Aix¨ª va n¨¦ixer el 3%

El concepte del 3% ha estat una constant en la pol¨ªtica catalana dels ¨²ltims deu anys. Un percentatge ¨Corientatiu¨C que suposadament havien de pagar les empreses concession¨¤ries d'obra p¨²blica a Converg¨¨ncia, a trav¨¦s de la seva fundaci¨®, per aconseguir els seus contractes. Casos con el del Palau o el que ahir va provocar l'entrada de la Gu¨¤rdia Civil a la seu de Converg¨¨ncia han investigat el concepte que va sortir a la llum p¨²blica fa una d¨¨cada.?

Va ser Pasqual Maragall, aleshores president de la Generalitat, qui va posar sobre la taula el que fins aleshores era un rumor recurrent en la pol¨ªtica catalana. En una sessi¨® del Parlament molt tensa ¨Cdedicada a l'esvoranc del Carmel¨C un Maragall furibund va respondre al cap de l'oposici¨®, un Artur Mas que havia dedicat tota la sessi¨® a criticar-lo. Amb una frase en va tenir prou per enfurismar Mas: "Vost¨¨s tenen un problema que es diu 3%".

Mas havia estat buscant el cos a cos amb Maragall durant tota la sessi¨®, per¨° fins aquell moment el president ho havia delegat tot en el seu conseller de Pol¨ªtica Territorial i Obres P¨²bliques, Joaquim Nadal. El l¨ªder de CiU va carregar contra l'estrat¨¨gia del Govern, que consistia a denunciar l'her¨¨ncia rebuda despr¨¦s de 23 anys de pujolisme: "Senyor Maragall, seguim esperant que vost¨¨ pugi a la tribuna i que torni a ratificar si, com va dir ahir, tot aix¨° ¨¦s culpa de CiU i resulta que nosaltres tenim el desvergonyiment de fer que vost¨¨s, pobrets angelets, hagin d'assumir les responsabilitats d'aquests dimonis escuats que eren la gent de CiU", va comen?ar un sarc¨¤stic Mas.

Despr¨¦s que Mas carregu¨¦s "el silenci protegit de Maragall", el president de la Generalitat va demanar la paraula, i va carregar durament contra el l¨ªder de CiU. "Vost¨¨ ha volgut que jo sort¨ªs i jo surto a dir que el president Pujol es va equivocar nomenant-lo a vost¨¨. El to que ha utilitzat em demostra que vost¨¨s s'han sentit atacats per una acusaci¨® de la qual d'alguna forma vost¨¨s mateixos se'n deuen ressentir, com a ver¨ªdica, perqu¨¨ altrament no s'explicaria que vost¨¨ hagi sortit aqu¨ª amb el to i la falta de respecte que ha utiltizat. Senyor Puig [l'aleshores diputat Felip Puig, que va prendre la paraula en el debat] i senyor Mas, vost¨¨s no han estat a l'al?ada perqu¨¨ vost¨¨s tenen alguna cosa a amagar".

Mas va respondre apujant el to, acusant Maragall de tenir "la pell tan fina, l'orgull tan ple i l'amor propi tan inflat que al final resulta que qualsevol cr¨ªtica vost¨¨ l'ha de replicar dient que s'ha faltat al respecte". Enmig de murmuris d'altres diputats, Maragall acaba explotant: "Hem tocat el moll de l'os. Vost¨¨s tenen un problema, i aquest problema es diu 3 per cent":

Els xiuxiuejos es van convertir en crid¨°ria. Puig, al costat de Mas, mirava al buit. L'aleshores diputada de CiU N¨²ria de Gispert obria la boca, sorpresa, i al seu costat Antoni Fern¨¢ndez Teixid¨® feia que no amb el cap. Mas entoma el cop i torna a apujar el to, amb una amena?a: o retira el que ha dit o l'Estatut se'n va en orris.

Maragall acaba accedint, per¨° el fiscal en cap de Catalunya, Josep Maria Mena, decideix obrir dilig¨¨ncies, enfocant el cas a l'empresa p¨²blica de la Generalitat que rehabilitava habitatge social, Adigsa. La interlocut¨°ria judicial acredita que les comissions existien, tot i que la xifra arribava fins al 20%. El 2009, els Mossos entren al Palau de la M¨²sica i l'assumpte de les comissions torna a centar el debat de la pol¨ªtica catalana: en aquest cas, les presumptes comissions no s¨®n del 3%, sin¨® del 4%. En les ¨²ltimes investigacions, la xifra tamb¨¦ ¨¦s orientativa. Sigui quin sigui l'import final, des que Maragall ho va assenyalar, les comissions s¨®n sempre "el 3%".