Carmen Laff¨®n, una parra (i raors) a Mallorca

Aquesta pintora capta moments del paisatge, de persones i objectes amb lentitud i austeritat de color, recerca per posar la llum amb una calma seductora. Una artista capdavantera, Carmen Laff¨®n, viva, expl¨ªcita i educada, habita en les seves obres, davant del mar i el riu a La Jara, al costat de Do?ana, a Cadis, i a Sevilla on va n¨¦ixer durant la Rep¨²blica.

Menja i xerra b¨¦ mentre tasta, lenta, un arr¨°s ¡®brut¡¯, una necessitat mallorquina, amb llebre i perdius de prop, i descobreix la fascinant i breu mossegada dels raors, els peixos m¨ªtics dels illencs de les pesqueres c¨¨lebres del cap Salines.

L¡¯artista s¡¯explica amb esment, demana, compara i tasta la carn blanqu¨ªssima i fina i de pell cruixent, fregida, a tres metres de la taula, sense enfarinar, com deia mumare i toca. De darreria, ensa?mada amb albercocs de nota alta.

Austera a la taula, Laff¨®n est¨¤ engrescada amb el muntatge i retoc final d¡¯una pe?a a camp obert. Quedar¨¤ fitada dins d'un gran jard¨ª-hort dom¨¨stic, devora un gran sementer i la garriga amb pletes d¡¯ullastres i sets castes de mates, sivines centen¨¤ries i un gran redol enjardinat sense beneitures.

Ella comenta les belles pedres, amb cara de penya, que surten entre la terra a la garriga. Poca terra, sempre, sobre la pell de Mallorca. Camina, no desitja tallar el ritme i la dedicaci¨® al seu treball previst. Es programa per no perdre temps.

Sempre pinta de dia, amb el sol alt, no crea grans peces amb llum artificial que distreu les sensacions naturals que expressen les coses; de nit tot just maneja el carbonet o el llapis i fa notes, mant¨¦ el pols i ajusta la mirada, fent dibuixos de realitat, apunts des de la miniatura a la l¨¤mina.

Plasma retrats, compon escultures, caps, objectes. T¨¦ una pe?a c¨¨lebre, un llitet bressol infantil, al qual sempre cerca retornar. Per aix¨° demana al col¡¤leccionista que li deixi per esgotar la intenci¨® i precisar els seus gestos i petjades, en el cam¨ª de la perfecci¨®, de la troballa en l'oblit.

Per no distreure ni mitja hora de la seva comesa, a Mallorca, al final del dia, un dissabte de setembre, declina la invitaci¨® d'apropar-se a veure caure el sol al mar al con sud, a una casa de la platja ¨Ctot a un quil¨°metre d'on est¨¤ acabant la nova pe?a¨C, molt a prop de l'illa de Cabrera.

Dins del ponent des del migjorn, en la seva escapada habitual, el senyor de la llum s'amaga amb caliu i flames, el paisatge compon una marina de calitja d¡¯un oc¨¤s enc¨¨s, d¡¯aram o carabassa quan fa ventet. A l¡¯encontre previst tamb¨¦ hi ¨¦s, en paral¡¤lel, una escultora de l¡¯aire, senyera de l'avantguarda espanyola, Blanca Mu?oz, que escolta i comenta, discreta.

Al cel de Mallorca ara sura una parra, un n¨²vol bell, un mantell brodat que crea una situaci¨®, sorpr¨¨n i filtra ombres. Carmen Laff¨®n ha obrat una escultura suspesa, una idea, una malla vegetal, sense sostre ni paret de suport, sense intenci¨® de repetir o imitar simplement una vella plantaci¨® dom¨¨stica. Al jard¨ª gran, un mur compacte i prec¨ªs de pedra seca, ferma, clou l'espai gegant eixut de fora.

L'elecci¨® de l'enclavament reflecteix un paisatge sobre el paisatge, un manifest po¨¨tic. L'artista organitza la seva gram¨¤tica pl¨¤stica des del llenguatge complex?de la senzillesa. Ferma les hores i recrea la quotidianitat. Estima Duchamp, Picasso, evoca Turner en les dist¨¤ncies. Va ser a Palma, anys enrere, per veure Morandi a la fundaci¨® Juan March, all¨¤ on els visitants s'embriaguen amb detalls del millor del segle XX espanyol.

El gran laff¨®n?que ¨¦s potser el m¨¦s interessant del museu de Palma ¨¦s l'escenografia p¨¤l¡¤lida, una perspectiva urbana detinguda, sense fi, de les cases i teulades de la pe?a Sanl¨²car de Barrameda (1975). Molts visitants del centre s'enduen un p¨°ster, i aix¨ª repeteixen l'escena en moltes parets, per la bella pau vibrant que copsa. Aix¨ª l'obra?¨¦s popular.

La parra privada de Mallorca de Laff¨®n, branques de bronze i fulles perennes de p¨¤mpol (nom de peix tamb¨¦), met¨¤l¡¤liques, verdoses; les tiges, sarments i els troncs ¨Cles mares de la vella vinya¨C s¨®n de fosa.

L¡¯autora estudia i dubta, mira i interv¨¦ per definir cada cent¨ªmetre de la instal¡¤laci¨®. Decideix en quin trespol, un s¨°l ¨Cterra vermella¨C, han d'arrelar els quatre vents aquesta expressi¨® vitalista. Observa i muda la perspectiva i gira un brot. Mira i no es distreu xerrant, entre soldadors i ferrers del muntatge, de dies, que han vingut de Sanl¨²car.

La "intervenci¨®", una escultura a¨¨ria, ¨¦s un fullatge clar i organitzat, l¡¯ordre desembullat, remirat i retocat, pe?a a pe?a, que mudar¨¤ de tons cada hora de l'any. L'espai defineix la pe?a, queda a cel obert, sota la c¨²pula enorme on rebota el gran blau protector o feridor de la mar gran propera, de fons blancs i molta posid¨°nia. Queda un exercici pict¨°ric de subtilesa i austeritat expressiva.

La parra p¨¨rgola de Carmen Laff¨®n ¨¦s, a m¨¦s, un n¨²vol, un c¨²mul de gestos, una bassa, una altra illa sobre l'illa, una imatge que vola des de Cabrera que tamb¨¦ sura al cel, all¨¤ devora, una met¨¤fora que no ha recercat. ?s una pintora de cels gens embafadors o merengats.

Aquesta iniciativa, un enc¨¤rrec d¡¯una col¡¤leccionista amiga i paisana de Sevilla, en el seu primer exercici va n¨¦ixer per una volta als sostres de grans museus. Llavors va portar la verema a l¡¯exposici¨®, una col¡¤lecci¨® de senalles carregades de ra?m, tamb¨¦ buides, en bronze. Ara, malgrat les tardors i les ponentades grans de saladina que crema, aquesta parra no perdr¨¤ la fulla emper¨° o far¨¤ ra?m. ?s intemporal, aliena als fets reals.