Mario Vargas Llosa: ¡°Arribo als 80 en un estat meravell¨®s¡±

Aquest ¨¦s Mario Vargas Llosa de cos sencer, l'escriptor de ficcions i l'home. Al mar? far¨¤ 80 anys; la seva vida personal ha conegut una transformaci¨® radical, que inclou una nova relaci¨® sentimental que ha fet parlar m¨¦s del que ell hagu¨¦s imaginat mai, i ara la seva editorial, Alfaguara, anuncia que quan el Nobel de Literatura peru¨¤ faci aquesta edat sortir¨¤ al carrer a tot el m¨®n de parla espanyola el seu ¨²ltim llibre, la novel¡¤la Cinco esquinas. En aquesta obra, com a Conversaci¨®n en La Catedral o en La ciudad y los perros, Vargas Llosa torna a la seva terra, el Per¨², el fonament de la seva narrativa i el gran pesar i el gran goig del seu cor i de la seva mem¨°ria. Aquesta entrevista versa sobre els temes cabdals de la seva escriptura, perqu¨¨ li ha servit i li serveix escriure, i sobre aspectes actuals de la seva vida personal. La va concedir a EL PA?S, el diari?en el qual col¡¤labora, diumenge passat al migdia a l'apartament on viu a Nova York, on fa classes a la Universitat de Princeton. Abans i despr¨¦s de la conversa, que es transcriu aqu¨ª tal com va ser i ¨ªntegrament, el personatge i la persona s'ajunten en un exercici extraordinari de mem¨°ria, de petits detalls, d'hist¨°ries que descriu, oralment, amb la precisi¨® que despr¨¦s es coneix per l'extrema efic¨¤cia narrativa, descriptiva, que hi ha en la seva obra completa. Per aix¨° la primera pregunta va sobre la seva mem¨°ria.

PREGUNTA.?D'on li ve la capacitat per recordar tantes coses?

Resposta.?No creguis, recordo les coses que tenen a veure amb la meva feina, les molt personals o familiars, i n'oblido molt¨ªssimes m¨¦s de les que recordo, a tots ens passa. S¨ª, m'he adonat que recordo moltes imatges, episodis que es converteixen despr¨¦s en mat¨¨ria primera per al meu treball.

P.?Com funciona aix¨°?

R.?D'una manera totalment inconscient. Com tothom, visc tota classe d'experi¨¨ncies, per¨° n'hi ha algunes que la imaginaci¨® rescata, preserva, i de sobte d'aquestes imatges comen?a a sorgir una esp¨¨cie de fantasia, per¨° sense que jo me n'adoni. Fins que de sobte m'adono que he estat treballant inconscientment en alguna petita hist¨°ria, molt embri¨® d'hist¨°ria, a partir d'algun fet viscut, sentit o llegit. Sempre m'ha semblat molt misteri¨®s el comen?ament de totes les coses que he escrit, perqu¨¨ certs fets tenen la facultat d'encendre la imaginaci¨®, posar en moviment la fantasia. Segurament ¨¦s perqu¨¨ les experi¨¨ncies toquen algun centre vital molt important, per¨° que est¨¤ enfonsat en el subconscient. Mai he sabut exactament per qu¨¨ certes experi¨¨ncies tenen aquesta facultat i per qu¨¨ tant¨ªssimes altres no.

P.?Quin creu que ¨¦s aquest centre vital?

R.?No ho s¨¦, probablement si ho sab¨¦s, el mecanisme no funcionaria amb aquesta naturalitat. T¨¦ a veure amb alguns fets clau que constitueixen la personalitat, la font del que ¨¦s la psicologia d'un personatge. El que s¨¦ ¨¦s que sempre ha passat aix¨ª, sempre ¨¦s alguna cosa viscuda el punt de partida de la fantasia, de la imaginaci¨® que est¨¤ darrere de les novel¡¤les, de les hist¨°ries. De les obres de teatre tamb¨¦. Crec que no dels assajos; els assajos s¨®n molt m¨¦s racionats, tries els temes sobre els quals vols escriure, per¨° en el cas de la ficci¨® no tries, els fets trien la persona i l'empenyen en determinada direcci¨®. Encara que a partir de llavors comences a treballar amb una gran llibertat, crec que el punt de partida no ¨¦s lliure, ¨¦s una cosa que la realitat imposa a trav¨¦s de l'experi¨¨ncia viscuda.

