Plans i ocurr¨¨ncies

Els partits pol¨ªtics comencen a desgranar, de forma inarticulada, propostes econ¨°miques per a la propera legislatura. Fins ara, consisteixen desgraciadament en receptes directes per augmentar l'ocupaci¨® i les rendes dels ciutadans ¨C¨¦s el cas de les mesures de salari m¨ªnim i ocupaci¨® p¨²blica llan?ades des del PSOE i Esquerra Unida¨C, presentades com a solucions arbitristes. No obstant aix¨°, no ¨¦s l'acci¨® frontal directa, tantes vegades frustrada i inefica?, sobre el mercat laboral i els salaris el que s'espera dels programes econ¨°mics, sin¨® la definici¨®, el m¨¦s exacta possible, de les l¨ªnies mestres de les seves decisions econ¨°miques durant els propers quatre anys; amb la vista posada, esclar, en l'ocupaci¨® i en el benestar dels contribuents, per¨° sabent que les ocupacions i els salaris els generen les empreses i que la prosperitat dep¨¨n d'una pol¨ªtica redistributiva que s¨ª que competeix a l'Estat.

Una d'aquestes l¨ªnies, potser el tra? del qual depenen tots els altres, ¨¦s la pol¨ªtica tribut¨¤ria escollida. D'entrada, les organitzacions pol¨ªtiques han d'explicar com ¨¦s el nivell d'estat de benestar que estan disposats a finan?ar, at¨¨s el marge disponible de control del d¨¨ficit. No n'hi ha prou que el PP repeteixi la tornada ¡°abaixarem els impostos¡±; est¨¤ obligat, i aix¨ª haurien d'exigir-li-ho els votants, a quantificar les conseq¨¹¨¨ncies d'aquesta rebaixa, ¨¦s a dir, quins serveis p¨²blics (educaci¨®, sanitat, seguretat) quedarien sense finan?ar. De la mateixa manera, no ¨¦s suficient, ni tan sols interessant, parlar de renda b¨¤sica o ocupacions p¨²bliques ¨Cun recurs ret¨°ric m¨¦s que un pla viable¨C si no s'explica d'on sortiran els fons per pagar aquestes xarxes de protecci¨®. Explicacions que, en un cas o altre, exigeixen abandonar la p¨ªndola o pedrada verbal i oferir mem¨°ries econ¨°miques extenses i raonades. Just el que els partits pol¨ªtics no saben fer.

D'aqu¨ª es dedueix que la gran inc¨°gnita de la pol¨ªtica econ¨°mica per als propers quatre anys, es faci expl¨ªcita als programes o no, ¨¦s l'estructura fiscal de l'Estat. L'economia espanyola necessita una reforma fiscal integral ¨C¨¦s a dir, que reorganitzi tots i cadascun dels impostos¨C per recuperar la prosperitat perduda a partir del 2008 i dotar l'Estat de capacitat de despesa i inversi¨®. Aquesta reforma, menyspreada pel Govern de Rajoy, exigeix apujar alguns impostos, abaixar-ne uns altres, retallar deduccions i desgravaments i entrar en un debat clar sobre els impostos del patrimoni i donacions. Amb una reforma fiscal orientada a augmentar els recursos p¨²blics ¨¦s possible plantejar opcions pol¨ªtiques, siguin d'inversi¨®, despesa social o pagament del deute; sense reforma, tot ?queda en ret¨°rica i ocurr¨¨ncies a?llades.

Els partits han de respondre a dos problemes m¨¦s grans. El primer, renegociar amb Brussel¡¤les compromisos nous i m¨¦s laxos d'estabilitat financera. De res serveix fixar objectius de d¨¨ficit inassolibles que obliguen, pel cam¨ª, a destruir sanitat, educaci¨® o pensions. El segon, una revisi¨® a fons de la reforma laboral. La meta ¨¦s acabar amb la dualitat del mercat de treball. Els ciutadans no volen pocions m¨¤giques per crear ocupaci¨®; ¨¦s m¨¦s, en desconfien. Demanen plans argumentats i cre?bles. La resta ¨¦s silenci o aixecada de camisa.