Enganya¡¯ns, Rajoy, per¨° amb xifres

Governats i governants juguem en economia al gat i la rata. Per¨° perqu¨¨ el joc sigui respectu¨®s, ha de complir almenys una regla: l'engany ha d'argumentar-se amb xifres, tot i que estiguin agafades pels p¨¨ls.

En la pol¨¨mica Madrid-Brussel¡¤les-oposici¨® sobre els Pressupostos del 2016, la frase que dimarts va deixar anar el president espanyol, Mariano Rajoy, deixa gla?ada la calculadora: ¡°Des que vam assumir la responsabilitat de governar hem complert sempre el d¨¨ficit¡±, va dir des de Nova York. Aix¨° ¨¦s fals. Totalment fals: fals per a tots i cadascun dels anys del seu mandat.

Per al 2012, el comprom¨ªs de d¨¨ficit pressupostari del Govern espanyol era del 5,8%; al juliol va aconseguir pactar amb Brussel¡¤les una suavitzaci¨®, al 6,3%; al tancament, es va situar en el 6,70%, de manera que es va incomplir tant el guarisme inicial (per un punt) com el revisat (per m¨¦s de mig).

Per al 2013, el d¨¨ficit previst als Pressupostos era del 4,5%; es va pactar amb la Comissi¨® un enorme marge addicional, fins al 6,5%, que tamb¨¦ es va incomplir, ja que es va arribar al 6,58% (dos punts llargs sobre el pressupost, una d¨¨cima sobre l'objectiu revisat).

Per al 2014, la Comissi¨® va oferir m¨¦s flexibilitat, fins a un l¨ªmit de d¨¨ficit del 5,8%; el Govern espanyol va treure pit?i es va comprometre al 5,5%; va acabar tamb¨¦ incomplint, en arribar al 5,78% (5,9% amb el rescat bancari).

Aquest 2015, el Govern espanyol presumeix que acabar¨¤ en el 4,2%, el d¨¨ficit acordat; Brussel¡¤les calcula que tamb¨¦ incomplir¨¤, i preveu un 4,5% (i l'FMI, un 4,4%). I per al 2016 la discrep¨¤ncia ¨¦s encara m¨¦s gran. I per si de cas, el Govern pretesament de la naci¨® inculpa les autonomies nacionals dels possibles desviaments, com si aquestes no haguessin afrontat el 56% de l'ajust fiscal 2010-2013, per nom¨¦s un 12,4% l'Administraci¨® central i la SS (¡°Catalunya no ¨¦s culpable¡±, 2 d'octubre del 2014).

Al cap i a la fi, el fet decisiu ara mateix no ¨¦s la difer¨¨ncia d'unes d¨¨cimes/10.000 milions. L'important ser¨¤ com es cobreixin, com les cobreixi el proper Govern, si amb m¨¦s retallades (com els fins ara centrifugats a les autonomies) o amb m¨¦s ingressos.

El pitjor ¨¦s la p¨¨rdua de credibilitat

Per¨° el m¨¦s greu ¨¦s que aquesta baralla ha destru?t credibilitat. ?s cert que la Comissi¨®, com al¡¤lega el Govern central, es pot equivocar en les seves previsions, i aix¨° ha passat. Per¨° de dubtes leg¨ªtims, n'hi ha, d'entrada per a aquest any: la devoluci¨® de la paga extra dels funcionaris o la preocupant evoluci¨® dels ingressos de la Seguretat Social amenacen els juraments governamentals que es compliran els Pressupostos, encara que entre l'error europeu possible sobre les projeccions cap al futur i la falsedat espanyola certificable sobre les xifres del passat hi ha tot un oce¨¤.

Passa que el Govern espanyol juga en aquest envit a l'electoralisme. Atribueix al comissari Moscovici un biaix partidista ¡°per la seva filiaci¨® socialista¡± (Rafael Hernando) en el seu dictamen ¨Cencara que ha estat ¨ªntegrament aprovat per tota la Comissi¨®¨C. Acaba el mandat com va comen?ar, fent servir els Pressupostos com a arma per a les urnes: el 2012, esperant a anunciar les retallades (auton¨°miques) fins a les eleccions andaluses; ara, prometent m¨¤niga ampla i propines abans del 20-D. I deixa en her¨¨ncia un pressupost que el seu successor ¨Csigui ell mateix o alg¨² altre¨C haur¨¤ d'¡°actualitzar¡±, com prescriu la Comissi¨®. I prescriu bastant, tot i que de vegades li tremolin les cames.

Si el Govern espanyol volia demostrar que la seva veritat era millor que la de Brussel¡¤les tenia m¨¦s armes que el reiterat ¡°Espanya complir¨¤¡± o l'altiu ¡°no modificarem els Pressupostos¡± (Luis de Guindos). Podia haver exigit que la Comissi¨® Europea present¨¦s i defens¨¦s el seu dictamen davant les Corts, en aplicaci¨® del Reglament europeu 473/20913, de 21 de maig (pre¨¤mbul, 21, i article 7).

Una sessi¨® aix¨ª aclariria als ciutadans molt m¨¦s que les invectives institucionals sense possible resposta, mera propaganda per a xais. Un debat Moscovici-Guindos, per exemple, faria m¨¦s per incrementar el control democr¨¤tic a tota l'eurozona que no pas mil talls de micro radiof¨°nic. Per¨° per imaginar una cosa aix¨ª, primer cal llegir-se els reglaments i despr¨¦s treure's la crosta del provincianisme rampant, tan propi dels Estats-naci¨® cursis i en declivi.

Aix¨ª que estem a punt per ser enganyats, si ho fan amb desimboltura, eleg¨¤ncia, h¨¤bil maneig de dades i contrast democr¨¤tic. Tot el que li falta a una altra llegenda-porqueria per¨° que t¨¦ ¨¨xit, segons la qual Espanya seria la l¨ªder del creixement econ¨°mic europeu. Fals el 2014: l'1,4% espanyol va ser superat per l'1,5% b¨²lgar, el 2% txec, el 2,3% suec, el 2,8% roman¨¨s i let¨®, el 2,9% brit¨¤nic, el 3% litu¨¤ i eslov¨¨, el 3,4% polon¨¨s, el 3,5% malt¨¨s, el 3,7% hongar¨¨s i el 5,6% luxemburgu¨¨s (Eurostat).

I prospectivament fals el 2015: Irlanda (4,8%), Luxemburg (4,4%), Tx¨¨quia (4,8%) i Eslov¨¤quia (3,2%) superarien aquest any el 3,1% de m¨¦s PIB que l'FMI atribueix a Espanya.