Lukaixenko, l¡¯¨²ltim dictador d¡¯Europa busca la seva cinquena reelecci¨®

El conflicte entre Ucra?na i R¨²ssia ha afavorit el president de Bielor¨²ssia, Alexandr Lukaixenko, i li est¨¤ permetent transformar la seva imatge d'"¨²ltim dictador d'Europa" en l'estadista responsable i protector del seu pa¨ªs davant de les turbul¨¨ncies que sacsegen els ve?ns. Aquest diumenge, Lukaixenko?es proposa revalidar a les urnes (per cinquena vegada) el c¨¤rrec de president que exerceix des del 1994.

Tres pretendents desafien el l¨ªder des de posicions considerades marginals, entre ells per primera vegada una dona, la psic¨°loga Tatiana Korotkevich. El percentatge oficial que atribuiran a Lukaixenko?i el grau de conflictivitat del resultat electoral s¨®n les inc¨°gnites m¨¦s rellevants. Korotkevich, la m¨¦s popular dels tres aspirants, ha dit que no pensa convocar protestes de carrer i assegura que n'ha apr¨¨s de les eleccions anteriors i del Maidan a Ucra?na.

Lukaixenko?ha zigzaguejat entre la Uni¨® Europea i R¨²ssia i aprofita la ubicaci¨® fronterera del seu pa¨ªs per obtenir avantatges a tots dos costats, sense deixar de ser l'aliat m¨¦s proper de Moscou, per ser membre de l'Acord del Tractat de Seguretat Col¡¤lectiva i de la Uni¨® Euroasi¨¤tica, a m¨¦s de signant d'un acord destinat a fondre R¨²ssia i Bielor¨²ssia en un sol Estat.

En el panorama geopol¨ªtic actual, a Brussel¡¤les es veuria com un ¨¨xit que aquests comicis no derivin en les c¨¤rregues policials i els empresonaments que van marcar eleccions?anteriors, l'¨²ltima vegada al desembre del 2010, quan van ser arrestades 700 persones i 7 dels 10 candidats enfrontats a Lukaixenko. La millora del clima electoral podria permetre a la UE aixecar les sancions vigents contra 140 funcionaris bielorussos.

La campanya electoral ha estat tranquil¡¤la i poc visible. Els candidats empresonats al desembre del 2010 van ser alliberats, tal com exigia Brussel¡¤les, i avui exhorten al boicot a les urnes.

R¨²ssia ¨¦s el principal mercat de Bielor¨²ssia, l'economia de la qual ha sofert per la devaluaci¨® del ruble rus i la caiguda dels preus del cru, que ha afectat tamb¨¦ l'important negoci de les dues refineries bielorusses alimentades amb petroli a preu de mercat intern rus.

L'any 2013 va marcar l'apogeu de la classe mitjana a Bielor¨²ssia, assenyala l'economista Alexandr Chubrik. Despr¨¦s, la capacitat adquisitiva va disminuir i els ingressos mitjans, que van superar els 600 d¨°lars, estan avui per sota dels 400, calcula Chubrik. Tot i la conjuntura desfavorable, Lukaixenko?ha esmorte?t la pujada de preus amb el foment de la compet¨¨ncia interna en el sector agr¨ªcola, segons l'economista Alexandr Alesin.

Bielor¨²ssia no es va sumar al veto de R¨²ssia a les mercaderies occidentals. Per aix¨°, els grans centres comercials de Minsk, que van proliferar durant el boom de la classe mitjana, ofereixen un ampli assortiment de fruites, verdures, peixos, formatges i altres productes de la Uni¨® Europea prohibits a R¨²ssia.

Un dels negocis generats per les contrasancions russes ha estat el contraban a R¨²ssia de mercaderies vetades, que s'etiqueten com a ¡°fet a Bielor¨²ssia¡± despr¨¦s d'una manipulaci¨® m¨¦s o menys profunda. Per¨° el contraban d'ostres o papaia de Bielor¨²ssia t¨¦ l¨ªmits i dep¨¨n de la disposici¨® de Moscou (ara escassa) a fer els ulls grossos, assenyala Chubrik.

Bielor¨²ssia ¨¦s un dels grans productors l¨¤ctics d'Europa, per¨° les seves exportacions a R¨²ssia s'enfronten a la compet¨¨ncia de les empreses russes desitjoses de cobrir elles mateixes el buit abandonat per les mercaderies occidentals.

En p¨²blic, les autoritats negaran que la crisi d'Ucra?na hagi beneficiat Bielor¨²ssia, per¨° en realitat ¨¦s aix¨ª, comenta Alexandr Alesin, expert en temes industrials. Especialistes ucra?nesos molt qualificats v¨¦nen a treballar a Bielor¨²ssia, que a m¨¦s facilita habitatges als immigrants disposats a inserir-se als programes de desenvolupament agrari.

