La vespa asi¨¤tica colonitza Catalunya

La vespa asi¨¤tica segueix la seva imparable expansi¨® per Catalunya. Els agents rurals ja havien localitzat i destru?t a tot Catalunya a principis d'octubre 31 nius d'aquesta esp¨¨cie invasora, m¨¦s del doble que durant tot el 2014. Les previsions, a m¨¦s, s¨®n dolentes: els t¨¨cnics auguren que aquesta xifra seguir¨¤ creixent durant aquesta tardor, ja que molts exemplars de Vespa velutina?han estat vistos en zones de la Garrotxa i l'Alt Empord¨¤. Per al 2016, les previsions s¨®n que els nius destru?ts superin els 100.

El cap del Cos d'Agents Rurals de la prov¨ªncia de Girona i membre de la Comissi¨® de Seguiment de la Vespa velutina, Ignasi de Dalmases, considera que a Catalunya?l'esp¨¨cie ?¡°no es podr¨¤ eradicar, per¨° s¨ª frenar¡± i insisteix en la necessitat de coordinaci¨® entre organismes p¨²blics i el sector privat. De Dalmases considera que fins al moment la Generalitat ha fet una bona feina en investigar la progressi¨® de l'esp¨¨cie, formar els agents i dotar-los amb paranys per atreure vespes i destruir-ne els nius. Per¨° arribar¨¤ un moment que la lluita cas a cas ser¨¤ inviable. ¡°A Fran?a s'ha arribat a una situaci¨® en qu¨¨ nom¨¦s destrueixen els nius que causen mol¨¨sties¡±, explica. A Gal¨ªcia, on la velutina va arribar fa tres anys, els nius identificats s¨®n m¨¦s de 1.000 aquest any.

Dels 31 nius destru?ts aquest any, 30 ho han estat a la prov¨ªncia de Girona i un, a Lleida. Per comarques, la m¨¦s afectada ¨¦s la Garrotxa (vuit nius), seguida de l'Alt Empord¨¤, el Giron¨¨s i el Ripoll¨¨s i la Selva. El 2014, l'esp¨¨cie tamb¨¦ va ser localitzada al Vall¨¨s i la Val d'Aran.

La destrucci¨® de nius es du a terme amb qualsevol dels tres m¨¨todes que han resultat efica?os. Els atacs es duen a terme a la nit, quan tots els exemplars s¨®n al niu i la seva activitat disminueix. Si el niu ¨¦s en una zona accessible, els agents el retiren manualment equipats amb un vestit semblant al dels apicultors, el ruixen amb insecticida i el congelen per matar tots els insectes. Si el niu ¨¦s en la cap?ada d'un arbre d'acc¨¦s impossible, utilitzen uns penjadors a manera de xeringa o amb diversos trets.

Encara que inofensives per a l'¨¦sser hum¨¤ ¡ªm¨¦s enll¨¤ d'una picada molesta¡ª, la vespa asi¨¤tica danya seriosament la poblaci¨® d'abelles i causa danys greus?a l'equilibri dels ecosistemes. El principal perill de la vespa asi¨¤tica ¨¦s la seva voracitat. La seva alimentaci¨® est¨¤ basada en la ingesta de prote?nes i hidrats de carboni. Les primeres les aconsegueix amb tot tipus d'insectes, especialment abelles ¡ªque suposen m¨¦s d'un 80% del seu aliment¡ª i els segons, en la fruita. Un altre gran problema ¨¦s l'adaptaci¨®?f¨¤cil ?a entorns naturals que li s¨®n favorables i l'abs¨¨ncia de depredadors, la qual cosa li d¨®na una gran capacitat per expandir-se.

¡°Malgrat que encara no h¨¤gim trobat una gran quantitat de nius, no significa que no siguin aqu¨ª¡±, mant¨¦ el cap dels Agents Rurals. En principi, es pensava que aquest insecte avan?aria principalment per on les caracter¨ªstiques li eren m¨¦s prop¨ªcies ¡°en masses forestals i humides¡±. No obstant aix¨°, dos nius han estat localitzats al litoral (Roses), fet que posa una mica en dubte aquesta teoria. ¡°A partir de la tardor, quan els arbres perden les seves fulles ¨¦s previsible que la localitzaci¨® de nius sigui considerable, f¨¤cilment el doble dels que tenim ara, perqu¨¨ seran m¨¦s f¨¤cils de veure¡± indica. Encara que la majoria han aparegut en cap?ades d'arbres, tamb¨¦ s'han localitzat sota r¨¤fecs de teulades o en una paret de pedra. De moment, l'¨²nica comarca gironina on encara no s'ha detectat l'esp¨¨cie ¨¦s el Baix Empord¨¤.