Freud, ahir i avui

En ocasi¨® d¡¯una estada a la ciutat de Viena per dur a terme una investigaci¨® ¡ªmai acabada, ¨¦s clar¡ª sobre el rerefons cultural, pol¨ªtic i religi¨®s de l¡¯obra de Sigmund Freud, vaig entrar en una carnisseria i vaig demanar, per error, cent quilos de salami, quan hauria hagut de dir: ¡°Cent grams¡±. Va ser un lapsus que no em vaig molestar d¡¯explicar-me, perqu¨¨ em va semblar poc significatiu ¡ªinsignificant, per a la psicoan¨¤lisi, no hi ha res¡ª. El que em va sorprendre va ser que, un cop rectificada la comanda, el carnisser, que no tenia cap aspecte d¡¯analista, va deixar anar: ¡°Sigie h?tte ¡¯was gesagt¡±, ¨¦s a dir, ¡°Sigmund hi hauria dit alguna cosa¡±. Vaig comprendre, llavors per primera vegada, que la teoria de Freud de la psyche humana encara tenia alguna cosa a veure amb la vida quotidiana de la Viena d¡¯aquell moment (any 1982), com va tenir a veure amb la Viena del segle XIX i primer quart del XX, que s¨®n els temps que marquen el zenit, i tamb¨¦ el declivi, tant d¡¯aquella ciutat com de l¡¯imperi de qu¨¨ n¡¯era la capital.

Amb motiu d¡¯una nova i excel¡¤lent biografia de Freud (?lisabeth Roudinesco, Freud en su tiempo y en el nuestro, traducci¨® d¡¯Horacio Pons, Barcelona, Debate, 2015), hem mirat d¡¯esbrinar si aquesta hip¨°tesi se sostenia. Doncs b¨¦: Roudinesco incideix, m¨¦s que no ho havia fet ning¨² fins ara, en el solatge vien¨¨s, austr¨ªac, liberal, jueu i en part cristi¨¤ de l¡¯obra freudiana, sense deixar d¡¯explicar el quid te¨°ric de la seva descoberta. Abans que ella, el primer bi¨°graf de Freud, el gal¡¤l¨¨s Ernest Jones, que va ser deixeble directe del mestre, havia fet una operaci¨® molt esbiaixada del pensament i les connexions culturals de Freud amb el m¨®n angl¨¨s, tot i que Freud ¡ªque estimava Anglaterra tant com detestava els Estats Units¡ª nom¨¦s va passar en terra brit¨¤nica els ¨²ltims divuit mesos de vida. Al seu torn, Peter Gay ¡ªautor de la segona gran biografia de l¡¯¡°arque¨°leg¡±¡ª, que va fugir de Berl¨ªn el mateix any que Freud ho va fer de Viena, es va formar m¨¦s aviat a Nova York, i, essent com era un gran historiador de les idees, va excedir-se en les relacions entre el nostre psic¨°leg i la vida social austr¨ªaca i alemanya del primer ter? de segle.

Roudinesco ha posat, jo diria, les coses al seu lloc: no ¨¦s possible fer una teoria social de l¡¯obra de Freud ¡ªmenys encara cultural si tenim present el seu llibre El malestar a la cultura¡ª pel sol fet que no hi ha res semblant a un ¡°inconscient social¡±, o general o col¡¤lectiu: un pas m¨¦s enll¨¤ de Descartes, i donant-li mitja volta (no una volta sencera, perqu¨¨ Freud era un il¡¤lustrat de l¡¯ultim¨ªssima fornada), Freud va arribar molt aviat a la conclusi¨® que ning¨² no t¨¦ res a veure amb ning¨², i que els lla?os sexuals o socials que, m¨¦s o menys, solem forjar a les nostres vides s¨®n un afer de narcisisme o de repressi¨® indefugibles per evitar que el m¨®n es desagregui. Explica en prou cap¨ªtols l¡¯evoluci¨® i l¡¯ess¨¨ncia de les diverses fases de la teoria psicoanal¨ªtica fundada per Freud, perqu¨¨ el llibre no derivi en l¡¯an¨¨cdota o en l¡¯hagiografia, i ho fa de manera molt entenedora. Per¨°, en el camp sociocultural, l¡¯autora d¨®na a Freud el que ¨¦s de Freud, i atorga al k¨¤iser Francesc Josep, i tota la civilitzaci¨® que va acompanyar-lo, el pes que, sens dubte, Freud va portar sempre damunt les espatles, com una llosa. M¨¦s encara, Roudinesco no s¡¯estalvia d¡¯explicar els avatars del llegat de Freud ¡ªque ha despertat, a tot el m¨®n, trifulgues i enemistats dignes d¡¯una psicoan¨¤lisi¡ª, inclosa la seva amistat, i despr¨¦s enemistat, amb aquest afaitapagesos de tant d¡¯¨¨xit ¡ªtamb¨¦ ho s¨®n els curanderos actuals que pengen al carrer una placa en qu¨¨ s¡¯anomenen fr¨ªvolament ¡°Psic¨°legs¡±, per¨° no arriben ni a ser confessors efica?os¡ª que fou Carl Gustav Jung, el qual va escriure un text, el 1933, que Freud ja no podia acceptar de cap manera: ¡°Com Hitler deia fa poc, el capit¨¤ del vaixell ha de ser capa? de romandre sol i tenir el valor de seguir el seu propi cam¨ª. El cap ¨¦s el portaveu i l¡¯encarnaci¨® de l¡¯¨¤nima nacional. ?s la punta de llan?a de la falange de tot un poble en proc¨¦s. Les masses sempre necessitaran un cap, sigui quina sigui la forma de l¡¯Estat¡±. Per aquesta citaci¨®, i moltes altres, hem trobat adient, molt d¡¯agrair, la publicaci¨® d¡¯aquesta biografia de Freud, la qual, per m¨¦s gran singularitat, ha fet servir molts documents que romanien in¨¨dits al temps de les altres dues biografies esmentades. Hi ha teories i llibres que fan un gran favor en qualsevol circumst¨¤ncia hist¨°rica.