¡°Els riscos de ruptura de l¡¯euro ja s¡¯han acabat¡±

Mario Monti (Varese, Llombardia, 1943) va assumir les regnes del Govern itali¨¤ en plena crisi del deute sobir¨¤. Dos anys despr¨¦s de deixar el c¨¤rrec, Monti recorda que ¡°It¨¤lia ha estat l'¨²nic pa¨ªs del sud d'Europa que ha sortit de la crisi financera¡± sense demanar ¡°cap euro¡± a la Uni¨® Europea o al Fons Monetari Internacional. Monti, que va inaugurar el curs acad¨¨mic de l'escola de negocis Esade, considera que la UE ha deixat enrere el risc d'una ruptura de l'euro.

Pregunta. La possibilitat del Grexit va estar damunt de la taula a l'estiu. Per qu¨¨ creu que el perill ja ha acabat?

Resposta. En hist¨°ria econ¨°mica no pots dir mai per sempre, per¨° crec que s'ha acabat. Hi va haver un risc de desintegraci¨® de l'euro, particularment fort el 2011 i 2012. I no nom¨¦s a Gr¨¨cia, tamb¨¦ a Espanya, Portugal, Irlanda i It¨¤lia. Aix¨° ha quedat controlat amb els esfor?os de cada pa¨ªs i les millores en la gobernan?a de la zona euro. Ara em preocupen m¨¦s altres riscos de la integraci¨® europea, que procedeixen dels nacionalismes i els populismes que creixen en molts pa?sos.

P. Est¨¢ pensant en noves formacions com Podem?

R. ?s un fenomen que trenca fronteres i les manifestacions com poden ser Podemos a Espanya, el Front Nacional a Fran?a, el Moviment Cinc Estrelles o la Lliga Nord a It¨¤lia, o l'UKIP al Regne Unit. Tenen diferents raons, per¨° tots posen en risc la construcci¨® europea.

P.?I com ha quedat la credibilitat de l'euro despr¨¦s d'aquests riscos de ruptura?

R. S'ha enfortit. En un pa¨ªs que va ser mal administrat durant d¨¨cades i que va patir m¨¦s que qualsevol un altre durant la crisi financera, l'opini¨® p¨²blica continua ferma i s¨°lidament a favor que Gr¨¨cia pertanyi a l'euro. I durant el Govern de Tsipras no s'ha esmentat ni com a possibilitat deixar l'euro. L'opini¨® p¨²blica a Gr¨¨cia ¨¦s m¨¦s madura que a It¨¤lia, Fran?a o Espanya perqu¨¨ ent¨¦n, potser per la seva situaci¨® perif¨¨rica, que deixar l'euro significa quedar-se en un lloc insegur tant econ¨°micament com financerament i geopol¨ªticament.

Els populismes i els nacionalismes s¨®n un risc per a la integraci¨®¡±

P. Per¨° van van donar suport al refer¨¨ndum convocat per Tsipras una opci¨® que des de la UE es va assenyalar com la porta de sortida de l'euro.

R. S¨ª, per¨° Tsipras va ser una mica c¨ªnic amb aquell refer¨¨ndum. No va dir mai va dir que el no a l'acord suposaria sortir de l'euro, tot i que hi havia el risc que aix¨° pass¨¦s. L'endem¨¤ de la vict¨°ria, i aqu¨ª est¨¤ el cinisme tot i que crec que va fer el correcte, Tsipras va trobar un comprom¨ªs amb la UE i l'FMI, per¨° m¨¦s dur amb Gr¨¨cia que el que va proposar rebutjar.

P. El primer ministre Matteo Renzi va proclamar aquest estiu a Berl¨ªn que ¡°la UE de l'austeritat ha fracassat¡±. Hi est¨¤ d'acord?

R.?Hi estic d'acord en moltes coses, en particular en la seva determinaci¨® amb les reformes estructurals. Per a mi, una pol¨ªtica d'equilibri pressupostari en el cicle econ¨°mic no ¨¦s austeritat, ¨¦s actuar amb coneixement fiscal per no carregar les futures generacions amb el deute que en ¨²ltima inst¨¤ncia hauran de pagar. Per¨° haig d'advertir que si un govern demana un pr¨¨stec per finan?ar plans d'inversi¨® seriosos, ben executats i profitosos per a la societat i l'economia, aquest comportament hauria de ser encoratjat, fins i tot des d'una visi¨® rigorosa alemanya de la disciplina fiscal.

P. Es el moment d'adoptar m¨¦s mesures de creixement?

R. S'han de fer canvis a escala europea per tenir m¨¦s creixement als pa?sos membres, cosa que ¨¦s molt rellevant sobretot al sud. Espanya ho est¨¤ fent molt b¨¦ i ho celebro. Ha avan?at en la consolidaci¨® fiscal m¨¦s lentament que It¨¤lia, per¨° ha pogut fer-ho perqu¨¨ el deute en relaci¨® al PIB era m¨¦s baix que la italiana. Necessitem encoratjar la inversi¨® p¨²blica, certificada amb criteris comuns, i fer-ho tamb¨¦ dins l'¨¤mbit europeu, cosa que vindr¨¤ amb el pla Juncker. Una altra tasca ¨¦s el mercat ¨²nic, que encara no s'ha desplegat per complet, a les ¨¤rees de serveis, professions i energies. Aquesta podria ser la reforma estructural m¨¦s important de l'oferta a escala europea. De nou aqu¨ª cal afrontar els nacionalismes, la nova aversi¨® local al comer? transfronterer. Ens arrisquem no nom¨¦s a no aconseguir-ho, sin¨® a retrocedir.

