300.000 fam¨ªlies catalanes s¨®n v¨ªctimes de les hipoteques t¨°xiques

Vuit anys despr¨¦s de l'inici de la crisi, milers de llars encara continuen pledejant contra productes hipotecaris d'alt risc que han resultat abusius per a la seva economia. M¨¦s de 300.000 fam¨ªlies catalanes, segons un informe del S¨ªndic de Greuges, tenen la seva hipoteca lligada a l'IPRH, un ¨ªndex que fixa el preu de les hipoteques i que els ha suposat pagar una mitjana d'entre 250 i 300 euros mensuals m¨¦s que no pas si el pr¨¦stec estigu¨¦s referenciat a l'Eur¨ªbor. Una quantitat que en alguns casos pot ser la frontera entre perdre o conservar la casa. L'Ag¨¨ncia Catalana del Consum, que dep¨¨n de la Generalitat, t¨¦ en marxa una campanya d'inspecci¨® en 28 entitats financeres que operen a Catalunya.

L'IRPH ¨¦s un ¨ªndex de refer¨¨ncia ¡ªcom ho ¨¦s l'Eur¨ªbor¡ª que es va aplicar a m¨¦s d'un mili¨® de pr¨¦stecs hipotecaris a Espanya, dels quals un ter?, segons el S¨ªndic, s¨®n a Catalunya. Abans hi havia tres tipus d'IRPH: el de les caixes, el dels bancs i el del conjunt d'entitats. Per calcular-lo, es feia la mitjana dels tipus de les hipoteques concedides per aquestes entitats. Bancs i caixes venien aquests ¨ªndexs com a refer¨¨ncies molt m¨¦s estables que l'Eur¨ªbor. No obstant aix¨°, l'informe elaborat pel S¨ªndic davant les den¨²ncies de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) assenyala que si s'analitza l'evoluci¨® de l'eur¨ªbor i la de l'IPRH amb les dades del Banc d'Espanya es conclou que el segon ¡°sempre es va mantenir per sobre de l'Eur¨ªbor, amb una difer¨¨ncia que pot anar d'un punt a tres¡±.

El Govern central el 2013 va eliminar l'IRPH de bancs i caixes. ?scar Serrano, advocat del Col¡¤lectiu Ronda, explica que la llei va fixar que les hipoteques que estiguessin referenciades a aquest ¨ªndex havien d'adoptar la soluci¨® prevista en l'escriptura. En cas contrari, es quedarien amb l'IRPH d'entitats. ¡°En la majoria dels casos que ens arriben s¨ª que es preveia una soluci¨®: que la hipoteca quedaria subjecta a l'¨²ltim ¨ªndex que es va poder calcular¡±, explica Serrano. Aix¨° ¨¦s el que li va passar a Guillermo Moliner. Explica que en el seu cas li va quedar un tipus del 3,94% amb un diferencial del 0,35%, quan el Eur¨ªbor ara continua marcant m¨ªnims hist¨°rics en tancar octubre al voltant del 0,15%. Aix¨° suposa estar abonant 400 euros m¨¦s del compte.

Despr¨¦s de l'esc¨¤ndol de les participacions preferents, les opcions de permuta financera?i les cl¨¤usules s¨°l, els despatxos d'advocats continuen bullint amb nous casos que alguns jutges han comen?at a considerar ja abusius. L'advocat Arcadi Sala-Planell, de BBS Abogados, explica que ha hagut de contractar dos lletrats m¨¦s i un economista per atendre tots els casos que els arriben. El despatx ha aconseguit aquest any dues sent¨¨ncies que anul¡¤len la refer¨¨ncia de l'IRPH i el substitueixen per l'Eur¨ªbor+1%. ¡°Comen?a a haver-hi m¨¦s sent¨¨ncies en altres comunitats. Els afectats estaven pagant molt, m¨¦s d'un 4%, perqu¨¨ se'ls aplicava el c¨¤lcul fet en l'¨²ltim mes¡±, explica Sala-Planell.

La soluci¨® de l'Eur¨ªbor+1% no ¨¦s l'¨²nica adoptada. L'advocat explica que fins i tot s'ha arribat a deixar el pr¨¦stec sense interessos en considerar que les condicions eren abusives.

Cada mes a la PAH s'hi reuneix un grup d'afectats per l'IRPH. Amb els afectats del Pa¨ªs Basc, els de Catalunya s¨®n els m¨¦s actius de l'Estat. Alguns han aconseguit acords amb el seu banc. D'altres, no. Entre els qui no ho han aconseguit hi ha el Guillermo, per¨° tamb¨¦ la Roser, que cada setmana va a la seva entitat financera a insistir perqu¨¨ li canvi?n l'¨ªndex al qual est¨¤ referenciada la seva hipoteca. ¡°Reclamem la nul¡¤litat d'aquests contractes¡±, resumeix el Guillermo. Entre altres motius, perqu¨¨ entenen que aquest ¨ªndex era ¡°manipulable¡±. Tamb¨¦ consideren que aquesta refer¨¨ncia era ¡°influenciable" als despatxos d'advocats que defensen aquests casos arran de la resposta del Banc d'Espanya a un requeriment judicial. En aquest document, el supervisor explica que per fer el c¨¤lcul mitj¨¤ l'any 2007 es tenien en compte les 46 caixes d'estalvis i que en la ponderaci¨® pesava tant una de petita com Caixa Pollen?a com una altra de gran com Caixa Catalunya. El Banc d'Espanya va admetre que cada caixa podia ¡°influir en el resultat de l'IRPH¡± augmentant els interessos o les comissions, que tamb¨¦ es tenien en compte per calcular aquella mitjana.

Els afectats de la PAH van aconseguir moltes mocions a favor de la seva causa dels principals ajuntaments i, fins i tot, el Parlament ha tirat endavant una resoluci¨® en qu¨¨ insta l'Executiu catal¨¤, entre altres coses, a ¡°fer les gestions oportunes¡± davant l'Estat perqu¨¨ apliqui un Eur¨ªbor+1% en lloc de l'IRPH.

?ltimament hi ha intervingut el S¨ªndic de Greuges, que ha reclamat al Departament d'Economia que participi a l'hora de ¡°garantir els drets dels consumidors¡± davant les entitats banc¨¤ries i reclama ¡°m¨¦s implicaci¨®¡± de l'Ag¨¨ncia Catalana de Consum?(ACC). Al juny, els representants de l'ag¨¨ncia es van reunir amb membres de la PAH i posteriorment va comen?ar una campanya d'inspecci¨®. Segons fonts del Departament d'Empresa i Ocupaci¨®, ara s'estan analitzant aquestes dades per decidir com s'ha d'actuar. No obstant aix¨°, els afectats poden dirigir-se a aquestes oficines per reclamar. Des de la PAH es recomana que els afectats ho facin amb el ¡°mateix n¨²mero d'entrada¡± per deixar const¨¤ncia de l'abast del problema.