Va inventar un giron¨ª el telescopi?

El 25 de setembre del 1608, un humil artes¨¤ de Middleburg es va atrevir a molestar el pr¨ªncep holand¨¨s Maurici de Nassau amb un tub de llaut¨® en aparen?a inofensiu. Era Hans Lipperhey. Aleshores, el territori holand¨¨s estava sumit en una cruenta guerra civil. Els b¨¤ndols enfrontats eren, d'una banda, les forces espanyoles ocupants ¨Ccat¨°liques¨C, i de l'altra, les prov¨ªncies rebels del Nord ¨Cprotestants¨C. En una de les febles treves, el pr¨ªncep va mostrar l'enginy als dirigents de les altres prov¨ªncies, aix¨ª com al mateix comandant en cap de les tropes espanyoles, el molt sorpr¨¨s marqu¨¨s Ambrosi Spinola, que segons afirmen va exclamar: "A partir d'ara no podr¨¦ estar m¨¦s temps segur, ja que em veur¨¤s arribar de lluny".

La majoria de llibres de text i divulgaci¨® que podem consultar avui dia segueixen atorgant la paternitat del telescopi a Hans Lipperhey

No va haver de passar ni un any perqu¨¨ els llavors anomenats?vidres per espiar s'estenguessin com la p¨®lvora per tot Europa. Al juliol va ser un altre h¨¤bil artes¨¤, l'itali¨¤ Galileo Galilei, qui va tenir preparat el seu propi telescopi per impressionar el Senat veneci¨¤ atalaiant l'horitz¨® des del campanar de la catedral de Sant Marc. Malgrat que nom¨¦s magnifiqu¨¦s tres vegades, va ser m¨¦s que suficient perqu¨¨ Galileo fos contractat per a tota la vida. El que va passar despr¨¦s ¨¦s de sobres conegut: Galileo va tirar m¨¦s cap a la ci¨¨ncia que cap a la mil¨ªcia i, amb instruments de fins a trenta augments, va revelar secrets del cel com les fases de Venus, les altes muntanyes lunars o els quatre sat¨¨l¡¤lits principals de J¨²piter, aix¨ª com l'estranya forma de Saturn o les enigm¨¤tiques taques solars.

Per¨° tornem a Hans Lipperhey. Pocs dies despr¨¦s de la seva entrevista amb el pr¨ªncep Maurici va patentar ¨Co, almenys, ho va intentar¨C el seu invent i se li va adjudicar un suc¨®s contracte. Malgrat que l'alegria a casa del pobre dura poc perqu¨¨ al telescopi li van sortir pares per tot Holanda: Jacob Metius, Zacharias Janssen i fins i tot un tercer artes¨¤ de cognom desconegut van mostrar coses semblants o id¨¨ntiques. A falta de proves d'ADN, les autoritats holandeses van declinar concedir la patent. I ¨¦s que gaireb¨¦ qualsevol podia construir una ullera de llarga vista si tenia les lents apropiades: una de c¨°ncava ¨Cl'ocular¨C i una de convexa ¨Cl'objectiu¨C. L'¨²s de lents c¨°ncaves i convexes com binocles es remunta a molt temps enrere. Al voltant del 1286 ja van apar¨¨ixer a It¨¤lia, i els primers eren recomanats ¡°per a joves¡±, ja que corregien la miopia, i els segons ¡°per a diferents edats adultes¡±, ja que corregien la presb¨ªcia. La q¨¹esti¨® era, llavors, saber a qui se li havia ocorregut primer la feli? idea de posar-ne una davant de l'altra. Diuen que va dir Lipperhey que van ser els seus fills qui, jugant entremaliadament amb algunes de les seves lents, van descobrir el seu poder magnificador de forma accidental mirant el penell d'una torre. Per¨° molt m¨¦s suggeridora i misteriosa ¨¦s l'afirmaci¨® del milan¨¨s Girolamo Sirtori, que va escriure que un desconegut comprador de lents les va col¡¤locar juntes al taller davant de Lipperhey per comprovar la seva qualitat. Lipperhey, intrigat, va fer el mateix una vegada tancada la venda, trobant-se amb la inesperada sorpresa.