P. Va haver d'executar els ajustos davant la crisi del deute sobir¨¤. La seva tasca no hauria estat m¨¦s f¨¤cil si el Banc Central Europeu hagu¨¦s actuat abans?

¡°La reforma estructural m¨¦s important consisteix en avan?ar cap al mercat ¨²nic¡±

R. Per descomptat. Mario Draghi va pronunciar la frase de ¡°Far¨¦ el calgui fer...¡± al juliol de 2012. Al setembre va llan?ar el programa OMT, el mecanisme d'intervenci¨® per limitar els diferencials entre tipus d'inter¨¨s que el meu govern havia proposat. Per qu¨¨ no es va fer al febrer o mar?, quan m¨¦s ho necessit¨¤vem? La ra¨® ¨¦s que no hi havia encara consens entre els l¨ªders d'Europa.

P. C¨®mo s'hi va arribar?

R. Es va construir dia a dia per part d'alguns Governs de cara al Consell Europeu de juny de 2012, amb contactes bilaterals que vam tenir amb Angela Merkel, Mark Rutte, Jyrki Katainen, Fran?ois Hollande i Mariano Rajoy. La preparaci¨® final va tenir lloc una setmana abans de la cimera, quan vaig convidar a Roma Merkel, Hollande i Rajoy, en plena coordinaci¨® amb Van Rompuy i Barroso. All¨¤ gaireb¨¦ vam arribar a un acord sobre qu¨¨ fer per estabilitzar els tipus d'inter¨¨s.

P. I a la cimera es va rubricar?

R. La nit del 28 de juny, a Brussel¡¤les, vaig haver d'utilitzar la no convencional arma del veto, secundada per Mariano Rajoy. Vaig dir que It¨¤lia no donaria suport al pla de creixement. No pod¨ªem llan?ar als mercats el missatge d'una cosa que podia funcionar en uns anys, quan aquests buscaven quelcom que estabilitz¨¦s la situaci¨® immediatament. Al final vam aconseguir un acord en el qual constava que per als pa?sos que seguien les recomanacions europees per¨° encara tenien els seus diferencials molt alts estaven justificades intervencions per estabilitzar-los. Ho van subscriure tots. Draghi podia sentir-se molt m¨¦s c¨°mode si en la seva plena autonomia havia d'adoptar aquest pronunciament seguit de l'acci¨® de l'OMT. Potser el president del Bundesbank protestaria, com va fer, per¨° no la cancellera, que havia subscrit aquell acord. Es va fer amb el m¨¤xim respecte entre el poder pol¨ªtic, al m¨¦s alt nivell, i l'autonomia del Banc Central Europeu. L'evoluci¨® de la pol¨ªtica del BCE ha estat un mann¨¤, per¨° no caigut del cel, sin¨® constru?t al m¨¦s alt nivell de la UE i a trav¨¦s d'una bona gobernan?a a casa. S'imagina Draghi dient aix¨° si It¨¤lia no est¨¤ fermament compromesa amb un pla de consolidaci¨® fiscal? It¨¤lia, el seu propi pa¨ªs? Va ser el resultat d'un gran feina en qu¨¨ fins i tot va estar involucrat el president [Barack] Obama, en di¨¤leg particular amb Merkel, Hollande i jo.

P. S'ha referit en diverses ocasions a l'auge dels nacionalismes a Europa. C¨®mo veu el debat a Catalunya?

R. Crec que els catalans consideren Catalunya una naci¨®, i no s¨®c qui per qualificar-ho, i que ells no consideren que aix¨° sigui una forma de nacionalisme. ?s potser diferent, m¨¦s madur, i ha tingut una evoluci¨® m¨¦s gradual que altres formes de nacionalisme que hem tingut a Europa. I una altra difer¨¨ncia ¨¦s que tinc ent¨¨s que Catalunya sempre ha estat un fort suport i no un adversari per a la integraci¨® europea. Veig aquest debat amb gran respecte. No ho conec amb profunditat per donar-hi una soluci¨®, per¨° espero que sigui constructiva.

P. C¨®mo veu a l'economia espanyola?

R. Ple d'esperan?a i ja amb resultats inicials despr¨¦s d'una crisi molt dura. Crec que Espanya ho ha estat fent millor que d'altres, inclosa It¨¤lia, en reformes estructurals, particularment al mercat laboral. En canvi, crec que hauria de fer m¨¦s en disciplina fiscal i hi ha for?a feina encara a fer sobre els bancs.