La cultura federal

Una de les excuses que solen esgrimir-se per rebutjar d'entrada el federalisme ¨¦s que els qui defensem un model federal per a Espanya no arribem a definir-lo. Existeixen molts pa?sos federals ¨Cels Estats Units, Su?ssa, el Canad¨¤, Alemanya¨C, cadascun dels quals amb un model federal propi. Quin hauria de ser el nostre? La resposta que acostumo a donar a aquesta pregunta no ¨¦s original. En primer lloc, dic que cada pa¨ªs ha de trobar el seu propi model federal, com ho mostra la hist¨°ria de totes les federacions. En segon lloc, federalitzar Espanya significaria fer un pas qualitatiu pel que fa a l'Estat de les autonomies amb la finalitat d'aconseguir, almenys, tres coses: 1) un sistema de finan?ament m¨¦s just (per al qual no fa falta reformar la Constituci¨®); 2) un reconeixement m¨¦s expl¨ªcit d'aix¨° que ara en diem (amb un nou eufemisme) ¡°singularitat catalana¡±; i 3) una reforma del Senat que el converteixi en una aut¨¨ntica cambra territorial.

Cadascun d'aquests objectius necessita m¨¦s detalls, i en aix¨° haurien de posar cura els partits que concorren a les pr¨°ximes eleccions amb el federalisme al seu programa. Ara b¨¦, m¨¦s enll¨¤ de les reformes constitucionals que facin falta per a la reconversi¨®, penso que el m¨¦s important ¨¦s entendre qu¨¨ fa que un estat federal realment ho sigui. ?s a dir: cal entendre que federar-se significa uni¨® i cooperaci¨® per governar en com¨² el que ¨¦s divers. E pluribus unum, la divisa dels Estats Units, ¨¦s el punt de partida del que jo en diria la cultura federal.

El problema, al meu judici, ¨¦s que el que li falta a la pol¨ªtica i a la societat espanyola ¨¦s precisament cultura federal. Per comen?ar, el nostre Estat de les autonomies es va crear no tant per unir la diversitat sin¨® per descentralitzar i separar el que formava una uni¨® excessivament compacta i homog¨¨nia. El que s'ha aconseguit ¨¦s que les diferents autonomies hagin acabat sent ens atomitzats que tendeixen a tenir una relaci¨® bilateral amb l'Estat espanyol, concebut al seu torn com un ens diferent d'elles. Ho diu amb nitidesa l'absurda expressi¨® ¡°Estat espanyol¡±, que s'ha imposat com a refer¨¨ncia en una Espanya que ¨¦s aliena a la comunitat des d'on es parla.

El sintagma ¡°Catalunya i Espanya¡± s'ha convertit, entre nosaltres, en la forma normal i habitual de parlar d'Espanya en conjunt. Aix¨ª, estem dient que els catalans pertanyem, per¨° no del tot, a Espanya, i ressaltem una realitat diferencial i aliena a un conjunt del qual inevitablement ¨Ci, per a molts, a desgrat seu¨C formem part.

Amb ra¨® va escriure Jordi Sol¨¦ Tura (Nacionalidades y nacionalismos en Espa?a) que ¡°el dret a l'autodeterminaci¨® constitueix el frac¨¤s de l'Estat de les autonomies¡±. Efectivament, el fet que algunes autonomies, amb fort sentiment nacional, hagin comen?at a reclamar el seu dret a independitzar-se d'Espanya mostra que l'Estat auton¨°mic no ha sabut transmetre una cosa molt essencial, una cosa sense la qual cosa tampoc ser¨¤ possible edificar un estat aut¨¨nticament federal.

Des del moment en qu¨¨ es va constituir l'Estat auton¨°mic, les diferents autonomies, capitanejades per Catalunya i el Pa¨ªs Basc, no han deixat de reclamar m¨¦s autogovern i m¨¦s compet¨¨ncies. Referint-se a aquest tema, Francisco Caama?o deia justament que la pregunta federal per antonom¨¤sia ¨¦s la inversa: qu¨¨ estem disposats a cedir al centre? ?s la clau de la sobirania compartida, del cogovern, propis de la cultura federal, i aix¨° significa que cap estat o cap autonomia no ostenten mai tot el poder.

Quan l'obsessi¨® ¨¦s la contr¨¤ria, quan el que s'exigeix ¨¦s m¨¦s sobirania, la cultura federal ¨¦s inexistent. Significa que no hi ha sentit ni voluntat de cooperaci¨® amb la resta de territoris. Per aix¨° ¨¦s tan dif¨ªcil discutir quotes de solidaritat en una organitzaci¨® en la qual cada territori at¨¦n nom¨¦s el seu inter¨¨s intern. Per aix¨° ¨¦s tamb¨¦ una tasca impossible aconseguir que els diferents estats d'Europa s'uneixin federalment. Mentre cada estat procuri nom¨¦s el seu inter¨¨s particular i es desentengui d'un inter¨¨s com¨² europeu, Europa no arribar¨¤ a ser un pa¨ªs federal.

Jean Monet deia: ¡°No federem les nacions; unim els homes¡±. ?s evident que les nacions i els estats nacionals s¨®n una mol¨¨stia per crear un sentiment federal, perqu¨¨ cap naci¨® s'acontenta amb la naci¨® sola, sin¨® que exigeix el poder pol¨ªtic que confereix un estat. Si no comencem a desempallegar-nos de la idea de naci¨®, si no apuntem cap al que Habermas va anomenar ¡°estats postnacionals¡±, no hi haur¨¤ progr¨¦s cap al federalisme.?

Victoria Camps ¨¦s professora em¨¨rita de la UAB.