Arc¨¤dia, utopia i parad¨ªs perdut

Si yo al llegar a Catalu?a qued¨¦ preso o prendido, nada tiene de extra?o. ?nicamente no podr¨¢ comprenderlo quien no haya vivido all¨ª. La palabra cultura tiene all¨ª todo su trascendente significado. (J. Torres-Garc¨ªa, El universalismo constructivo, 1944)

Catalunya va ser per a Joaquim Torres-Garc¨ªa la concreci¨® d¡¯un esperit ut¨°pic, d¡¯un artista a estones vitalista i euf¨°ric, victimista i v¨ªctima del medi i la incomprensi¨®. Aquest home d¡¯ulls blaus, de cabellera eti¨°pica, m¨ªstic i laic alhora, i a voltes messi¨¤nic, ha estat i ¨¦s per a l¡¯art catal¨¤ una figura clau per entendre la hist¨°ria sociocultural del pa¨ªs.

Poc o molt s¡¯ha parlat de la relaci¨® de Torres-Garc¨ªa amb Catalunya. Contradict¨°ria i complicada, dif¨ªcil d¡¯entendre des del punt afectiu, ja que una cosa ¨¦s la vida de l¡¯obra d¡¯art ¡ªque el temps posa en el lloc que li correspon, o no¡ª i l¡¯altra, la de l¡¯artista. Torres-Garc¨ªa era uruguai¨¤ malgrat els seus or¨ªgens ¡°indians¡±, malgrat parlar i escriure en catal¨¤, malgrat ser un dels militants m¨¦s fervorosos del Noucentisme; malgrat haver interioritzat aquell projecte c¨ªvic i cultural que aspirava a la transformaci¨® de Catalunya.

Res m¨¦s dolor¨®s per a un artista que veure la seva obra destru?da, incompresa pel p¨²blic, i encara menys sentir l¡¯abandonament dels que l¡¯havien encimbellat com el muralista per excel¡¤l¨¨ncia de l¡¯Arc¨¤dia Noucentista. I fou justament aquest rebuig per part de la cr¨ªtica d¡¯art, per la Mancomunitat de Puig i Cadafalch, all¨° que a poc a poc el va allunyar de la nostra cultura, malgrat que la reivindiqu¨¦s molts anys despr¨¦s. Una espina que Torres-Garc¨ªa no va poder oblidar mai.

Recl¨°s a Mon Rep¨°s, es resist¨ª a deixar Catalunya. Cerc¨¤ aixopluc en Rafael Barradas i en Joan Salvat-Papasseit. Una petita espurna va mitigar el seu desenc¨ªs. Calia formular un art del present. Amb el seu compatriota i col¡¤lega i amb el poeta de la Barceloneta assaj¨¤ una nova plataforma est¨¨tica i social de l¡¯art fent incursions en els moviments d¡¯avantguarda. El ¡°mestre¡± Torres-Garc¨ªa recuperava la il¡¤lusi¨® i la recerca d¡¯una nova utopia, la modernitat.

Torres-Garc¨ªa no reeix¨ª. Va trobar novament una cr¨ªtica aferrissada contra la seva pintura, en especial d¡¯una veu contundent com la del cr¨ªtic Feliu Elias (Apa). Cansat de lluitar, amb problemes econ¨°mics greus, va deixar Catalunya el maig de 1920 i va iniciar un llarg pelegrinatge a la recerca d¡¯un art ideal que no arribava mai. Aquesta insatisfacci¨®, aquest cercar i recercar, expressat sovint en la seva correspond¨¨ncia, ¨¦s el que al meu entendre atorga grandesa al personatge, i dic personatge perqu¨¨ no deixa de ser significatiu que escrigu¨¦s Historia de mi vida (1934), la seva autobiografia en tercera persona, on Catalunya apareix amb certs tocs pintorescos, defugint el sentimentalisme i l¡¯enyor.

Torres-Garc¨ªa an¨¤ mitigant els fantasmes del passat en retrobar alguns amics que havien empr¨¨s el cam¨ª de l¡¯exili tant a l¡¯Uruguai com a l¡¯Argentina. Aquest fou el cas del marxant, promotor d¡¯art i editor Joan Merli i Pahissa, exiliat a Buenos Aires. L¡¯any 1926 Merli havia estat l¡¯editor de la primera monografia ¡°autoritzada¡± dedicada a Torres-Garc¨ªa, escrita per J. F. R¨¤fols. El 1944 Merli far¨¤ realitat un vell somni del pintor, publicant el seu gran compendi de teoria de l¡¯art: El universalismo constructivo (1944), 150 confer¨¨ncies que el ¡°mestre¡± va dictar a Montevideo des de la seva arribada. Llegint les m¨¦s de mil p¨¤gines del llibre, es constata que molts d¡¯aquest textos, esdevinguts ara confer¨¨ncies, s¡¯havien gestat a les planes de La Veu de Catalunya o La Publicidad, on Torres-Garcia va col¡¤laborar molts anys fins i tot des de la llunyania. Tan lluny Torres-Garc¨ªa, tan temorenc l¡¯editor: ¡°Si m¡¯excuseu que abans d¡¯ara i, des de fa un de temps, no us hagi tram¨¨s un mot, us prego que vulgueu acceptar la meva correspond¨¨ncia, amb alguna freq¨¹¨¨ncia, i que la vostra col¡¤laboraci¨® arribi a les coses que les circumst¨¤ncies em permetin realitzar en aquesta terra que m¡¯acull¡± (15-3-1940).

Pilar Garcia-Sedas ¨¦s especialista en l¡¯obra de Torres-Garc¨ªa i editora de la seva correspond¨¨ncia catalana.