P.?En el seu cas, la realitat t¨¦ a veure moltes vegades amb la seva joventut o inf¨¤ncia, per¨° tamb¨¦ amb la realitat peruana.

R.?S¨ª, s¨ª, els anys de formaci¨® de la personalitat s¨®n els anys de la joventut, aquests jo els vaig viure al Per¨² i s¨®n els que m¨¦s m'han marcat. Els meus primers 10 anys els vaig passar a Bol¨ªvia, una ¨¨poca que recordo com totalment feli?, i mai se m'ocorreria explicar una hist¨°ria inspirada en uns fets d'aquells anys, tal vegada perqu¨¨ vaig ser feli?, perqu¨¨ vaig viure sense cap tipus de traumes. Crec que les experi¨¨ncies traum¨¤tiques s¨®n molt m¨¦s fecundes per a un escriptor, almenys per a un escriptor modern, que les experi¨¨ncies felices. Les experi¨¨ncies que per mi s¨®n m¨¦s fecundes des del punt de vista literari tenen a veure amb conflictes, traumes, amb moments dif¨ªcils, amb algun tipus de frustraci¨® o esquin?ada; o tamb¨¦ de gran exaltaci¨®. No s¨®n fets convencionals, aquells fets que no deixen una gran petjada en la mem¨°ria; s¨®n fets m¨¦s aviat conflictius i moltes vegades traum¨¤tics.

P.?Aquest ¨¦s el cas de Cinco esquinas?

R.?El cas de Cinco esquinas?¨¦s molt interessant; a difer¨¨ncia d'altres hist¨°ries, no tinc gaire clar com es va anar insinuant en mi la idea d'aquesta novel¡¤la. Va comen?ar amb una imatge m¨¦s aviat er¨°tica de dues senyores amigues que de sobte una nit, d'una manera impensada per a ambdues, viuen una situaci¨® er¨°tica. Com que era una imatge que em perseguia, vaig comen?ar a escriure-la, i aquest va ser el punt de partida. Despr¨¦s es anar convertint en una hist¨°ria policial, gaireb¨¦ en un thriller, i el thriller es va anar transformant en una esp¨¨cie de mural de la societat peruana en els ¨²ltims mesos o setmanes de la dictadura de Fujimori i Montesinos, en un moment en qu¨¨ el sistema que havien constru?t comen?ava a trencar-se pertot arreu. I enmig d'una gran viol¨¨ncia, una viol¨¨ncia m¨²ltiple pel terrorisme; tamb¨¦ per la viol¨¨ncia de la repressi¨® policial i militar i el gran desconcert, descoratjament psicol¨°gic i pol¨ªtic col¡¤lectiu i individual que vivia el Per¨². I aix¨° ¨¦s el que ha resultat. Cinco esquinas va ser un barri important de Lima; hi havia les principals ambaixades, la de Fran?a, Gran Bretanya i els EUA; un barri que a la col¨°nia havia tingut una gran vitalitat, potser les principals esgl¨¦sies colonials de Lima s¨®n a Cinco esquinas. Despr¨¦s va decaure brutalment, encara que al comen?ament del segle XX va tenir una esp¨¨cie d'apogeu d'una altra ¨ªndole perqu¨¨ es va convertir en el barri del criollisme, de la m¨²sica peruana, dels grans guitarristes¡­ Despr¨¦s va continuar la seva decad¨¨ncia fins a convertir-se en un barri molt perill¨®s, amb molt comer? de narcotraficants i molta delinq¨¹¨¨ncia p¨²blica. Tant que l'¨²ltima vegada que vaig ser a Lima vaig estar dues o tres vegades caminant pel barri i a plena llum del dia em van advertir que no havia d'anar per all¨¤ perqu¨¨ era molt perill¨®s, perqu¨¨ em podien assaltar, i que aqu¨ª nom¨¦s estaven segurs els del barri. Em va semblar que en tot aix¨° hi havia com un s¨ªmbol de la societat i de la problem¨¤tica peruana i em va agradar la idea que la hist¨°ria s'anomen¨¦s?Cinco esquinas?com un barri que d'alguna manera ¨¦s emblem¨¤tic de Lima, del Per¨² i tamb¨¦ de l'¨¨poca en la qual est¨¤ situada la hist¨°ria.

