Vetlla d¡¯armes per una lluitadora

Quan la vaig con¨¨ixer, als anys seixanta, en un vol de Londres a Barcelona, Carmen Balcells portava un estrany monyo al cap i una camisola que semblava d'abadessa. Moltes vegades li vaig prendre despr¨¦s el p¨¨l recordant aquell moment. Mai vaig sospitar en aquell viatge que ella seria en el futur, a m¨¦s de la meva agent liter¨¤ria, la meva amiga m¨¦s ¨ªntima i estimada.

Amb la franquesa que sempre la va caracteritzar em va dir en aquella ocasi¨® que havia com¨¨s un error acceptant l'oferta de Carlos Barral de ser l'agent liter¨¤ria de l'editorial Seix Barral, perqu¨¨ la ra¨® de ser d'aquest ofici era defensar els autors davant dels editors i no a l'inrev¨¦s. La segona vegada que ens vam veure, no gaire despr¨¦s, ja havia conven?ut el Carlos que la deix¨¦s marxar i comen?ava a operar de manera independent com a agent liter¨¤ria. Va aconseguir, de moment, que Seix Barral anul¡¤l¨¦s el contracte lleon¨ª que jo havia signat (sense llegir-lo, esclar) per la meva primera novel¡¤la, La ciudad y los perros, cedint aquells drets per a tota l'eternitat i concedint a l'editorial una comissi¨® del 50% sobre totes les traduccions. Ja havia comen?at aquell llarg combat que ella va guanyar al cap dels anys en tota la l¨ªnia i va canviar per sempre la relaci¨® entre escriptors i editors en tot l'¨¤mbit de la nostra llengua. I, fins i tot, m¨¦s enll¨¤: recordo molt b¨¦ el dia que em va trucar per explicar-me que, per primera vegada en la seva hist¨°ria, l'editorial Gallimard, de Fran?a, havia acceptat signar el contracte d'un llibre per nom¨¦s 10 anys de durada.

Els editors, al principi, l'odiaven i volien eliminar aquella intrusa que s'enfrontava amb ells d'igual a igual i els obligava a competir per poder aconseguir un in¨¨dit. Alguns oferien als autors pagar-los bestretes m¨¦s elevades a condici¨® que prescindissin d'aquella intermedi¨¤ria temible. Van arribar a encausa-la en un judici, que, afortunadament, van perdre. Ella, en les negociacions, ¡°vessava vives ll¨¤grimes¡± (com la princesa Carmesina del Tirant lo Blanc), per¨° no donava el seu bra? a t¨°rcer i, sovint, com diuen a Espanya, els posava a parir. A poc a poc, els editors van anar comprenent que el que la Carmen feia era una mica m¨¦s transcendent que defensar els drets dels seus pobres escriptors, ¨¦s a dir, treure de les cavernes l'edici¨® espanyola, modernitzar-la, incitant-la a ser ambiciosa i projectar-se per tot el vast territori de la llengua. Moltes vegades, en aquell sortidor permanent d'idees que era la Carmen, ells van trobar iniciatives fecundes per llan?ar noves col¡¤leccions, fer llan?aments de llibres, millorar els seus formats i conquistar nous p¨²blics per a la lectura. Sense ¡°la noia de Santa Fe¡±, com s'autodefinia de vegades, l'anomenat boom de la literatura llatinoamericana simplement no hauria existit i els seus autors haurien passat desapercebuts del gran p¨²blic.

Ser representat per Carmen Balcells ¨Ccosa que va arribar a ser el somni de tots els joves que comen?aven a escriure, a Espanya i a l'Am¨¨rica Llatina¨C constitu?a un veritable privilegi, per¨° significava, tamb¨¦, acceptar el seu matriarcat i, en totes les decisions importants, obeir-la sense dir ni piu. Mil vegades vaig discutir amb ella i sempre vaig perdre la discussi¨®. Cridava, plorava, insultava, volaven llibres i altres objectes per l'aire, i sempre acabava guanyant ella, perqu¨¨, a m¨¦s, gaireb¨¦ sempre tenia la ra¨®. Dubto que alg¨², en el seu temps, hagi conegut millor, en els seus detalls m¨¦s secrets, la ind¨²stria editorial i hagi utilitzat millor, sempre en benefici d'autors i lectors, el mercat del llibre.

