Tornar a Hipercor

Tornar a les not¨ªcies de fa 30 i 40 anys ¨¦s la idea que hi ha al darrere d'Els dies clau. ?bviament no es tracta de tornar-hi per reconstruir-les. Cal aprofitar aquests anys que han passat per afegir saviesa al relat. Aquesta ¨¦s la filosofia que han exposat els responsables del programa. Antoni Tortajada, autor la setmana passada d¡¯un bon treball sobre Llu¨ªs Companys, ¨¦s el director d'aquest primer programa. Va estar dedicat a l¡¯atemptat d¡¯ETA a Hipercor del 1987.

Els dies clau ha fet tornar a les portes del centre comercial bombers i sanitaris implicats en el rescat per narrar la trag¨¨dia que van trobar-se. M¨¦s interessants s¨®n les declaracions de Ferran Cardenal, governador civil de Barcelona aleshores, explicant la inacci¨® d¡¯empresa i autoritats davant d¡¯una trucada anunciant la col¡¤locaci¨® de la bomba. L¡¯exist¨¨ncia pr¨¨via, en 20 dies, de 117 amenaces falses de bomba i el fet que la d¡¯Hipercor no semblava tampoc cre?ble perqu¨¨ els comer?os no eren un objectiu habitual d¡¯ETA, explica, va fer ignorar el perill real que hi havia al darrere i no es va desallotjar la insta¡¤laci¨®. O aquesta ¨¦s l¡¯explicaci¨® que d¨®na.

Els millors moments del programa els aporten v¨ªctimes i familiars que han hagut de viure, i sobreviure, les seq¨¹eles d¡¯aquella massacre. Hi interv¨¦, per exemple, N¨²ria Manzanares, que hi va perdre dos fills i una germana i que aquells dies va saber que tornava a estar embarassada. Encara no ha esgotat les ll¨¤grimes. La prud¨¨ncia emocional d¡¯alguns familiars de v¨ªctimes, com Maria Josep Oliv¨¦ (¡°ser v¨ªctima no et d¨®na dret a convertir els altres en v¨ªctimes¡±) ¨¦s admirable. I molt preocupant resulten encara els problemes burocr¨¤tics perqu¨¨ l¡¯Administraci¨® reconegui les seq¨¹eles psicol¨°giques que pateixen els familiars dels assassinats que no eren al lloc de l¡¯atemptat.

La prud¨¨ncia emocional d¡¯alguns familiars de les v¨ªctimes ¨¦s admirable

El programa vol acostar-se a l¡¯episodi, i aix¨° est¨¤ b¨¦, amb la fredor de l¡¯historiador. Per¨° el subministre de contextos, al marge de la intervenci¨® de periodistes i experts, des de la veu en off de la narradora ¨¦s irregular i aix¨° fa que hi hagi relliscades de pertin¨¨ncia o de confusi¨®. En un cas, perqu¨¨ aquesta veu sobra: quan es recorda, sobre les imatges d¡¯un acte commemoratiu d¡¯aquell ¡°dia negre per a Barcelona¡± celebrat el juny del 2014, que ¡°aquell any la Lliga tampoc va ser per al Bar?a¡±. Un recordatori que fa un parang¨® desgraciat. No s¨®n tristors comparables. En un altre cas, perqu¨¨ no hi ¨¦s: quan, despr¨¦s de citar l¡¯alto el foc d¡¯ETA del 2011, s¡¯inclouen unes imatges de l¡¯atemptat d¡¯Atocha del 2004 sense cap explicaci¨®. L¡¯¨²nica companyia a aquestes imatges s¨®n les paraules d¡¯un expert en terrorisme internacional que, sense citar ETA, diu que la massacre del setembre del 2001 als Estats Units va fer molt dif¨ªcil al terrorisme europeu, orientat cap a for?ar una hipot¨¨tica negociaci¨®, superar la viol¨¨ncia terrorista d¡¯Al-Qaida... Cap menci¨® a la maniobra mentidera del Govern espanyol atribuint l¡¯atemptat d¡¯Atocha a ETA. Nom¨¦s les paraules gen¨¨riques de l¡¯expert protegeixen l¡¯espectador de pensar-se que les teories conspiratives sobre l¡¯autoria de la massacre segueixen dempeus.