Una pastilla que substitueix el gimn¨¤s? Cada vegada m¨¦s a prop

I si pogu¨¦ssim triar entre 10 s¨¨ries d'abdominals i una pastilla amb els mateixos efectes? 10 quil¨°metres?corrent, una classe de spinning¡­ o 500 mil¡¤ligrams de principi actiu? No ¨¦s ci¨¨ncia-ficci¨®, ¨¦s gaireb¨¦ una realitat, per a alguns cient¨ªfics. Diuen que pot arribar al mercat d'aqu¨ª a uns anys, per¨° no tothom pensa el mateix.

Els cient¨ªfics estan desenvolupant una p¨ªndola de l'exercici. S¨ª, com ho sentiu, es tracta d'aconseguir els mateixos efectes que t¨¦ l'esport en el cos per¨° sense entrenar, sense suar, en definitiva, sense aixecar-se del sof¨¤. Els sofaaddictes ja estan fent salts, perd¨®, badalls d'alegria. I els altres, amants de les carreres de fons, maratonians empedre?ts, su¨°pates reconeguts, somriuen a mig gest i pensen: "Massa bo per ser veritat".

La idea est¨¤ avalada per equips d'investigaci¨® de les universitats de Sydney i de Copenhaguen, que van examinar el m¨²scul esquel¨¨tic de quatre homes sans als quals se'ls va practicar una bi¨°psia muscular abans de l'exercici (10 minuts de bicicleta est¨¤tica) i despr¨¦s. L'an¨¤lisi va donar com a resultat que l'exercici produ?a m¨¦s de 1.000 canvis moleculars en els m¨²sculs esquel¨¨tics, resultant en els seus coneguts beneficis. "I si f¨¦ssim una pastilla que produ¨ªs aquestes alteracions moleculars?", plantegen els investigadors. Seria com empassar-se amb l'ajuda d'un got d'aigua una classe de zumba en nom¨¦s mig segon.

¡°L'estudi fa refer¨¨ncia a molt pocs subjectes, cosa que d¨®na escassa fiabilitat a la investigaci¨®. D'altra banda, expliquen que una sessi¨® d'exercici intens registra m¨¦s de 1.000 canvis en les c¨¨l¡¤lules musculars; si variem intensitats, durades i orientacions de l'exercici, els canvis seran diferents, multiplicant les variables possibles. Reproduir tots aquests efectes en una p¨ªndola em sembla, ara com ara, impossible¡±, comenta, esc¨¨ptic, ?ngel Merch¨¢n, director de l'empresa d'entrenament personal Homewellness. D'opini¨® similar ¨¦s el doctor ?ngel Dur¨¢ntez, especialista en Medicina de l'Educaci¨® F¨ªsica i l'Esport i director de Neolife, cl¨ªnica de medicina preventiva antiedat. ¡°Un estudi sobre quatre persones ¨¦s irrellevant, una posada en escena dels investigadors davant dels mitjans¡±, diu.

Una sessi¨® d¡¯exercici intens registra m¨¦s de 1.000 canvis en les c¨¨l¡¤lules musculars; si variem intensitats, durades i orientacions de l¡¯exercici, els canvis seran diferents, i es multiplicaran les variables possibles¡± ?ngel Merch¨¢n, director de l¡¯empresa d¡¯entrenament personal Homewellness

Costa de creure que una pastilla pugui tenir els mateixos efectes que un entrenament esportiu, per¨° el professor Andreu Palou, catedr¨¤tic i director del Laboratori de Biologia Molecular, Nutrici¨® i Biotecnologia de la Universitat de les Illes Balears i del programa de noves estrat¨¨gies i biomarcadors del Centre d'Investigaci¨® Biom¨¨dica en Xarxa sobre Fisiopatologia de l'Obesitat i Nutrici¨®, ens explica que ¡°l'exercici produeix una s¨¨rie d'efectes en diferents teixits i ¨°rgans; en particular al m¨²scul. Aquests teixits reaccionen produint unes mol¨¨cules o modificant-ne d'altres d'existents, que exerceixen la seva acci¨®, b¨¦ en el mateix teixit, b¨¦ en llocs de l'organisme m¨¦s o menys distants. En hip¨°tesi, si arribem a con¨¨ixer la majoria de les mol¨¨cules que es produeixen o es deixen de produir en cada teixit o ¨°rgan en resposta a un determinat tipus d'exercici, podem pensar a intervenir administrant-los apropiadament".

"L'exercici ¨¦s la ter¨¤pia m¨¦s potent per a moltes malalties, diabetis tipus 2, problemes cardiovasculars i trastorns neurol¨°gics", afirma el professor David James, del grup d'investigaci¨® que va emprendre l'estudi. "No obstant aix¨°, per a moltes persones, no ¨¦s viable. Per aquest motiu buscar un f¨¤rmac que imiti els beneficis de l'exercici ¨¦s alguna cosa m¨¦s que un capritx".

