Incomprensi¨®

No comparteixo la decisi¨® pol¨ªtica del Govern del PP ni de la seva Fiscalia General d'imputar membres del Govern catal¨¤ per haver desobe?t les ordres de la prohibici¨® del Tribunal Constitucional de l'organitzaci¨® de la consulta del 9-N. ?s una decisi¨® pol¨ªtica, no pas judicial, que s'emmarca en la lluita, n¨¨cia, entre dos nacionalismes i, com ¨¦s preceptiu en aquesta ideologia, la necessitat d'arribar a l'enfrontament total sense saber qu¨¨ emergir¨¤ despr¨¦s de tanta bogeria pol¨ªtica.

Les manifestacions i les concentracions de la setmana passada, davant del Palau de Just¨ªcia de Barcelona, en suport als membres del Govern catal¨¤ imputats per desacatament em produeixen una gran tristesa. Els gestos, les paraules, les banderes, les vares de comandament, tot fa olor d'adhesions que cr¨¨iem desaparegudes de la nostra vida pol¨ªtica. La fotografia de Gianluca Battista publicada a la portada d'EL PA?S el 16 d'octubre sembla una mostra d'afecci¨® a un r¨¨gim i al seu l¨ªder: el president Artur Mas, acompanyat de membres del Govern, dempeus sobre les escalinates del Palau de Just¨ªcia amb els quatre dits, formant la bandera catalana, sobre el cor, mirant a l'horitz¨® i, als seus peus, centenars de persones, algunes amb la vara d'alcalde en una m¨¤ i, a l'altra, el tel¨¨fon m¨°bil immortalitzant l'escena. Tanco els ulls i sento una profunda indignaci¨® davant de tanta desra¨®.

Qu¨¨ feien els alcaldes i els regidors, representants de la ciutadania, donant suport a una ideologia i a un pol¨ªtic que ha manipulat en el seu benefici el moviment popular independentista? Com s'atreveixen, en nom de tots nosaltres, a fer servir el poder popular contra una instituci¨® com el Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya? ?s dif¨ªcil d'entendre que representants populars s'enfrontin i pressionin el poder judicial. Nom¨¦s ¨¦s comprensible en una societat abdu?da, que ha deixat la ra¨® de banda i es regeix per l'est¨®mac, ben alimentat per les descerebrades decisions pol¨ªtiques dels nacionalistes del PP. Senyors alcaldes: ni Mas, ni Rigau ni Ortega s¨®n Catalunya. Aix¨ª que val m¨¦s que es quedin als seus pobles i ciutats i utilitzin la vara per prendre decisions que millorin la qualitat de vida dels seus conciutadans. Deixin d'hissar banderes que no representen el pa¨ªs i governin per a tothom, tamb¨¦ per als que no siguin fidels a Mas i el seu proc¨¦s.

Senyors alcaldes: ni Mas, ni Rigau ni Ortega s¨®n Catalunya. Aix¨ª que val m¨¦s que es quedin als seus pobles i ciutats i utilitzin la vara per prendre decisions que millorin la qualitat de vida dels seus conciutadans

A m¨¦s, tamb¨¦ em pregunto qu¨¨ feien els centenars de persones (segur que entre ells mestres i professors, tamb¨¦ pares d'alumnes) darrere de la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, que s'ha passat quatre anys destrossant el sistema educatiu p¨²blic? Ha eliminat milers de llocs de treball, ha retallat i ha suprimit subvencions al transport escolar, a les beques menjador, a les beques per a llibres, ha tancat aules d'acolliment, ha deixat de subvencionar les guarderies, ha potenciat la religi¨® a l'escola i ha fet poc contra l'elitista llei Wert a excepci¨® de protegir la nostra llengua, cosa que comparteixo.

No entenc com pot haver-hi tanta gent que surti de casa per aclamar aquestes persones, quan aquella mateixa setmana, la Xarxa Europea contra la Pobresa i l'Exclusi¨® (AROPE) publica un informe demolidor on afirma que en un any ha augmentat dos punts la pobresa, que en aquest moment afecta un 22% de la nostra poblaci¨®. Gaireb¨¦ 1.600.000 catalans estan al llindar de la pobresa i d'aquests, uns 470.000 (6,3%) pateixen pobresa severa. Amb aquestes dades, amb la corrupci¨® que envaeix el Govern, amb les decisions privatitzadores que prenen, s¨®c incapa? de comprendre aquestes mostres de suport.

I, finalment, davant de tantes pres¨¨ncies no puc entendre algunes abs¨¨ncies: divendres passat, el primer ministre de Fran?a, Manuel Valls, amb tres dels seus ministres, va inaugurar a Rivesaltes el memorial en record a les 60.000 persones que van ser confinades en aquell camp gla?at i insalubre. Unes 20.000 eren espanyoles i catalanes, fugien del feixisme franquista, i algunes van acabar al camp d'extermini de Mauthausen, gr¨¤cies a la col¡¤laboraci¨® de la Fran?a de P¨¦tain. El Govern espanyol hi va enviar el c¨°nsol a Perpiny¨¤ i el Govern catal¨¤ hi va enviar la consellera de Governaci¨®. Mas i Rajoy no hi van ser, insultant una vegada m¨¦s les v¨ªctimes del feixisme. Mentrestant, els alcaldes abrillantaven les vares i les retornaven a les seves vitrines a l'espera d'un altre ¡°dia hist¨°ric¡±.

Joan Boada Masoliver ¨¦s professor d'Hist¨°ria.