Ciutadans

Del programa de C's, explicitat en la seva propaganda per a les passades eleccions del 27-S, em van cridar l'atenci¨® dos apartats. Un l'encap?ala l'esl¨°gan ¡°Una Catalunya sense b¨¤ndols¡±. L'altre, ¡°Abaixarem els impostos¡±. M'agradaria comentar tots dos assumptes, perqu¨¨ em sembla que de tots dos es despr¨¨n el car¨¤cter indeterminat i gas¨®s d'aquest partit, encara que els equips de simulaci¨® (del que no s¨®n) i dissimulaci¨® (del que s¨®n) funcionin a ple rendiment. C's ja no ¨¦s un partit que prometi. Quan va n¨¦ixer, el seu perfil sociol¨°gic era una inc¨°gnita. Per¨° amb vint-i-cinc escons al Parlament catal¨¤, a m¨¦s de la seva posici¨® determinant a diversos ajuntaments de la resta d'Espanya, ja tenim una idea aproximada dels seus caladors de vots. Caladors, ens agradi o no, sorprenentment transversals. El que no crec que es pugui calcular ¨¦s el seu sostre. Encara que sospito que aix¨° est¨¤ directament lligat a com de b¨¦ o de malament ho facin els seus adversaris en les properes cites electorals, entre elles, les del 20 de desembre.

¡°Una Catalunya sense b¨¤ndols¡±. En aquest apartat, C's fa al¡¤lusi¨® a fronteres, als lla?os que uneixen els catalans i ¡°la resta dels espanyols¡± i a la defensa dels interessos dels catalans enfront del Govern central i les altres comunitats aut¨°nomes. No dubto de la bona fe de totes aquestes propostes. I no obstant aix¨° em queden dubtes. Per exemple, dubtes que quan els dirigents de C's (In¨¦s Arrimadas i Albert Rivera) insisteixen amb perseveran?a que la l¨ªnia que separa l'esquerra i la dreta ideol¨°giques ja no existeix, no s'estiguin referint als partits d'esquerres i de dretes tamb¨¦ com a b¨¤ndols, que ells no esmenten com a tal al seu programa, per¨° que ho pensen, tal ¨¦s la seva greixada maquin¨¤ria de grollera simplificaci¨®. Com si els partits pol¨ªtics no datessin del segle dinou, a recer de les lluites per fer que una vegada per sempre els treballadors visquessin en condicions humanes i deixessin d'autoaniquilar-se per quatre peles durant dotze hores di¨¤ries. ?s evident que al partit d'Albert Rivera ning¨² s'ha parat a pensar mai, per exemple, en la trag¨¨dia de la Comuna de Par¨ªs i en la repres¨¤lia ferotge posterior, com un assumpte en el qual estaven en joc dues naturaleses ideol¨°giques enfrontades pel capital. Si pensessin en assumptes hist¨°rics tan tr¨¤gics com aquests, segurament s'adonarien, que salvant totes les dist¨¤ncies, que avui encara hi ha gent en molts llocs del m¨®n que segueix vivint miserablement com al segle de Dickens. Sense comptar, ¨¦s clar, els quatre milions llargs d'aturats a Espanya als quals mai es refereixen, no fos que haguessin de comprometre's amb una pol¨ªtica d'esquerres o dretes.

?Quan C's? fa gala de la seva centralitat ens est¨¤ informant de la seva condici¨® de partit desideologitzat

¡°Abaixarem impostos¡±. El mantra de sempre per guanyar vots. Desconec si les primeres espases de C's coneixen el concepte d'¡°Economia vud¨²¡±. Tamb¨¦ conegut com ¡°La corba de Lafter¡±, perqu¨¨ qui la va esgrimir, com qui es treu un conill del barret, va ser l'economista nord-americ¨¤ Arthur Lafter. La llegenda diu que Lafter, assessor del llavors president dels Estats Units, Ronald Reagan, li va dibuixar, en un tovall¨® del restaurant on s'havien reunit per parlar de la futura pol¨ªtica econ¨°mica, una gr¨¤fica en forma de campana. En aquell paper prosaic, el tra? d'abscisses i ordenades li garantien a Reagan que si abaixava els impostos, la recaptaci¨® augmentaria. Evidentment, la recaptaci¨® no va augmentar, perqu¨¨ l'exactor de Hollywood nom¨¦s va abaixar els impostos directes a les rendes m¨¦s elevades i va apujar els impostos indirectes, trencant el principi de progressivitat (Jos¨¦ Carlos D¨ªez, La econom¨ªa no da la felicidad, per¨° ayuda a conseguirla, 2015).

Aix¨ª que aix¨° ¨¦s el que ofereix C's. Quan fan gala de la seva centralitat ens est¨¤ informant de la seva condici¨® de partit desideologitzat. I d'aquesta falta de comprom¨ªs ideol¨°gic, neix un partit programat per al votant indec¨ªs, per al decebut i, fins i tot, per al que mai ha votat. Per¨° tamb¨¦ per al nou ric i el que s'ha cregut de cap a peus el discurs de la modernitat pol¨ªtica. Per tot aix¨°, Ciutadans ¨¦s all¨° que no hi ha. Des de la FAES, el vinculen al PSOE. D'altres no dubten a vaticinar que si el PP necessit¨¦s suports per cobrir la majoria que presumiblement no obtindr¨¤ en les properes eleccions, C's els hi donar¨¤. Uns altres els desdenyen, que ¨¦s una altra manera de tenir-los por. En resum, un partit amb un futur esplendor¨®s. Si res ni ning¨² fan alguna cosa per despullar la seva perillosa insubstancialitat.

J. Ernesto Ayala-Dip ¨¦s cr¨ªtic literari