨ªxia de la dictadura, per¨° Per¨®n era al poder des del 1946 i havia acabat de sortir aquell mateix mes el seu primer llibre de contes, Bestiario, del qual, aix¨° s¨ª, nom¨¦s va vendre 65 exemplars al principi. En bona part dels relats, la figura de l'incest apareix com a leitmotiv: ¨¦s un dels malsons m¨¦s recurrents del Cort¨¢zar de llavors, vinculats, segons Dalmau, a la seva germana Ofelia, de car¨¤cter fort, esquizofr¨¨nica com se sabr¨¤ despr¨¦s i poc amant de la seva obra. A aix¨° atribueix l'estudi¨®s el fet de ser el ¡°motor freudi¨¤¡± de la veritable causa de la sortida precipitada del pa¨ªs de l'escriptor i propiciar la seva ¡°pulsi¨® centr¨ªfuga¡± pel m¨®n, tot i que ¡°no devia ser una relaci¨® desaforada¡±.

Afirma tamb¨¦ el bi¨°graf que el pes vital i literari d'Aurora Bern¨¢rdez, primera dona i futura marmessora de l'escriptor i amb la qual Dalmau no va parlar mai perqu¨¨ ¡°no volia que em segrest¨¦s intel¡¤lectualment la biografia¡±, va ser sempre inferior del que se sost¨¦. I, per descomptat, que no va ser la font d'inspiraci¨® de la Maga, l'entranyable dona nena que coprotagonitza la m¨ªtica Rayuela. ¡°Ni va ser ella, que li va donar constants carabasses durant anys, ni va ser la poetessa Alejandra Pizarnik: va ser Edith Aron i la novel¡¤la reflecteix l'explosiva relaci¨® entre el que era un becari argent¨ª hipersensible, racional i apocat amb una jove jueva dependenta de grans magatzems exc¨¨ntrica, alegre i bastant alliberada¡±.

Un tractament hormonal per limitar el creixement descontrolat del seu cos va canviar la seva actitud vital i sexual a finals dels seixanta

La vida afectiva i sexual de Cort¨¢zar va aflorant ¨Cintercalat amb interpretacions de la seva vida a partir de la seva obra, tamb¨¦ disseccionada¨C al llarg del llibre, aconseguint un protagonisme notable a partir d'un tractament hormonal al qual se sotmet Cort¨¢zar a finals dels anys seixanta per abordar una tumoraci¨® fruit del creixement desordenat del seu cos. Aquesta ¨¦s l'excusa, segons Dalmau, del canvi radical en el f¨ªsic i en el sexual de l'autor argent¨ª, que passa de ser un home d'1,92 d'al?ada per¨° barbamec i amb cara de nad¨® a un personatge barbut, de cabells llargs, molt d'acord amb l'est¨¨tica beatnik del moment. ¡°Aqu¨ª s'acaba l'intel¡¤lectual retret i mon¨°gam¡±, escriu l'estudi¨®s. La cura, amb testosterona, li estimular¨¤ el desig sexual, ja prou excitat per la seva relaci¨® amb la lituana Ugn¨¦ Karvelis, de car¨¤cter fort, culta, vital i alcoh¨°lica, que treballava com a editora a Gallimard.

La imatge d'atractiu Robinson de Cort¨¢zar la fixar¨¤ en unes instant¨¤nies molt conegudes la fot¨°grafa holandesa Manja Offerhaus, que tamb¨¦ va ser amant de l'escriptor. Les dones com a objecte de desig entren en la seva vida, tot i que ni aix¨ª s'arreglarien les coses amb Aurora en aquest camp: pel que sembla, Cort¨¢zar no podia tenir fills i va passar un matrimoni en blanc en el terreny sexual, tesi que Dalmau sost¨¦ veladament. ¡°Aurora no va fer m¨¦s que perpetuar el matriarcat argent¨ª en el qual va viure sempre l'escriptor, que per aix¨° gaireb¨¦ mai es va comportar com a mascle alfa sin¨® que va mostrar una sensibilitat molt desenvolupada, cosa que explica que fos un escriptor de tant ¨¨xit entre les dones¡±, ratifica el bi¨°graf.

En un pas m¨¦s, Dalmau atribueix a Cort¨¢zar un aut¨¨ntic safari sexual durant una estada a K¨¨nia amb motiu d'una confer¨¨ncia de la Unesco. All¨¤, a m¨¦s de perseguir algunes nadiues, va tenir una accidentada aventura amb C.C., a la qual hauria for?at, cosa que va deixar veladament fixat en uns poemes publicats p¨°stumament; la violaci¨®, com en el seu moment l'incest, traspua obsessivament en la producci¨® cortaziana de mitjan anys setanta, segons Dalmau. ¡°El tractament li canvia l'actitud i el seu comportament sexual: li passa als 60 anys el que sol passar als 20 per¨° amb l'avantatge que ell t¨¦ un vedat de carn fresca molt gran perqu¨¨ ¨¦s un conegut i, en tots els aspectes, atractiu escriptor¡±. ?s aquell Cort¨¢zar que deixa aclaparat el seu amic Mario Vargas Llosa quan el va a visitar a Londres perqu¨¨ no fa m¨¦s que parlar distesament de sexe, drogues i no es reprimeix a l'hora de comprar revistes er¨°tiques¡­

El virus de la sida, que va contreure per una transfusi¨® contaminada, va rematar la seva malaltia per leuc¨¨mia, segons el bi¨°graf

Per¨° alguna cosa no funcionar¨¤ en Cort¨¢zar: no se sent c¨°mode amb aquella especial polig¨¤mia. Quedar¨¤ reflectit per escrit en dos nivells: a la seva obra, com en novel¡¤les com el Libro de Manuel, o en cartes destinades a les seves m¨¦s ¨ªntims: ¡°Visc sol en una multitud d'amors¡±, els confessar¨¤ m¨¦s d'una vegada, especialment despr¨¦s de la ruptura amb Karvelis per la gelosia inevitable en tota parella oberta.

D'aquest frenes¨ª sexual l'assossegar¨¤ Carol Dunlop, la mort de la qual el 1982 deixa ja un Cort¨¢zar molt malalt del c¨°ctel leuc¨¨mia-sida per una transfusi¨® sangu¨ªnia el 1981 amb sang contaminada de l'?frica en un ¨¦sser totalment malenconi¨®s i enfonsat. ¡°Carol l'havia retornat al terreny l¨²dic, al nen gran que sempre va ser Cort¨¢zar¡±, creu el seu bi¨°graf. L'escriptor va sol, molt sovint, al cementiri de Montparnasse a la tomba de la seva companya i fa, fins i tot, posar got i plat per a ella com si fos viva quan va a dinar a casa d'antics amics comuns. Aflora tendresa i fins certa ll¨¤stima, fins i tot, la figura de l'escriptor malgrat que Cort¨¢zar no va ser mai desvalgut ni ingenu, especialment en el terreny pol¨ªtic, com apunta Dalmau. ¡°No t¨¦ res de miop pol¨ªtic: no es va vendre a Moscou perqu¨¨ sempre va estar a favor de la llibertat individual i de la vida, nom¨¦s cal llegir relats com Apocalipsis de Solentiname¡±.

Juan Carlos Onetti, despr¨¦s de llegir el relat cortazari¨¤ El perseguidor, sembla que es va tancar al lavabo i va trencar el mirall d'un cop de puny. Per les mateixes raons, i potser per d'altres totalment oposades, alguns lectors de la desmitificadora Julio Cort¨¢zar. El cronopio fugitivo fan el mateix.