La ind¨²stria b¨¨l¡¤lica de R¨²ssia ha transferit a Bielor¨²ssia comandes que abans executava Ucra?na. ¡°R¨²ssia gasta molts diners en el seu rearmament i Bielor¨²ssia actua com a contractista i subcontractista. No podem substituir del tot Ucra?na, per¨° les nostres empreses venen la seva producci¨® d'alta tecnologia, ¨°ptica, r¨¤dio, c¨¤lcul i l¨¤ser¡±, afirma Alesin. El volum de vendes de tecnologia i producci¨® militar de Bielor¨²ssia va arribar als 1.000 milions de d¨°lars el 2014 i est¨¤ en al?a, assenyala l'expert. El potencial d'alta tecnologia que Bielor¨²ssia va tenir en ¨¨poca sovi¨¨tica ha ressorgit. Alguns jocs d'ordinador populars i aplicacions de m¨°bil s¨®n d'origen bielor¨²s.

D'altra banda, la intenci¨® de R¨²ssia d'esquivar Ucra?na com a pa¨ªs de tr¨¤nsit incrementa la import¨¤ncia de Bielor¨²ssia que ja s'havia situat abans pel seu compte en les rutes xineses cap a Europa, explica Alesin. Amb el gir cap a l'est, R¨²ssia, abans recelosa, s'ha unit a Lukaixenko. Segons Alesin, aix¨° pot potenciar un nou model econ¨°mic amb gran pes de la log¨ªstica i el transport i capa? d'absorbir els aturats que produir¨¤ la reestructuraci¨® de la ind¨²stria estatal en declivi. Aquesta reestructuraci¨® s'imposa perqu¨¨ a R¨²ssia les empreses bielorusses han deixat de ser competitives enfront dels xinesos, que avantatgen pels seus preus els bielorussos, fins i tot despr¨¦s de pagar els aranzels dels quals estan exempts els bielorussos, afirma Chubrik.

La neutralitat i la desnuclearitzaci¨® s¨®n finalitats de la pol¨ªtica de l'Estat, segons la constituci¨® bielorussa. L'objectiu entraria en conflicte amb la base a¨¨ria militar que R¨²ssia vol establir a la regi¨® de Magiliov, al sud-est del pa¨ªs. Al setembre, el Kremlin va publicar un projecte d'acord que permetria a Moscou empla?ar avions de combat al s¨°l bielor¨²s. Putin va ordenar als ministres d'Exteriors i Defensa que acabessin de negociar i signessin l'acord. Col¡¤locat en una delicada posici¨®, Lukaixenko?va haver de desmentir p¨²blicament el tracte que s'est¨¤ gestant des d'abril del 2013 almenys, quan el ministre de defensa de R¨²ssia Sergu¨¦i Shoig¨², va plantejar a Minsk el pla per crear una base d'aviaci¨® russa amb avions caces i un regiment aeri.

¡°Lukaixenko demorava al m¨¤xim possible la signatura d'un acord formal amb R¨²ssia sobre la base, perqu¨¨, d'una banda, volia rebre alguna compensaci¨® econ¨°mica, i per l'altra, volia que aix¨° perjudiqu¨¦s al m¨ªnim a les seves relacions amb occident¡±, diu Alesin. ¡°R¨²ssia va insistir perqu¨¨ no vol que Lukaixenko?millori les seves relacions amb occident i perqu¨¨ comprenen que la base vincula encara m¨¦s estretament Bielor¨²ssia amb R¨²ssia¡±. A la base s'instal¡¤larien 24 avions de combat que en teoria poden portar armes nuclears. La f¨®rmula jur¨ªdica proposada per Moscou exclouria el control bielor¨²s.

Alesin afirma que la idea de la base no agrada als bielorussos i opina que l'oposici¨® ha captat b¨¦ aquest ¨¤nim en convocar aquesta setmana una concentraci¨® en contra del projecte, que va reunir 400 persones a Minsk.

¡°Lukaixenko va sentir el perill i va fer un pas enrere en p¨²blic perqu¨¨ els electors valoressin el seu paper de garant de la sobirania de l'Estat¡±, diu Alesin.

Al carrer, al centre de Minsk, Korotkevich es pronunciava divendres contra la base que ¡°convertiria el nostre pa¨ªs en un blanc¡± i tamb¨¦ contra les dues instal¡¤lacions militars russes (un centre de radar i un altre de seguiment i comunicacions de la flota del Nord) ja existents a Bielor¨²ssia. ¡°Quan acabi el seu termini el 2020, no els renovarem el contracte¡±, afirma.

Les intencions de la candidata recordaven les d'aquells activistes proeuropeus del Maidan de K¨ªev que planejaven revisar l'acord de la instal¡¤laci¨® de les bases russes a Sebastopol, a Crimea.

¡°Bielor¨²ssia actua com un escut de defensa per a R¨²ssia i al nostre territori tenim el sistema de defensa antiaeri m¨¦s dens del m¨®n en inter¨¨s de R¨²ssia, que quedaria nua si perd aquest escut¡±, afirmava l'expert.?