Mai he tingut l'exaltaci¨®, les il¡¤lusions que tinc avui dia a una edat en qu¨¨ no sol haver-hi tants entusiasmes¡±

P.?El Per¨² mai es dissol en vost¨¨.

R.?No, no, les experi¨¨ncies b¨¤siques, que s¨®n les de la formaci¨® de la personalitat, les vaig viure al Per¨². Vaig con¨¨ixer el Per¨² quan ja tenia 10 anys; abans havia viscut a Bol¨ªvia i sempre amb la idea que el Per¨² era el meu pa¨ªs, la meva p¨¤tria. I vaig tornar a un pa¨ªs en qu¨¨ a Piura em consideraven un estranger perqu¨¨ parlava com un noi bolivi¨¤ i els companys de l'escola es burlaven de mi, deien que parlava com els serranitos.

P.?Els qui han llegit Cinco esquinas?diuen que t¨¦ una forta c¨¤rrega er¨°tica i tamb¨¦¡­

R.?Doncs s¨ª, s¨ª! Una de les cares de la hist¨°ria ¨¦s una relaci¨® er¨°tica molt forta que segurament ¨¦s com un refugi. Quan no pots escapar de la realitat per altres mitjans, l'erotisme ¨¦s una manera d'escapar de la realitat, de no viure la realitat que rebutges. Per¨° s¨ª que hi ha un tema a?Cinc cantonades que penetra, que impregna tota la hist¨°ria, ¨¦s el periodisme, el periodisme groc. Va ser un cas molt interessant perqu¨¨ la dictadura de Fujimori, sobretot amb Montesinos, l'home fort de la dictadura, va utilitzar el periodisme groc, el periodisme d'esc¨¤ndol, com una arma pol¨ªtica per desprestigiar i aniquilar moralment tots els seus adversaris. Ell contractava periodistes, pagava ¨°rgans de premsa perqu¨¨ aniquilessin moralment als adversaris i cr¨ªtics. Aix¨° va embrutar terriblement el periodisme, va donar al periodisme una dimensi¨® canalla, vil. En cap de les experi¨¨ncies dictatorials que ha viscut el Per¨² el periodisme s'havia convertit en un instrument tan efica? per fer callar i liquidar l'oposici¨® sense fer pol¨ªtica aparentment, simplement descobrint que els opositors eren escandalosos, lladres, pervertits¡­ En fi, tot un seguit de cal¨²mnies vils impregnaven qui s'atrevia a enfrontar-se i criticar el r¨¨gim. Aquest ¨¦s un dels temes centrals de la hist¨°ria. Al mateix temps tamb¨¦ hi ha l'altra cara, com el periodisme, que pot ser una cosa vil i bruta, pot convertir-se de sobte en un instrument d'alliberament, de defensa moral i c¨ªvica d'una societat. Aquestes dues cares del periodisme, que no nom¨¦s apareixen al Per¨², sin¨® a tots els pa?sos i societats del m¨®n, s¨®n un dels temes centrals de Cinco esquinas.

P.?Vost¨¨ sofreix ara l'embat del periodisme canalla.

R.?De la tafaneria period¨ªstica, s¨ª, s¨ª.

