El c¨¤lcul egoista

Ja hi haur¨¤ un altre moment per fixar-se en les tautologies i les fal¡¤l¨¤cies, les analogies tramposes, les cursileries melanc¨°liques, en l¡¯¨²s de les paraules dels pol¨ªtics nacionalistes per crear problemes artificials, desenfocar l¡¯ordre de les prioritats i transformar les seves creences en la mesura de totes les coses. Ja hi haur¨¤ temps per raonar per qu¨¨ els intel¡¤lectuals org¨¤nics del nacionalisme no assoliran mai la primera divisi¨® del pensament, per reconstruir la cr¨°nica de l¡¯ofensiva premeditada contra el constitucionalisme, per combatre el desconcert que ocasiona veure com s¡¯identifica la Democr¨¤cia amb la massa que ocupa les places i no amb l¡¯Estat de Dret. I hi haur¨¤ tamb¨¦ l¡¯ocasi¨®, sens dubte, per examinar la mec¨¤nica verbal usada per referir-se a la ciutadania immune a la passi¨® contagiosa del nacionalisme: encara que se l¡¯acusi d¡¯anticatal¨¤, de ressentit, de mesqu¨ª, de menysprear les lleng¨¹es minorit¨¤ries, de tra?dor, de conspirar contra la unitat m¨ªtica de la naci¨®, de cultivar el discurs de la por, hi ha gent que sap que a una col¡¤lectivitat se l¡¯enganya m¨¦s b¨¦ que a un individu sol.

Hi ha moltes raons per no ser nacionalista: perqu¨¨ no ¨¦s ineluctable, per exemple, rendir-se als dictats d¡¯una religi¨® fonamentada en les lamentacions, perqu¨¨ ¨¦s possible no situar en el pedestal m¨¦s alt de la consci¨¨ncia ¨¨tica la naci¨®, perqu¨¨ hi ha qui t¨¦ la fortuna de veure la societat lluny d¡¯unes estructures mentals que s¨®n una mena de patrons inconscients per classificar i entendre la realitat, perqu¨¨ la idea d¡¯un enigma catal¨¤ o d¡¯una Catalunya at¨¤vica ¨¦s irracional ¡ªels ¨²nics misteris s¨®n la mala sort perp¨¨tua d¡¯Artur Mas i els plors d¡¯Oriol Junqueras¡ª, perqu¨¨ no cal sucumbir a la propaganda i es poden detectar les falsedats i els convencionalismes amagats rere la promesa del retorn a l¡¯edat d¡¯or, als or¨ªgens, a la devoluci¨® de la terra perduda. Hi ha m¨¦s raons per lliurar-se dels temptadors miratges del nacionalisme: la certesa que de la il¡¤legitimitat en surt sempre l¡¯inestable, l¡¯imprevist, l¡¯inesperat i l¡¯incre?ble, que la figura del President convertit en Pare i la seva glorificaci¨® obeeix a una malvada ideologia constructivista, que el nacionalisme no t¨¦ cap relaci¨® amb l¡¯amor i s¨ª, en canvi, amb les aig¨¹es gelades del c¨¤lcul egoista.

Hi ha qui s¡¯escapa del camp magn¨¨tic del nacionalisme perqu¨¨ aposta pel que ¨¦s viu, obert i feli?ment inacabat, hi ha qui en fuig perqu¨¨ veu la realitat de la superstici¨® que vol oprimir-lo, i hi haur¨¤ qui opti per ser lliure. Al cap i a la fi, tots els que parleu de la falta de llibertat a l¡¯escenari pol¨ªtic haur¨ªeu de recordar uns versos de Lope de Vega: ¡°?Oh libertad preciosa / conocida tan mal de quien la tiene!¡±.