Poc Madrid i poc Atl¨¨tic

Una c¨°pia encantada del Madrid, que t¨¦ un Ben¨ªtez son¨¤mbul, no va ser prou per descarrilar un Atl¨¨tic borr¨®s que vol canviar Simeone. De la transici¨® de l'un i l'altre, en un derbi gaireb¨¦ sense porteries fins a l'¨²ltim sospir, nom¨¦s en van treure partit Benzema i Vietto. La resta va ser joc d'escacs, amb dos entrenadors amb fils, movent peons. Del tauler en va treure m¨¦s profit inicial Ben¨ªtez, i m¨¦s benefici final Simeone, aquell Esp¨¤rtac?matalasser entossudit que els seus canvi?n de muda. Quan va voler jugar no va poder, quan li va agafar el rampell que l'ha caracteritzat aquests ¨²ltims anys va aquarterar el Madrid. Just la gr¨¤cia que els va faltar als madridistes, tan continguts, tan sotmesos a les ordenances de la banqueta que van acabar ofegats. Dos equips d'autor encara amb m¨¦s ombres que llums.

Simeone t¨¦ un embolic. I gros. Vol ser el que mai ha estat, com a jugador i molt menys com a entrenador. Busca i busca un equip amb m¨¦s gr¨¤cia, ha fitxat per aix¨°, per¨° no acaba d'encertar les peces. En el rastreig del grial, allista jugadors de motlle fi en zones pedestres. Griezmann, el millor golejador, ficat al llit a la dreta, lluny de la porteria advers¨¤ria. A l'altra banda, ?liver, noi despert, amb condicions per ser el base dels davanters, no per barrinar per la banda esquerra. Simeone alinea peloteros que no juguen com peloteros pel dictat del cap. Com si volgu¨¦s l'Atl¨¨tic de la seva vida, el de l'ullal retor?at, per¨° amb tipus m¨¦s predisposats al frac. Ni una cosa ni l'altra. Un equip desnaturalitzat fins que va arremangar-se com en els vells temps, ja al final.

Davant, Ben¨ªtez somia amb la poci¨® m¨¤gica, l'equilibri, el concepte que fa anys torturant els t¨¨cnics blancs. La f¨®rmula sembla que ¨¦s Casemiro, jugador cartesi¨¤, que es reconeix com l'¨¤ncora de l'equip, com a mosqueter de tots. No ¨¦s Busquets, per¨° s'hi assembla. Juga a un toc, en llarg i en curt, s'enquadra entre els centrals, allibera Kroos i Modric. Amb ell, el Madrid guanya una sustentaci¨® i d¨®na volada a dos migcampistes m¨¦s. Tot aix¨° ¨¦s Casemiro, projecte incipient, per¨° amb un recorregut interessant. Per¨° el brasiler, repescat del Porto ¨¦s un benitez¨°leg. O, el que ¨¦s el mateix, interioritza com ning¨² aix¨° que el t¨¨cnic anomena "automatismes". Dit d'una altra manera, Casemiro ¨¦s Ben¨ªtez en cal?a curta. L'entrenador juga els seus partits en un Pentium, i el que imagina ho representa Casemiro: a aquest tipus de controladors de banqueta els encanta jugar el partit que no poden jugar mitjan?ant un militant de la causa pr¨°pia. El resultat ¨¦s un conjunt que tramita m¨¦s del que s'inspira. No hi ha escletxa per a la soltesa, la imaginaci¨®. ?s millor complir que decebre la banqueta.

A partir de l'intervencionisme dels t¨¨cnics, al Manzanares van enfrontar-se el Madrid, que s'apropa al genu¨ª Ben¨ªtez, contra l'Atl¨¨tic que a estones s'allunya de l'aut¨¨ntic Simeone. De l'encreuament de camins en va sortir guanyador inicial el Reial, que sense tirar serpentines va tenir quall, principi i final. De Benzema a Keylor Navas, postals merengues d'un partit que no es rebobinar¨¤. Al franc¨¨s li va correspondre el gol, al costa-riqueny la parada de la nit. Cristiano a banda, tots dos etiqueten aquest Madrid que poleix Ben¨ªtez.

Benzema ja no nom¨¦s juga b¨¦, ara goleja de puntetes, sense cops de pit ni mossegades a l'escut. Keylor no nom¨¦s ha resolt la trama de Casillas i De Gea. Tamb¨¦ para, molt i b¨¦. Al Calder¨®n, ell va deixar planxat l'Atl¨¨tic, que va somiar la remuntada amb un penal de Sergio Ramos a Tiago. El capit¨¤ va penalitzar dues vegades els seus. Primer amb una passada al rival, despr¨¦s amb un atropellament al migcampista portugu¨¨s dels matalassers. Keylor el va redimir davant Griezmann. Abans, Benzema, en sabatilles, va llan?ar el Madrid amb un cop de cap de categoria despr¨¦s d'un servei de Carvajal, fant¨¤stic fins que es va lesionar sense arribar al descans.

El Madrid no va creure necessitar res m¨¦s, fins al tram final molt menys exigit que en els cinc reptes oficials previs en qu¨¨ no gratava. Lligat a si mateix Fernando Torres, nom¨¦s Correa, i de forma intermitent, va posar en alerta a la defensa visitant. L'alineaci¨® de l'Atl¨¨tic era tan encoratjadora com inefica?. Encara no sap jugar com destil¡¤len els seus caps de cartell. Els han proposat ser el que no s¨®n. T¨¦ tall Simeone, que per molts il¡¤lustrats que aline? no aconsegueix canviar el format que durant tant temps han metabolitzat els que formen l'espinada de l'Atl¨¨tic, equip que en el seu tr¨¤nsit cap a una altra passarel¡¤la ha deixat de ser mass¨ªs. Abans es reconeixia al mirall; ara es busca sense ¨¨xit fins que es desfoga. De moment, s'ha destapat per constipar-se.

Excepte l'instant de Keylor, que va repetir amb una bona intervenci¨® davant Jackson en l'¨²ltima escena, el derbi es va poder jugar b¨¦ sense porters. El partit, selv¨¤tic per moments, va alliberar el mig camp, on els uns i els altres s'hi jugaven els p¨¨sols, amb Navas i Oblak gaireb¨¦ buscant postes de sol. D'aquell camp de mines no en va escapar ning¨², mentre els entrenadors capgiraven la seva ofensiva: que si ara Carrasco, que si ara Jackson, que si ara Bale, que si ara Kovacic. Cap d'ells va alterar el gui¨®, molt menys el gal¡¤l¨¨s, que va empitjorar amb escreix Benzema. El Madrid volia contemporitzar, quan els blanc-i-vermells estaven amb l'ai al cor. I per les braves va arribar l'empat de Vietto, just premi per un Atl¨¨tic que va remuntar quan va ser l'Atl¨¨tic. Un altre desengany per aquest Madrid logar¨ªtmic de Ben¨ªtez. Amb un degoteig gaireb¨¦ en va fer prou per encadenar la seva primera vict¨°ria en sis cites oficials amb els del Calder¨®n en la seva ruta cap a... Amb una mica de f¨²ria i en va tenir prou l'Atl¨¨tic per no extraviar-se del tot en el seu cam¨ª cap a... Poc d'un i poc de l'altre.