El cinema fant¨¤stic i de terror tamb¨¦ ¨¦s cosa de noies

Ja fa anys que les cues del Festival de Sitges van deixar de ser reducte de colles d'adolescents i joves per abra?ar l'heterogene?tat: nois i noies, tot tipus d'edats, fam¨ªlies, espectadors fan¨¤tics dels zombis i p¨²blic que busca pel¡¤l¨ªcules que aportin alguna cosa m¨¦s que el simple ensurt. A pantalla ja es veuen hero?nes, dones amb car¨¤cter, fins i tot personatges dels quals no importa el g¨¨nere perqu¨¨ el fonamental ¨¦s el que fan. O sofreixen. O pateixen, fets molt habituals en les pel¡¤l¨ªcules de Sitges. Nom¨¦s faltava que tamb¨¦ hi haguessin directores que fossin les responsables d'aquestes hist¨°ries, i sembla que alguna cosa est¨¤ canviant.

El cinema ¨¦s una ind¨²stria masclista. Des de fa uns anys, les cineastes han declarat una lluita contra aquest fet. Al certamen de Canes del 2014 ¨Cel seu concurs nom¨¦s l'ha guanyat una dona, Jane Campion, en les seves set d¨¨cades d'hist¨°ria¨C es va produir tant enrenou que aquest any l'organitzaci¨® havia creat unes jornades per debatre el paper de la dona al cinema. A Sitges les coses han anat d'una altra manera. En la passada edici¨®, Goodnight Mommy, Babadook o A girl walks home alone at night van obrir els ulls al p¨²blic: eren obres potents realitzades per dones. "Babadook ¨¦s la mirada m¨¦s elaborada dels ¨²ltims temps sobre la maternitat", assegura Desir¨¦e de Fes, cr¨ªtica de cinema, autora de m¨²ltiples publicacions sobre el cinema de terror i coordinadora del llibre que el festival ha editat sobre Seven, el film al qual es ret homenatge en aquesta edici¨®. "Sempre hi ha hagut directores de s¨¨rie B als Estats Units, per exemple, i evidentment sempre darrere dels grans creadors del g¨¨nere hi ha hagut ajudants i t¨¨cnics dones. Per¨° ara ja hi ha realitzadores, cada vegada m¨¦s". De Fes t¨¦ clara la ra¨®: "S'han trencat els tab¨²s del g¨¨nere. El cinema fant¨¤stic i de terror no serveix per fer ensurts, sin¨® que els seus directors aprofiten per explicar m¨¦s coses, i aix¨° ho fa m¨¦s atractiu per a les realitzadores, que de sobte troben un nou camp per arribar amb les seves hist¨°ries a un p¨²blic diferent".

A Sitges la secci¨® Noves Visions One s'obre amb La novia, de Paula Ortiz, una adaptaci¨® de Bodas de sangre, de Federico Garc¨ªa Lorca. El mateix apartat es clausurar¨¤ amb Evolution, de Lucile Hadzihalilovic, guanyadora de dos premis al certamen de Sant Sebasti¨¤. All¨¤, en una entrevista a aquest diari, Hadzihalilovic explicava: "No vaig trobar cap manera millor per parlar de la maternitat, de certs perills de la ci¨¨ncia i de la malaltia que portar el meu gui¨® al terreny fant¨¤stic. Et permet transitar per camins que una pel¡¤l¨ªcula m¨¦s realista no acceptaria". De Fes puntualitza una possible conseq¨¹¨¨ncia: "Que algunes directores indaguin de manera tan brillant en la maternitat no vol dir que un director no ho pugui fer. I al seu torn, les dones al cinema per sort no es limiten als temes m¨¦s femenins".

En la mateixa secci¨®, en l'apartat Plus, la japonesa Lisa Takeba presenta Haruko¡¯s Paranormal Laboratory, i es pot veure Blind Sun, de Joyce A. Nashawati, sobre una onada de calor a Gr¨¨cia. En el concurs, una de les pel¡¤l¨ªcules que m¨¦s ha agradat fins avui ha estat The invitation, thriller de la directora i guionista nord-americana Karyn Kusama, la responsable de Girlfight, Aeon Flux i El cos de Jennifer, i que ha constru?t una intriga sobre sectes i p¨¨rdues sentimentals, que transcendeix el g¨¨nere per apuntar a fanatismes religiosos, i en un prodigi¨®s final, assenyalar ¨Ccadasc¨² ho interpreta com vol¨C a la Cienciologia. I de clausura del festival, l'apocal¨ªptica Into the forest, de Patricia Rozema, amb dues grans actrius emergents: Ellen Page i Evan Rachel Wood. Han arribat per quedar-se.