¡°Durant molt temps els cient¨ªfics hem sospitat que l'exercici produeix una complicada s¨¨rie d'intercanvis en els m¨²sculs humans, per¨° aquesta ¨¦s la primera vegada que hem pogut tra?ar exactament el que passa¡±, va dir en un comunicat Nolan Hoffman, un dels autors de l'estudi i investigador associat a l'Escola de Bioci¨¨ncia Molecular de la Universitat de Sydney. "?s un gran aven?, ja que ens permet utilitzar aquesta informaci¨® per dissenyar un f¨¤rmac que imiti el veritable intercanvi benefici¨®s causat per l'exercici", va concloure.

El professor Andreu explica que ¨¦s nom¨¦s una possibilitat te¨°rica. "El sistema ¨¦s tan complex que es fa dif¨ªcil pensar en un tractament farmacol¨°gic que desencadeni una resposta equilibrada com la que produeix l'exercici f¨ªsic. Per¨° la veritat ¨¦s que ja coneixem algunes mol¨¨cules coordinadores?que actuen com a centres de control influint sobre la producci¨® de molts senyals¡±, matisa.

M¨¦s taxatiu s'expressa el doctor Dur¨¢ntez, ¡°ni a curt ni a mitj¨¤ ni a llarg termini una pastilla substituir¨¤ l'exercici en totes les seves versions i per fer-ho en part, ja n'hi ha d'altres. Hi ha f¨¤rmacs per a tot el que el d¨¨ficit d'exercici produeix. Hem de pensar a evitar el sedentarisme, b¨¤sicament perqu¨¨ l'¨¦sser hum¨¤ no est¨¤ programat per estar quiet, moure's ¨¦s el m¨¦s normal. Els nens no paren, per¨° amb el pas del temps ens anem alentint, envellint, i aix¨ª ¨¦s com sorgeixen les malalties pr¨°pies de la vellesa, com m¨¦s exercici fem m¨¦s evitarem que apareguin. I per a les persones que no poden moure's, hi ha fisioterapeutes¡±.

¡°No crec que amb qu¨ªmica es puguin reproduir la major part de les adaptacions que genera l'exercici f¨ªsic en l'organisme", opina ?ngel Merch¨¢n. "Una altra cosa ¨¦s que aquestes investigacions serveixin per identificar com impacta l'exercici sobre el comportament de les c¨¨l¡¤lules musculars i aix¨° ens permeti aprendre a regular l'entrenament de forma molt m¨¦s precisa. Crec que probablement amb el temps es podran reproduir determinats efectes de l'exercici de tipus hormonal de forma controlada, per¨° en cap cas podran substituir les adaptacions provocades per les c¨¤rregues en entrenament tant pel que fa a for?a com coordinaci¨® muscular¡±.

¡°De moment ¨¦s millor parlar de subst¨¤ncies que poden mimetitzar alguns efectes de l'exercici", insisteix Andreu Palou, que sembla que no descarta la possibilitat del f¨¤rmac. "?s un tema que anir¨¤ evolucionant, cada vegada cobrint una mica m¨¦s alguns dels efectes beneficiosos de l'exercici f¨ªsic. Ja existeix un antidiab¨¨tic (la metformina) que actua, entre d'altres, en el m¨²scul esquel¨¨tic sobre una de les prote?nes (AMPK)¡±, prossegueix.

Per a moltes persones no ¨¦s viable fer exercici. Per aquest motiu buscar un f¨¤rmac que imiti els beneficis de l¡¯esport ¨¦s alguna cosa m¨¦s que un capritx¡±

David James, investigador

Hoffman, no obstant aix¨°, defensa el potencial de la seva criatura, i malgrat que admet que no ser¨¤ una p¨ªndola miraculosa ("per exemple, no alliberar¨¤ les endorfines que s'alliberen en una carrera"), s¨ª que contribuir¨¤, en la seva opini¨®, a l'enfortiment dels m¨²sculs o la baixada del colesterol. "No ser¨¤ un medicament per a qui t¨¦ aversi¨® al simple fet de caminar. Prendre una dosi d'exercici seria per a tots aquells que no poden fer-ho, malalts cr¨°nics, amb lesions medul¡¤lars o qualsevol altra malaltia que impossibiliti arribar a una cinta de c¨®rrer", aclareix. I el professor Andreu Palou afegeix: ¡°A mitj¨¤ termini haurem de conformar-nos amb poder encapsular alguns dels beneficis de l'exercici f¨ªsic, que potser podran ajudar les persones amb limitacions per a la seva pr¨¤ctica. Cal pensar tamb¨¦ en aquells que per la seva gen¨¨tica o per modificacions adquirides no es beneficien prou d'alguns dels efectes de l'exercici¡±. Tamb¨¦ seria benefici¨®s per a la gent gran, ja que milloraria la seva qualitat de vida, perqu¨¨ aquest grup est¨¤ condemnat als efectes secundaris associats a la mobilitat redu?da. Utopia o realitat? Nom¨¦s ens queda esperar¡­ sobre una bicicleta est¨¤tica.