Els Pets m¨¦s tendres

Hi ha fons de cat¨¤leg, calaixos plens de can?ons esperant el seu moment, el context per enllustrar-les a l'escenari. Celebrant 30 anys, Els Pets tenen nou espectacle ¨Caquest diumenge s'estrena oficialment al Temporada Alta¨C, que divendres va sonar en preestrena a Sant Cugat del Vall¨¨s, com a aperitiu de Petits Camaleons, el festival musical per a criatures i pares que avui conclou al Teatre Auditori de Sant Cugat. I s¨ª, hi havia canalla al recinte i, excepte per a un que es va dormir, com va delatar la seva mare a manera de broma cridant-lo des del fons, la idea va funcionar. Deu ser que al cap i a la fi les balades i els mitjos temps pop poden ser el m¨¦s semblant a una can?¨® de bressol.

Per¨° que ning¨² cregui que aquest espectacle (passar¨¤ per Barcelona el 16 de desembre) ¨¦s un muntatge amb vocaci¨® infantil. Els Pets s'han envoltat d'un quartet de corda i un trio de metalls per recuperar les can?ons m¨¦s id¨°nies per ser tocades aix¨ª. Can?ons delicades on s'uneix l'amor, els desamor i aquella malenconia que sedimenta el pas del temps. Algunes semblen obligar a somriure mentre es canten: Blue tack, A batzegades, Dissabte... S¨®n can?ons amb un toc amarg que amb la melodia passen millor.

I menys l'inevitable Bon dia, interpretat al final com si fos una algaravia, tot va sonar com si fos nou, o gaireb¨¦ nou. Sense ser especialment sorprenents, els nous arranjaments, exceptuant ¡°la desconstrucci¨®¡±, tal com va dir Gavald¨¤, de Soroll, l'entorn matisat de la interpretaci¨® va il¡¤luminar un repertori del qual Els Pets van sobrats: can?ons immaculadament tendres, sense aspiracions m¨¦s enll¨¤ de l'esperit purament pop. Petites pedres brillants. En van quedar un bon grapat al rebost ¨Cd'haver-n'hi, n'hi ha¨C d'un espectacle que va patir un problema que s'ha d'esperar que se solucioni: un so mal equilibrat que suggeria que els arranjaments de cambra es caracteritzen per sonar nom¨¦s baixet. Era la preestrena, hi ha marge de millora.