Sirtori no era l'¨²nic itali¨¤ interessat en el pr¨°sper negoci dels vidres per espiar. Primer el seu compatriota Giovanni Battista Della Porta ¨Cun prestigi¨®s inventor napolit¨¤¨C, i posteriorment el florent¨ª Rafael Gualterotti van reclamar-ne la paternitat. Tamb¨¦ ho va fer el mateix Galileo ¨Ctan genial com superb¨C, en discussi¨® epistolar amb els anteriors. Per¨° va ser Sirtori qui el 1612, en un dels seus llibres sobre la invenci¨® del telescopi, va aportar una pista tan suggeridora com enigm¨¤tica. All¨¤ ens transporta al 1609, any en el qual va con¨¨ixer a Girona un ¡°vell artes¨¤ feble i cansat¡± al qual anomena Roget, fabricador de binocles, afirmant que li va mostrar, a m¨¦s de l'armadura del seu telescopi ¨Cmolt rovellat pel pas del temps¨C, les f¨®rmules per a la seva construcci¨® aix¨ª com ¡°l'anotaci¨® de les proporcions amb tres punts.¡± Gr¨¤cies a aix¨° Sirtori va afirmar haver perfeccionat els seus experiments i haver redactat les taules reprodu?des al seu llibre per fabricar-los.

Qu¨¨ hi ha de cert i qu¨¨ hi ha de fals en aquest antic text? Va existir Roget? Sorpr¨¨s amb la lectura del llibre de Sirtori, un metge oftalm¨°leg barcelon¨ª ¨Ca m¨¦s de col¡¤leccionista d'instruments ¨°ptics i historiador, Josep Mar¨ªa Sim¨®n de Guilleuma¨C es va submergir literalment a mitjan segle XX en els arxius catalans de parr¨°quies i ajuntaments a la recerca d'informaci¨® per identificar els personatges esmentats per l'antic viatger itali¨¤. I l'¨¨xit l'acompanya en les seves indagacions, publicant les seves troballes en el IX Congr¨¦s d'Hist¨°ria de la Ci¨¨ncia celebrat el 1959 a Barcelona. Segons Sim¨®n de Guilleuma, un tal Joan Roget ¨¦s l'aut¨¨ntic inventor del telescopi.

Galileo va revelar secrets del cel com les fases de Venus, les altes muntanyes lunars o els quatre sat¨¨l¡¤lits principals de J¨²piter

Sobre com va arribar la idea de Roget des de Girona primer fins a It¨¤lia i, posteriorment, fins a Holanda, hi ha multitud d'hip¨°tesis d'all¨° m¨¦s inversemblants, per¨° que van ser entrella?ades amb cert criteri pel brit¨¤nic Nick Pelling l'any 2008, i publicades per la revista History Today. Malgrat que la majoria de llibres de text i divulgaci¨® que podem consultar avui dia segueixen atorgant la paternitat del telescopi a Hans Lipperhey, no sabem amb certesa si el telescopi va comen?ar com un joc de nens enredant amb lents per un tub, o b¨¦ va ser fruit de l'immarcesible enginy espanyol que va culminar posant un altre tub a l'extrem d'un pal i anomenant-lo pal de fregar. Per¨° qui sap si, durant els ¨²ltims 400 anys, els astr¨°noms de tot el m¨®n han estat mirant el cel a trav¨¦s d'ulls espanyols. ?s emocionant pensar-ho aix¨ª.

Enrique Joven ?lvarez ¨¦s doctor en Ci¨¨ncies F¨ªsiques i treballa com a enginyer a l'Institut d'Astrof¨ªsica de les Can¨¤ries (IAC). Compagina les seves tasques cientificot¨¨cniques amb la divulgaci¨® i l'escriptura de ficci¨®. Ha publicat dues novel¡¤les amb l'astronomia com a eix principal: El castillo de las estrellas (RocaEditorial, 2007) i, recentment, El templo del cielo (RocaEditorial, 2013).