Liderar o improvisar

Despr¨¦s de la clara vict¨°ria de les tesis independentistes a les eleccions del 27-S, el nou govern de Catalunya tindr¨¤ la responsabilitat democr¨¤tica de complir els seus compromisos electorals. Junts pel S¨ª va aconseguir m¨¦s d'1.600.000 vots per seguir, fil per randa, el full de ruta del seu programa electoral: declarar solemnement l'inici del proc¨¦s d'independ¨¨ncia, crear i posar en funcionament estructures d'Estat, proclamar la independ¨¨ncia de Catalunya i desconnectar de l'ordenament jur¨ªdic espanyol vigent, aprovar una llei de transitorietat jur¨ªdica i una altra llei que reguli el proc¨¦s constituent, convocar eleccions constituents abans de 18 mesos i redactar i aprovar a trav¨¦s de refer¨¨ndum la nova Constituci¨® catalana.

La transcend¨¨ncia d'aquestes eleccions converteix aquests compromisos en objectius d'obligat compliment, ja que pocs votants de la coalici¨® Junts pel S¨ª estan disposats a sacrificar-ne algun per un peix al cove (¨¦s a dir, nou pacte fiscal o fins i tot reforma constitucional) o a arrufar-se davant l'arxiconeguda excusa de l'immobilisme del Govern espanyol.

Tot aix¨° implica, com adverteix el programa electoral de la candidatura guanyadora, negociar amb l'Estat espanyol, amb les institucions europees i amb les organitzacions internacionals. Negociar, negociar i negociar. No obstant aix¨°, quan John F. Kennedy va afirmar ¡°Mai negociem amb por, per¨° mai tinguem por de negociar¡± no nom¨¦s apel¡¤lava al di¨¤leg per resoldre els grans conflictes mundials, sin¨® que tamb¨¦ exigia interlocutors pol¨ªtics d'altura. Aqu¨ª ens sobren grans conflictes i, per desgr¨¤cia, no abunden l¨ªders de nivell per resoldre'ls. No em refereixo a aquells l¨ªders carism¨¤tics admirats i respectats per unes masses acr¨ªtiques sense rostre, sin¨® a pol¨ªtics amb idees i objectius clars, capa?os de respondre amb garanties a les demandes de la societat, que dominin els escenaris de la negociaci¨® i que incloguin en la seva estrat¨¨gia pol¨ªtica a uns moviments socials cada vegada m¨¦s informats, exigents i influents.

No hem de confondre la improvisaci¨® com a estrat¨¨gia de negociaci¨® pol¨ªtica amb l'exc¨¦s d'improvisaci¨® derivat de la incapacitat de lideratge

En el context espanyol, vam seguir acumulant crisi en ¨¤mbits clau per al desenvolupament social (economia, pol¨ªtiques socials, valors col¡¤lectius, cultura, qualitat democr¨¤tica), aix¨ª com en l'efic¨¤cia constitucional, les relacions Catalunya-Espanya, el Tribunal Constitucional, el poder judicial, la monarquia o el sistema financer. Necessitem dirigents pol¨ªtics aplicats que assumeixin les seves responsabilitats p¨²bliques, que analitzin a consci¨¨ncia la realitat pol¨ªtica i que siguin h¨¤bils per planificar amb obstinaci¨® i rigor els passos per resoldre els problemes i estimular el progr¨¦s social. Per¨° no hi ha cap previsi¨® ni projecci¨®, no hi ha nord ni rumb, nom¨¦s impera la improvisaci¨®. Mariano Rajoy, Pedro S¨¢nchez, Pablo Iglesias i Albert Rivera miren de seduir-nos amb accions insignificants, missatges trivials i promeses insubstancials, com si per mitj¨¤ de foteses busquessin un efecte placebo per alleujar l'angoixa social. Quatre l¨ªders que aviat, en campanya, ens explicaran les seves faules i fanfarronejaran anunciant la panacea per salvar una societat maltractada per la incompet¨¨ncia, actual i d'abans, dels seus l¨ªders pol¨ªtics.

A Catalunya tamb¨¦ hi regna la improvisaci¨®, a pesar que en els ¨²ltims anys s'han plantejat reptes i propostes d'una rellev¨¤ncia hist¨°rica. La suposada mil¡¤limetrada planificaci¨® per celebrar una consulta amb la Llei de consultes populars no referend¨¤ries es va enfonsar quan, com era previsible, el Tribunal Constitucional la va suspendre cautelarment despr¨¦s de la signatura del decret de convocat¨°ria. Despr¨¦s, en una s¨¨rie de reunions conflictives, es va improvisar, a corre-cuita i malament, un proc¨¦s participatiu alternatiu que va acabar desembussant la CUP i que finalment va ser un ¨¨xit. La candidatura Junts pel S¨ª tamb¨¦ es va improvisar in extremis despr¨¦s d'una negociaci¨® carregada de xantatges, per¨° no va aconseguir els resultats esperats i ni tan sol l'ascens electoral de la CUP va permetre aconseguir la majoria absoluta parlament¨¤ria de l'independentisme. I ara, com si no haguessin previst l'actual aritm¨¨tica parlament¨¤ria, negocien amb impaci¨¨ncia i a contrarellotge la investidura i una majoria parlament¨¤ria i governamental per iniciar el proc¨¦s per aconseguir la independ¨¨ncia de Catalunya.

La capacitat d'improvisaci¨® ¨¦s una virtut del bon pol¨ªtic, per¨° no hem de confondre la improvisaci¨® com a estrat¨¨gia de negociaci¨® pol¨ªtica amb l'exc¨¦s d'improvisaci¨® derivat de la incapacitat de lideratge. Com va dir Shakespeare, les improvisacions s¨®n millors quan es preparen. Davant reptes i conflictes transcendentals un bon l¨ªder improvisa molt poc i, quan les circumst¨¤ncies pol¨ªtiques requereixen improvisar, els bons l¨ªders sobresurten. Els dolents l¨ªders, en canvi, improvisen gaireb¨¦ sempre encara que tractin de dissimular-ho.

Jordi Matas Dalmases ¨¦s catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica de la UB.