Nou d¡¯Octubre: Construir ¡®m¨¤tria¡¯

?s Nou d'Octubre, la festa de les valencianes i els valencians. Confesso que aix¨° de celebrar l'autogovern, el dia en qu¨¨ ens identifiquem com a dones i homes que compartim una identitat i espai comuns, coincidint amb el dia de la conquesta d'un rei, sempre m'ha generat sentiments ambivalents. No obstant aix¨°, crec que aquest fet passa a un segon pla quan ho contextualitzem en l'ara. Arribem a aquest 9 d'octubre despr¨¦s d'un canvi pol¨ªtic que ha suposat un terratr¨¨mol en el panorama pol¨ªtic global. Un canvi pol¨ªtic en qu¨¨ les valencianes i els valencians hem decidit que no volem seguir sent espectadors de la vida d'uns altres, sin¨® protagonistes de la nostra.

Aix¨° atorga un simbolisme especial a aquest 9 d'octubre, i la seva celebraci¨® es converteix en un acte alegre d'emancipaci¨®. El nou govern, fruit de l'Acord del Bot¨¤nic, ha canviat de soca-rel les prioritats pol¨ªtiques al nostre territori. On abans se saquejava, ara s'aposta per les pol¨ªtiques socials: per una sanitat universal, una educaci¨® inclusiva, una just¨ªcia que no depengui de la butxaca de cadasc¨² i uns serveis socials sense exclusions. En definitiva, emprenem un viatge cap a una societat en la qual, davant de l'antic model "que cadasc¨² tingui el seu lloc", volem construir nous paradigmes en els quals "tots els llocs siguin per a totes les persones". Un objectiu ambici¨®s, s¨ª, per¨° necessari si volem avan?ar col¡¤lectivament i si volem que la nostra democr¨¤cia avanci al ritme que la gent demana.

En aquest viatge ens hem trobat amb grans i entusiastes complicitats, per¨° tamb¨¦ amb alguna dificultat, sobretot el llegat de l'antic govern del PP, que va privatitzar il¡¤lusions, va gestionar malversacions i va sembrar amb sal les pol¨ªtiques p¨²bliques en un intent d'assegurar-se que qualsevol canvi pol¨ªtic es trob¨¦s amb les suficients traves normatives, financeres i organitzatives per generar el des¨¤nim.

Per aix¨°, aquest 9 d'octubre ha de ser un dia de reivindicaci¨® en el qual les valencianes i els valencians ens plantem i diguem col¡¤lectivament: Ja est¨¤ b¨¦! Que no ens van parir per ser un poble de segona, que els nostres fills i filles tenen els mateixos drets que els de les altres comunitats. Que no volem ser m¨¦s que ning¨² per¨° tampoc menys.

La injust¨ªcia que suposa un sistema de finan?ament que no at¨¦n les necessitats dels ciutadans i ciutadanes rau sobretot en el fet que impossibilita la vida digna i la garantia de drets que les nostres lleis m¨¦s altes, com la Constituci¨® o l'Estatut d'Autonomia consagren. Aix¨°, ni m¨¦s ni menys, ¨¦s el que est¨¤ en joc. Que les pol¨ªtiques p¨²bliques garanteixin els drets inherents a la dignitat humana o no. I aix¨°, al meu parer, ¨¦s construir p¨¤tria.

Confesso que tampoc em sento gaire c¨°moda amb la paraula p¨¤tria. Massa connotacions. Massa desfilades de color caqui. Massa conquesta. Massa etnocentrisme. Massa banderes agitades. M'agrada m¨¦s la paraula m¨¤tria, tot i que no existeixi. M'identifica amb la terra i la societat que volem construir. Una terra maternal, acollidora i protectora en la qual qualsevol persona, independentment del color de la pell, la llengua que parli o la religi¨® que professi, sigui valenciana. Una terra de bra?os oberts on a qualsevol persona refugiada que hi posi per primera vegada els peus ¨Csi per fi arriben vaixells d'esperan?a¨C, la fem sentir com a casa, la fem sentir valenciana.

Una terra que sigui rellevant a Espanya pel seu dinamisme i obertura i no per just dret de conquesta. Una terra en la qual ning¨² es miri de dalt a baix, ni de baix a dalt perqu¨¨ tots ens mirem als ulls. Potser, nom¨¦s potser, aix¨° ¨¦s ser patriota. O el que jo entenc per ser patriota: construir m¨¤tria, un lloc en qu¨¨ la gent sigui feli?, encara que, com diria el poeta Benedetti, no tingui perm¨ªs.