L¡¯economia a les comarques de l¡¯Ebre cau un 10% des del 2010

L¡¯economia catalana va cr¨¦ixer l'any passat un 1,5 %. No obstant aix¨°, no ho va fer de la mateixa manera a tot el territori. Mentre que a les comarques dels Pirineus i de la Catalunya central hi va haver un augment per sobre del 2 %, les de l¡¯Ebre van seguir en recessi¨® i acumulen ja una caiguda d¡¯un 10,16 % des del 2010, segons un informe elaborat pel catedr¨¤tic d¡¯Economia Aplicada Josep Oliver per a Catalunya Caixa. El retroc¨¦s en aquestes comarques s'explica per una baixada d¡¯un 5,72 % en el sector industrial, afeblit especialment per un descens en la producci¨® d'energia.

La recuperaci¨® econ¨°mica no s'est¨¤ distribuint de la mateixa manera en tot el territori catal¨¤. En el seu conjunt, el producte interior brut (PIB) catal¨¤ va cr¨¦ixer l'any passat gr¨¤cies al sector de serveis ¨Cen qu¨¨ s'engloba el turisme i que suposa tres quartes parts de l'activitat¨C i la ind¨²stria. La construcci¨®, al seu torn, va reduir la seva caiguda a un 1,6%. Per¨° aquesta t¨°nica no ha estat igual en tota la comunitat: la Catalunya central (2,31 %) i el Pirineu de Lleida (2,12 %) van avan?ar m¨¦s r¨¤pidament que la resta; l'¨¤rea metropolitana de Barcelona (1,65 %) i les prov¨ªncies de Girona i Lleida (1,63 %) ho van fer una mica per sobre de la mitjana i Tarragona va ser la demarcaci¨® amb menys creixement, tant a l'entorn de la ciutat (1,05 %) com a la zona de l¡¯Ebre (2,77 %).

Amb la caiguda de l'economia en aquestes comarques l'any passat, l¡¯enfonsament entre el 2010 i el 2014 supera ja el 10 %. Aix¨° es deu sobretot a la caiguda del sector industrial i a una pujada dels serveis que va ser inferior a la de la resta de demarcacions. En canvi, l'agricultura va cr¨¦ixer gaireb¨¦ un 1 % i la construcci¨® es va comportar millor que en la mitjana de Catalunya.

Millora al centre

A la banda oposada, les comarques del centre de Catalunya ¨Cl¡¯Anoia, el Bages, el Bergued¨¤, Osona i el Solson¨¨s¨C van ser les que van registrar un avan? econ¨°mic m¨¦s elevat. Aix¨° es deu a la forta recuperaci¨® de la ind¨²stria (2,65 %) i els serveis (2,74 %), que suposen el 90 % de l'activitat de la zona. En canvi, l'agricultura i la construcci¨® van seguir reculant.

A les comarques del Pirineus hi va haver creixement malgrat que els serveis, que suposen un 59,4 % de l'economia de la regi¨®, van cr¨¦ixer per sota de la mitjana catalana. No obstant aix¨°, la producci¨® energ¨¨tica va impulsar el sector industrial fins a un creixement d¡¯un 4,3% i, a m¨¦s a m¨¦s, la construcci¨® es va desmarcar del que va passar en altres demarcacions ja que va deixar els n¨²meros vermells i va expandir-se un 1,5%.

Un total de 24 comarques, segons l¡¯Anuari Econ¨°mic Comarcal 2015, van cr¨¦ixer per sobre de l¡¯1,5%. Les que m¨¦s ho van fer van ser l'Alta Ribagor?a (3,53 %), les Garrigues (3,88 %), el Baix Llobregat (3,8 %) i el Vall¨¨s Oriental (3,53 %). Per sota de l'1,5% per¨° en positiu, es van situar 15 comarques m¨¦s, entre les quals, el Ripoll¨¨s, el Baix Ebre i l'Alt Empord¨¤. Finalment, quatre van retrocedir: Alt Pened¨¨s (-0,03 %), el Tarragon¨¨s (-0,53 %), la Terra Alta (-2,37 %) i la Ribera d¡¯Ebre (-7,22 %).