El Suprem deixa un c¨¤stig m¨ªnim a la trama policial dels macrobordells

La trama de corrupci¨® policial al voltant dels macroprost¨ªbuls Riviera i Saratoga, de Castelldefels, ha sortit beneficiada del seu pas pel Tribunal Suprem (TS). L'alt tribunal ha rebaixat de forma substancial penes de pres¨®, n'ha canviat unes altres pel pagament d'una multa o ha absolt 15 de les 20 persones que, fa amb prou feines un any i mig, van ser condemnades per una s¨¨rie de delictes relacionats amb l'explotaci¨® sexual de dones i el suborn a comandaments del Cos Nacional de Policia (CNP).

El cas m¨¦s emblem¨¤tic d'entre els 20 acusats ¨¦s el del comissari Luis G¨®mez, que va ser cap de la unitat contra la immigraci¨® il¡¤legal del CNP. L'Audi¨¨ncia de Barcelona va condemnar G¨®mez a sis anys de pres¨® per un delicte continuat de suborn i li va imposar, a m¨¦s, 14 anys d'inhabilitaci¨® per exercir c¨¤rrecs p¨²blics. G¨®mez va evitar que es fessin inspeccions en els dos macrobordells de Castelldefels a canvi de diners, convidades a dinars o estades en hotels. Tamb¨¦ va permetre que els propietaris dels bordells paguessin una consulta m¨¨dica al seu fill.

La decisi¨® del Suprem ¨¦s molt m¨¦s ben¨¨vola amb el comissari: li imposa nom¨¦s una pena d'inhabilitaci¨® (de tres anys) i una multa de 12.000 euros; l'absol, a m¨¦s, del delicte d'omissi¨® de perseguir delictes. El Suprem argumenta que dels fets provats en la sent¨¨ncia inicial nom¨¦s es pot concloure que G¨®mez ¡°va deixar de fer les inspeccions policials¡± que va hauria d'haver dirigit contra el Riviera i el Saratoga. El comissari va evitar entrar als clubs per comprovar la pres¨¨ncia de dones en situaci¨® irregular. O sigui, que m¨¦s que pel que va fer, ha de castigar-se'l pel que va deixar de fer. I aquesta conducta encaixa millor, raona el Suprem, amb un tipus de delicte de suborn m¨¦s benigne.

El mateix argument jur¨ªdic ha servit per rebaixar la pena a dos comandaments policials m¨¦s: els inspectors Andr¨¦s Otero i Jos¨¦ Javier Mart¨ªn Pujal, ¨¤lies Jordi. Aquest ¨²ltim va ser condemnat a cinc anys i mig de pres¨®. La pena se li ha rebaixat ara a dos anys i mig i a tres m¨¦s d'inhabilitaci¨®. Jordi ¨¦s una pe?a clau del cas. Va ser detingut el 2007 per extorquir el propietari del club Saratoga: li va exigir una suma sota l'amena?a de "fregir-lo¡± a batudes. Al judici, l'inspector va al¡¤legar que sabia que els seus caps ja estaven de conniv¨¨ncia amb els propietaris dels bordells i que s'havia intentat ¡°infiltrar¡± per posar fi a la corrupci¨®.

Un altre inspector del mateix cos, Abundio Navas, va ser condemnat a tres anys de pres¨® per falsificaci¨® documental, i el Suprem ha decidit mantenir-li la pena. El policia Ignacio Landa, en canvi, ha estat absolt quan l'Audi¨¨ncia l'havia condemnat a un any i mig de pres¨®.

La rebaixa del Suprem ha beneficiat tamb¨¦ els propietaris i treballadors del Riviera i el Saratoga. En l¨ªnies generals, el tribunal ha anul¡¤lat les condemnes per inducci¨® a la prostituci¨® i per associaci¨® il¡¤l¨ªcita, mentre que ha mantingut les de suborn. Aquest canvi ha perm¨¨s als propietaris del Saratoga (Ra¨²l Pascual) i del Riviera (Antonio Herrero) passar de gaireb¨¦ deu anys de pres¨® a penes que ni tan sols arriben als dos anys.

Tres advocats havien estat igualment condemnats per extorquir propietaris de bordells de Barcelona. Despr¨¦s de la revisi¨® del Suprem, els tres lletrats ¡ªFernando Mart¨ªnez, ?lex Garber¨ª i Carlos Carretero¡ª han estat absolts. La sent¨¨ncia considera que preval la presumpci¨® d'innoc¨¨ncia i que no hi ha proves suficients contra ells.

El cas del Riviera i Saratoga va ser un dels esc¨¤ndols m¨¦s grans de corrupci¨® policial a Catalunya. Des de l'any 2002, un grup de mitja dotzena de policies va proporcionar protecci¨® als bordells a canvi de regals. Els agents els alertaven amb antelaci¨® de les batudes que practicarien en tots dos clubs perqu¨¨ els empresaris poguessin retirar les noies sense papers que es prostitu?en all¨¤. El comissari G¨®mez, el de m¨¦s rang entre els sis policies processats, va defensar en el judici que els ¡°favors¡± de l'empresari es devien nom¨¦s a la ¡°relaci¨® humana¡± que mantenien, i no a la seva condici¨® de policia.