Nits amb Baudelaire

Antoine Compagnon, conegut per una s¨¨rie de llibres molt brillants i molt llegits a casa nostra ¡ªProust entre deux si¨¨cles (1988), ?Para qu¨¦ sirve la literatura? (2008) o El demonio de la teor¨ªa (2015)¡ª ¨¦s tamb¨¦ l¡¯autor d¡¯un llibre igualment divulgat a Catalunya sobre Montaigne, un dels tres autors a qui m¨¦s s¡¯ha dedicat aquest home de lletres franc¨¨s, juntament amb Proust i Baudelaire: Quaranta nits amb Montaigne (Blackie Books, 2014).

Acaba d¡¯arribar a les llibreries l¡¯equivalent d¡¯aquest darrer llibre esmentat, dedicat a Baudelaire: Trenta-tres nits amb Baudelaire, traducci¨® de Jordi Mart¨ªn Lloret (Barcelona, tamb¨¦ Blackie Books, 2015); l¡¯edici¨® francesa ha estat quasi simult¨¤nia, cosa que ens ha d¡¯alegrar qui-sap-lo. Sembla que les antenes per l¡¯universal han despertat d¡¯una letargia d¡¯uns quants anys en qu¨¨ l¡¯assaig nom¨¦s es publicava, o gaireb¨¦, en llengua castellana.

Aquesta entrega de Compagnon, de menys nits que les dedicades a l¡¯assagista franc¨¨s del segle XVI, no ¨¦s una nova lectura del gran poeta de la modernitat liter¨¤ria ¡ª?juntament amb Gautier, menys editat aqu¨ª?¡ª, sin¨® un rep¨¤s dels grans temes baudelerians, tants com les 33 nits de lectura. Compagnon, que al seu llibre sobre teoria liter¨¤ria ja va llan?ar exabruptes a una llarga s¨¨rie de m¨¨todes de la cr¨ªtica liter¨¤ria del segle XX ¡ªestalviant quasi nom¨¦s aquells m¨¨todes que es basen, com diuen els anglesos, en la lectura atenta i de prop (the close reading)¡ª, no pret¨¦n cap exhaustivitat en aquest seu llibre sobre un dels primers poetes maudits de les lletres franceses del segle XIX, sin¨® una aproximaci¨® emp¨¤tica o simp¨¤tica ¡ª¡°compartir una passi¨® amb alg¨²¡±¡ª a l¡¯autor de Les flors del mal que, juntament amb Els poemets en prosa, forneixen el material fonamental per als seus comentaris. El lector trobar¨¤, en aquests 33 ¡°quadres d¡¯una exposici¨®¡±, visions molt perspicaces de temes com el realisme en l¡¯obra de Baudelaire, all¨° cl¨¤ssic que conserva de la tradici¨® po¨¨tica francesa, el geni i la ximpleria, el Par¨ªs esventrat del Pla Haussmann, la pintura de Delacroix o de Manet, la revoluci¨® de 1848, el tema del dandi o el catolicisme; aquest, tema ben expl¨ªcit de moltes peces del seu poemari. Com que la cr¨ªtica francesa sempre ha estat imbu?da de pensament religi¨®s ¡ªa causa de la triple filiaci¨® dels seus escriptors en brega: cat¨°lics, protestants i jueus¡ª, Compagnon d¨®na bona not¨ªcia de l¡¯adscripci¨® de Baudelaire al catolicisme, o al cristianisme, que ja van fer escriptors com Claudel, Anatole France o Proust. Vet aqu¨ª un biaix poc estudiat en la poesia de Baudelaire i que, ai las!, els nostres noucentistes no van saber veure: la burgesia benpensant del nostre pa¨ªs (parlo dels anys vint i trenta del segle XX) m¨¦s aviat van detestar aquest poeta, Rimbaud tamb¨¦, per llur tirada m¨¦s visible a la blasf¨¨mia, les drogues i el Mal. Potser dues coses m¨¦s van fer que els nostres cr¨ªtics, en general, passessin per alt aquesta figura gegantina, m¨¦s en el fons que en la forma: la cr¨ªtica ferotge que va fer Baudelaire de la idea de progr¨¦s i del sufragi universal, que al seu temps anava guanyant terreny a marxes for?ades.

No s¨®n q¨¹estions br¨¨voles, ni molt menys... Vet aqu¨ª una citaci¨® aportada pel nostre cr¨ªtic que ens hauria de fer pensar a fons: ¡°El que penso del dret de vot i del dret d¡¯eleccions. ?Us imagineu un Dandi parlant al poble nom¨¦s per escarnir-lo? No hi ha cap govern s¨°lid i raonable a part de l¡¯aristocr¨¤tic. Una monarquia o una rep¨²blica basades en la democr¨¤cia s¨®n igualment absurdes i d¨¨bils¡±. S¡¯assembla molt al que pensava Flaubert l¡¯any 1871 arran dels aldarulls de la Comuna de Par¨ªs: ¡°L¡¯¨²nic raonable en mat¨¨ria de pol¨ªtica ¨¦s un govern de mandarins, sempre que els mandarins s¨¤piguen alguna cosa i, si ¨¦s possible, moltes. El poble ¨¦s un etern menor d¡¯edat i sempre es trobar¨¤ al nivell m¨¦s baix de la societat perqu¨¨ ¨¦s nombre, massa, l¡¯il¡¤limitat. En aquests moments, la nostra salvaci¨® es troba en una aristocr¨¤cia leg¨ªtima, i entenc per aix¨° una majoria que estaria formada per alguna cosa diferent dels homes-xifra¡±. Afinitats electives!