Mai vaig con¨¨ixer una persona tan generosa com la Carmen. Amb el seu temps, amb el seu afecte, amb la seva intel¡¤lig¨¨ncia i, esclar, amb els seus diners. Alguns dels escriptors als quals ¨Cliteralment¨C va mantenir, perqu¨¨ creia en el seu talent tot i que els seus llibres tinguessin nom¨¦s un grapat de lectors, la van trair, i aquelles decepcions les encaixava amb una eleg¨¤ncia enorme, per¨° la feien patir molt. Es ficava en la vida privada dels seus autors sense el menor escr¨²pol, i sempre per b¨¦. Consolava vidus i v¨ªdues i, si feia falta, els buscava c¨°njuges de reempla?ament; componia matrimonis i parelles, o, si era necessari, els liquidava. Una vegada es va passar tota una nit ¨Cs¨ª, tota una nit¨C mirant de dissuadir per tel¨¨fon un editor novaiorqu¨¨s que la va trucar des de Manhattan per dir-li que s'anava a su?cidar (va fracassar en la seva obstinaci¨®, perqu¨¨ aquella mateixa matinada, despr¨¦s de penjar, es va penjar en un pal de l'enllumenat el¨¨ctric).

La trag¨¨dia de la seva vida va ser el pes. Va fer dietes, va freq¨¹entar cl¨ªniques ¨Cella em va portar per primera vegada a la Cl¨ªnica Buchinger¨C, va visitar metges de mig m¨®n, i diverses vegades va arribar a aprimar-se. Per¨° mai li durava, perqu¨¨, tard o d'hora, la gana, aquella t¨¨nia insaciable, la vencia, i es tornava a engreixar. Una nit va fer que se'm gel¨¦s la columna vertebral per la resposta inesperada que em va donar, quan li vaig explicar que, no s¨¦ amb quin motiu, em van portar a la Zarzuela i em van presentar el rei Joan Carles. Sa Majestat, el primer que em va preguntar va ser: ¡°Com ¨¦s aquella famosa Carmen Balcells que, segons diuen, recorre el m¨®n venent els autors espanyols?¡±. ¡°Ja ho veus, Carmen, t'has tornat famos¨ªssima¡±. Recordo la seva estranya mirada, la ganyota de la seva cara, i la incre?ble frase, remugada en veu molt baixa: ¡°Vols que et confessi una cosa? Hauria donat tot el que he fet i aconseguit per ser guapa, encara que fos un sol dia¡±. ¡°Est¨¤s parlant de deb¨° o em prens el p¨¨l?¡±. Llavors, va fer veure que reia: ¡°S¨ª, s¨ª, t'ho juro, el meu somni sempre ha estat ser una dona objecte¡±.

Ja fa un bon nombre d'anys que tota classe de mals s'abatien sobre el seu cos. Ella els combatia, amb la pugnacitat i la const¨¤ncia amb qu¨¨ seguia negociant els contractes. Conservava la ment l¨²cida i la mateixa capacitat de treball de sempre; ja no podia caminar i havia d'ingressar a cl¨ªniques i passar-se hores i dies entre metges. Per¨° totes les altres hores seguia mantenint activa i puixant, amb horaris embogits que duraven de vegades fins a l'alba, aquella oficina de la Diagonal de Barcelona, a la qual tants escriptors i editors i lectors devem tant.

L'¨²ltim dia que la vaig veure, dos dies abans de morir, estava euf¨°rica, plena de projectes i de bromes. Per¨° ¨Cla visitava despr¨¦s de dos mesos i mig, o potser tres¨C mai l'havia vist tan acabada f¨ªsicament, amb tanta dificultat per acomodar-se a la cadira de rodes, amb aquells sobtats atacs de tos, aquella pell l¨ªvida, aquelles ulleres viol¨¤cies i el frunziment constant de la boca. Vaig tenir llavors la seguretat que era l'¨²ltima vegada que la veia. Va morir en la seva llei, resistint, combatent, sola en aquell dormitori farcit de manuscrits que s'havia proposat llegir fins al final. Ning¨² omplir¨¤ mai el buit que deixa en l'ofici que va inventar i va portar a unes altures desconegudes fins llavors. I ning¨² podr¨¤ consolar-nos mai de la tristesa en qu¨¨ ens deixa als que la vam con¨¨ixer i la vam estimar.

Drets mundials de premsa en totes les lleng¨¹es reservats a Ediciones EL PA?S, SL, 2015.

?Mario Vargas Llosa, 2015.