¡°El que va fer la Generalitat el 9-N va ser escandal¨®s¡±

Rafael Arenas (Vegarrozadas, Ast¨²ries 1967), catedr¨¤tic de Dret Internacional, ¨¦s president de Societat Civil des del dia 28 en substituci¨® de Josep Ramon Bosch, que volia deixar el c¨¤rrec i ha estat denunciat per?proferir suposadament amenaces i insults a independentistes des d'un perfil fals de Facebook.

Pregunta. Estan segurs de la innoc¨¨ncia de Bosch?

Resposta. El cas est¨¤ en fase pr¨¨via d'instrucci¨®. No est¨¤ imputat. La nostra impressi¨® ¨¦s que est¨¤ tranquil. Nosaltres, tamb¨¦.

P. Per qu¨¨ no celebren avui el 12 d'octubre?

R. Farem un acte pol¨ªtic diumenge vinent. Fa temps que no celebrem les dates simb¨°liques el mateix dia: l'any passat, vam celebrar el Dia de la Constituci¨® el 4 de desembre i aquesta Diada, el 9. Pensem que pod¨ªem allargar la festa nacional una setmana. I vol¨ªem que fos un diumenge. No vol¨ªem sacralitzar la data.

P. No ¨¦s una mica rara en la situaci¨® actual?

R. No. El que ¨¦s normal ¨¦s que hi hagi diferents celebracions i que es parli abans i despr¨¦s.

P. No ¨¦s per evitar les comparacions amb la Diada?

R. Seguim el nostre cam¨ª. El normal ¨¦s fer diferents actes i el que ¨¦s extraordinari s¨®n les grans mobilitzacions de massa. Si mirem els pa?sos del nostre entorn, ¨¦s aix¨ª. No seguim la pol¨ªtica de l'ANC.

P. A Albiol li molesta que avui obrin els comer?os. A vost¨¨ tamb¨¦?

R. No especialment. Per¨° el que em molesta ¨¦s l'intent de fer passar a Catalunya per un pa¨ªs que est¨¤ fora d'Espanya. ?s com aix¨° de no celebrar el 12-O perqu¨¨ no ens afecta. ?s una cosa planificada i ho he patit.

P. Amb un cambra independentista. Canvia la seva estrat¨¨gia?

R. S¨ª: s'ha vist que no hi ha una majoria independentista i el m¨¦s l¨°gic ¨¦s que no s'implanti el full de ruta i que hi hagi cert imp¨¤s. Ens permetria no ser tan reactius amb campanyes de den¨²ncia, accions als tribunals i explicar m¨¦s nostra idea d'una Catalunya orgullosa i c¨°moda en una Espanya que ent¨¦n que la diversitat ¨¦s una riquesa. Vam n¨¦ixer per donar aquest missatge. De vegades no es va escoltar perqu¨¨ hi havia molt¨ªssim soroll. El m¨¦s l¨°gic ¨¦s que Junts pel S¨ª i la CUP acabin pactant.

P. Com veu la situaci¨®?

R. Dif¨ªcil. La societat est¨¤ fracturada pol¨ªticament en postures irreconciliables. Mas va encertar quan fa cinc anys va defensar que no volia anar m¨¦s enll¨¤ del pacte fiscal perqu¨¨ hi hauria una Catalunya dividida i no es podria gestionar. Cal oblidar-se de solucions a curt termini. Una fractura aix¨ª no es recompon d'un dia per un altre ni amb mercadeig ni amb negociacions. Es fa amb di¨¤leg de deb¨° amb calma i paci¨¨ncia. Ser¨¤ llarg.

P. Parla de fractura pol¨ªtica. Comparteix la idea de la mort civil que defensava el seu antecessor?

R. Doncs, dep¨¨n. Hi ha ambients i sectors en qu¨¨ s¨ª i en d'altres, que no. A mi no m'ha passat res a la Universitat. Tinc amics independentistes amb els quals la relaci¨® no ha disminu?t ni un mil¡¤l¨ªmetre i amb d'altres ha canviat. El que m¨¦s em crida l'atenci¨® ¨¦s que a la feina hem deixat de parlar de pol¨ªtica. O el que ¨¦s pitjor: depenent de qui hi ha en parlem o no. I aix¨° indica que hi ha certa reserva.

P. Per¨° el proc¨¦s ¨¦s molt civilitzat

R. Fa poc vam fer una enquesta i una pregunta era si es tenien reserves d'expressar p¨²blicament les seves opinions pol¨ªtiques: un 60% va dir que no i un 30%, que s¨ª. Entre aquests ¨²ltims hi havia molts m¨¦s no independentistes. ?s una dada objectiva.

P. Per¨° amb una participaci¨® el 27-S del 77% No s'ha acabat ja l'argument de la majoria silenciosa o l'espiral del silenci?

R. No, existeix encara l'espiral del silenci. Hi ha gent que t¨¦ reserves. Hi ha cam¨ª per caminar i recuperar la normalitat.

P. No es podria desencallar el bloqueig amb un refer¨¨ndum?

R. Nosaltres som aqu¨ª perqu¨¨ no calgui. No va ser la soluci¨® ni al Quebec ni a Esc¨°cia. A Esc¨°cia es deia que resoldria el tema per una generaci¨® i ja el demanen. Si guanya el ¡°s¨ª¡± el nou estat ja ¨¦s irreversible. Per aix¨°, es requereixen sempre majories qualificades. Els refer¨¨ndums no s¨®n enquestes: es prenen decisions. Si se celebra ¨¦s recon¨¨ixer a Catalunya la seva capacitat de prendre decisions.

P. Vost¨¨ va presentar una den¨²ncia el 9-N al jutjat. Aix¨° no pot acabar beneficiant Mas?

R. Podria ser: per¨° per aix¨° som en un Estat de dret. De vegades cal fer coses amb independ¨¨ncia de si acabaran donant o no r¨¨dits pol¨ªtics. Per¨° no est¨¤ imputat per la meva den¨²ncia: ho est¨¤ pel Ministeri Fiscal. Dos membres m¨¦s de la junta de Societat Civil i jo vam posar en coneixement del jutjat de gu¨¤rdia a t¨ªtol personal que s'estava celebrant una consulta que desobe?a una ordre del Tribunal Constitucional i que la Generalitat el capitanejava. Era escandal¨®s. ?s grav¨ªssim que l'Administraci¨® se salti el principi de submissi¨® a la llei. Una altra cosa s¨®n els ciutadans.