Un seminari sense vocacions i sense IBI

El Seminari de Vic, un imponent edifici d'est¨¨tica feixista inaugurat el 1949 i constru?t per presos del franquisme, ¨¦s avui un bonic espai polivalent que inclou un hotel de 32 habitacions, un gran aparcament, dos gimnasos, una cafeteria/restaurant, un col¡¤legi, una h¨ªpica, una copisteria i un centre de formaci¨® amb classes de cuina, entre d'altres coses. Malgrat que va ser un dels grans temples de la religi¨® a Catalunya i el laboratori de vocacions del poder¨®s Bisbat de Vic (va arribar a tenir 300 estudiants), avui no t¨¦ cap ¨²s confessional. Els ¨²nics tres seminaristes d'aquesta ciutat viuen a Barcelona i les seves antigues cel¡¤les s¨®n dormitoris de disseny. Per a tots aquests usos comercials, el seminari (el bisbat, en realitat) factura a final d'any entre 800.000 i un mili¨® d'euros. Quantitat suficient per acreditar la seva bona marxa financera. Malgrat aix¨°, el lloc seguir¨¤ sense pagar l'IBI corresponent, uns 90.000 euros.

La setmana passada CDC, el PSC i Plataforma per Catalunya van votar en contra d'una moci¨® presentada per la CUP i amb el suport d'ICV i ERC que demanava retirar l'exempci¨® del pagament d'aquest impost. Defensava que l'edifici ja no pot gaudir del privilegi que atorga, d'una banda, l'acord signat per Espanya amb la Santa Seu el 1979 a ¡°resid¨¨ncies de bisbes, canonges i capellans i altres locals destinats a oficines, a la c¨²ria diocesana i a oficines parroquials¡± ja que la seva activitat no s'emmarca en cap d'aquests sup¨°sits. I, per una altra, la llei de r¨¨gim fiscal de les entitats sense ¨¤nim de lucre, ja que sembla clar que el seminari obt¨¦ un benefici amb els seus lloguers i la resta d'activitats comercials.

L'espai s'ha convertit avui en un hotel, un restaurant, una h¨ªpica, un gimn¨¤s...

El fet sorprenent ¨¦s que ni tan sols el mateix gerent de la instituci¨®, Raimon Casals, veu amb mals ulls la possibilitat de comen?ar a pagar, almenys, una suma consensuada amb l'administraci¨®. ¡°?s cert que el lloc ja no t¨¦ cap ¨²s religi¨®s, per¨° s¨ª que seguim fent tasques socials [el centre reparteix menjar als necessitats i acull dones maltractades] i no es produeix cap lucre perqu¨¨ tots els ingressos es reinverteixen a l'edifici. Malgrat aix¨°, si cal pagar l'IBI, el pagarem. Estem oberts al debat¡±, assenyala Casals.

Qui no ho est¨¤ tant ¨¦s Converg¨¨ncia Democr¨¤tica de Catalunya, que amb la negativa de l'alcaldessa, Anna Erra, va impedir que prosper¨¦s la moci¨®. Com assenyala el regidor d'ICV, Arnau Mart¨ª, ¡°CDC ha estat en aquest cas m¨¦s papista que el Papa¡±. ¡°De totes maneres, si volen participar en la fiscalitat del municipi estem oberts a parlar d'alguna f¨®rmula¡±, insisteix Mart¨ª. De fet, en alguns pobles de la mateixa comarca, com a les Masies de Voltreg¨¤, ja es cobra en edificis de l'Esgl¨¦sia amb activitat comercial.

La transpar¨¨ncia del seminari en aquest assumpte ¨¦s total. El gerent acompanya EL PA?S per les instal¡¤lacions del centre i mostra les cuidades reformes dels ¨²ltims anys. La idea, explica, era que el lloc, desprove?t del seu contingut original en temps de crisi vocacional, pogu¨¦s autofinan?ar-se i no costar ni un c¨¨ntim al Bisbat. I, de moment, funciona.

A l'¨¤tic hi ha un gimn¨¤s per als empleats amb vistes a la ciutat. A la segona planta hi ha una ala amb dormitoris per a estudiants i a l'altra l'hotel de 32 habitacions per a turistes a 66 euros la nit ¡ªsegons el seu web¡ª i amb possibilitat de mitja pensi¨® al restaurant del seminari o d'estades tem¨¤tiques enfocades a la gastronomia. A m¨¦s, a la planta baixa hi ha aules de Formaci¨® Professional i cursos de cuina, i a l'exterior s'hi va fer una escola h¨ªpica i un gran aparcament de pagament en el qual no hi cap ni un sol cotxe els dies laborables. ¡°Si no hi ha culte ni activitat religiosa, hauria de tributar. Creiem que cal acabar amb els privilegis de qualsevol estament, que semblen m¨¦s propis del segle XIX¡±, assenyala Joan Coma, portaveu de Capgirem Vic (CUP).

El bisbat, disposat a negociar, per¨° CDC ha vetat la proposta de la CUP a l'Ajuntament

El seminari t¨¦ una superf¨ªcie constru?da de 18.680 metres quadrats en una finca de 84.032. Per aix¨°, el regidor d'Hisenda de Vic, ?lvar Sol¨¤, calcula que la seva tributaci¨® seria al voltant de 90.000 euros. Per¨° l'equip de Govern prefereix no ficar-se en embolics judicials que podrien despr¨¦s costar diners als ciutadans, assenyala. Encara que aquesta suma dif¨ªcilment arribaria a la que estan deixant d'ingressar actualment les arques per l'IBI del seminari. ¡°La societat evoluciona i pot ser que aix¨° ja no es vegi tan b¨¦, sobretot en aquests moments de crisi. Per¨° hi ha sent¨¨ncies que els emparen. I fins que aix¨° no canvi? o ho aclareixin, no ens ficarem en aquest embolic. Aquests canvis haurien de liderar-los municipis grans o una associaci¨®¡±, explica.

Per¨° hi ha marge per a la interpretaci¨®. L'¨²ltima sent¨¨ncia la va emetre el 2013 el Tribunal Constitucional i frenava la reforma del Govern de Navarra segons la qual nom¨¦s els edificis on es practiqu¨¦s el culte quedarien alliberats de l'impost. No obstant aix¨°, el cas del Seminari de Vic va m¨¦s enll¨¤, perqu¨¨ ni tan sols es tracta d'una depend¨¨ncia de l'Esgl¨¦sia.

El debat est¨¤ al carrer i cada vegada m¨¦s municipis demanen que l'Esgl¨¦sia tributi pels seus m¨¦s de 100.000 immobles a Espanya. De fet, segons Metroscopia, el 80% dels ciutadans espanyols opina que hauria de ser aix¨ª. I no nom¨¦s aquells amb ideologies m¨¦s progressistes. Sis de cada 10 votants del PP i el 45% dels cat¨°lics practicants volen que tributi.