Qu¨¨ cal negociar?

Qu¨¨ cal negociar? Fernando Vallesp¨ªn plantejava aquesta pregunta en la seva columna d'ahir. Des de diversos sectors de Madrid, per¨° tamb¨¦ de Barcelona, es reiteren les apel¡¤lacions al di¨¤leg, a la necessitat de fer reformes ¨Csempre amb l'afegit¨®: ¡°per¨° no per complaure el sobiranisme¡±¨C; al fet que totes les parts han de renunciar a alguna cosa per asseure's parlar ¨Cper¨° a l'hora de concretar l'¨²nica cosa que es demana ¨¦s que els que han guanyat a Catalunya amb la bandera de la independ¨¨ncia la retirin¨C; a reconstruir ponts, a recuperar el pacte constitucional del 78. Paraules gastades que amb prou feines signifiquen res, en la mesura en qu¨¨ mai van acompanyades d'una voluntat de reconeixement de l'altra part. L'independentisme o renega de la seva condici¨® o ¨¦s excl¨°s de la taula.

¡°La setmana passada parl¨¤vem de la independ¨¨ncia, ara ja nom¨¦s es parla de les dificultats per formar Govern¡±. Regna un cert desconcert en el sobiranisme. I, no obstant aix¨°, els resultats han estat dins del previsible. Se sabia que era molt improbable que l'independentisme aconsegu¨ªs la majoria absoluta en vots, i que es produiria un despla?ament cap a la CUP, perqu¨¨ la candidatura d'unitat va incomodar una part de l'esquerra. La confusi¨® ha vingut per un detall: la p¨¨rdua de l'esc¨® 63 per part de Junts pel S¨ª. Per¨° aquestes picades d'ullet del dest¨ª ajuden a posar els peus a terra i a col¡¤locar al seu lloc les grans il¡¤lusions.

L'independentisme, malgrat el seu innegable ¨¨xit, viu moments de dubte per diversos factors. Perqu¨¨ el resultat marca un alentiment del proc¨¦s. Perqu¨¨ l'estrat¨¨gia de les grans fites decisives (eleccions 2012, 9-N, 27-S) genera certa ciclot¨ªmia: l'endem¨¤ de cada cita hist¨°rica tot segueix igual i l'¨¤nim decau. Perqu¨¨ en aquestes eleccions l'eix de l'independentisme s'ha despla?at cap a l'esquerra, i ara emergeixen les contradiccions dreta/esquerra que, agradi o no, segueixen articulant la pol¨ªtica. I aix¨ª s'explica la defensa numantina que Artur Mas est¨¤ fent de la seva candidatura: a la dreta no se li pot escapar el proc¨¦s de les mans ¨Ci, al seu torn, l'independentisme no pot tenir fugues per la dreta, perqu¨¨ estaria perdut¨C. I perqu¨¨ davant de les dificultats del proc¨¦s el Govern ha de governar: no es pot pensar en un Govern de transici¨® com plantejava el full de ruta. O governa o tornar¨¤ a haver-hi eleccions molt r¨¤pid.

Amb aquest panorama, i amb les generals a la vista, es pot respondre a la pregunta de Vallesp¨ªn? Crec que encara no. Els arranjaments de sempre ja no serveixen i han de passar moltes coses encara perqu¨¨ s'imposi la necessitat d'una reforma pactada que redistribueixi realment el poder. Em temo que nom¨¦s si s'arriba a una situaci¨® de risc per totes les parts es podr¨¤ parlar de pacte i negociaci¨® de deb¨°. No veig en l'horitz¨® pol¨ªtic ning¨² amb capacitat de convertir el problema en oportunitat i anticipar-se per evitar que s'arribi a una situaci¨® l¨ªmit.

De moment, l'independentisme segueix tenint expectatives de creixement perqu¨¨ el canvi generacional juga a favor seu. En contra seva: les presses, la fragilitat de la coalici¨® i les relacions de forces. I des de les institucions espanyoles se segueix sense voler recon¨¨ixer la dimensi¨® del que passa a Catalunya, com demostra el relat de derrota de l'independentisme que han intentat imposar Mariano Rajoy i Pedro S¨¢nchez, i que Aznar va dinamitar.

El nou parlament catal¨¤ far¨¤ una declaraci¨® solemne apel¡¤lant a iniciar el proc¨¦s d'independ¨¨ncia, per mantenir la cohesi¨® de la coalici¨® i no defraudar els seus. D'aqu¨ª a les eleccions de desembre, que seran en clau catalana, la tensi¨® augmentar¨¤. Amb els senyals que vindran de Catalunya, el reformisme s'acovardir¨¤ davant del discurs patrioter del PP. Arribar¨¤ el Govern nou i l'espera haur¨¤ servit de poc. Em temo que la resposta a la pregunta sobre qu¨¨ cal negociar nom¨¦s passar¨¤ de la ret¨°rica a les q¨¹estions concretes quan un esglai, un senyal fort de la realitat, faci entrar les parts en ra¨® i s'entengui que els canvis han de ser estructurals, no simplement cosm¨¨tics. Avui encara no es donen les condicions.