P.?Com se sent sobre aquest tema?

R.?Sabia que amb aquesta nova relaci¨® hi hauria certa repercussi¨® de tipus period¨ªstic, per¨° mai de la vida vaig imaginar que tindria aquesta repercussi¨® continental, que hi hagu¨¦s una especulaci¨® period¨ªstica semblant al seu voltant. Tant per la Isabel [Preysler] com per mi ha estat molt, molt pesada en aquests ¨²ltims mesos. B¨¦, ¨¦s una realitat del nostre temps, m'ha perm¨¨s con¨¨ixer una mica millor un ofici que ¨¦s el meu tamb¨¦. El periodisme ha estat central en la meva vida, ha estat company de la meva vocaci¨® liter¨¤ria des que era pr¨¤cticament un nen, perqu¨¨ vaig comen?ar a fer periodisme quan estava encara a l'escola i mai he deixat de fer-ho fins avui. ?s clar, jo he conegut sobretot la millor cara del periodisme. Ara m'ha tocat viure la pitjor i comprovar que el periodisme com a espectacle no nom¨¦s est¨¤ present en el periodisme especialitzat en l'esc¨¤ndol, en la tafaneria, sin¨® que el periodisme m¨¦s seri¨®s es contamina tamb¨¦ per aquesta necessitat contempor¨¤nia que el periodisme sigui entretingut, divertit; que la primera missi¨®?ja no sigui informar, sin¨® entretenir els lectors, o?dors o espectadors. Crec que ¨¦s una realitat del nostre temps. I sense adonar-me'n aix¨° ha anat impregnant molt la hist¨°ria que vaig escriure, mai havia pensat que fos una hist¨°ria sobre el periodisme ni sobre aquesta deriva del periodisme modern.

P.?El llibre ha estat impregnat per la realitat que a vost¨¨ mateix li ha anat succeint.

R.?Per la realitat viscuda, s¨ª, s¨ª. No nom¨¦s en els aspectes negatius, tamb¨¦ en aspectes positius de l'experi¨¨ncia que he viscut, aspectes summament exaltants, rejovenidors, per descomptat.

P.?L'ha ferit tot aix¨°?

R.?No, ferit no! M'ha sorpr¨¨s molt i m'he vist molt desconcertat amb aquesta transgressi¨® de la privadesa. Em van enviar els retalls d'una revista en la qual m'havien fotografiat tallant-me els cabells en una perruqueria, sortint d'aquest edifici en anar a caminar els matins. Mai vaig descobrir que hi havia un fot¨°graf! Surto a les sis del mat¨ª, i a aquelles hores ja hi havia un fot¨°graf que despr¨¦s es va ficar a la perruqueria on m'estava tallant els cabells. ?s sorprenent aquesta branca de periodisme que pr¨¤cticament no t¨¦ res a veure amb el periodisme d'informaci¨®, de comentari, el periodisme que t¨¦ la vocaci¨® de defensar o criticar certes coses. No, no. Es tracta d'entrar a la privadesa per la curiositat malsana que la privadesa de les persones desperta en molt¨ªssima gent, i potser en tota la gent, des de la m¨¦s culta fins a la m¨¦s inculta.

P.?Una privadesa de tota la seva fam¨ªlia.

R.?Han seguit absolutament tota la fam¨ªlia, tothom ha hagut de pagar una mica les coses que feia jo. Ho sento molt¨ªssim, per¨° no hi havia manera d'evitar-ho, i crec que en la vida present no hi ha manera d'evitar-ho. Una de les caracter¨ªstiques de la vida present ¨¦s que la privadesa ha desaparegut, ja no existeix, hi ha una tecnologia capa? de transgredir la privadesa a tots els nivells. Aix¨° t¨¦ efectes econ¨°mics, pol¨ªtics, culturals, per¨° una de les conseq¨¹¨¨ncies ¨¦s que el que enten¨ªem per privadesa, purament i simplement, ja no existeix.

P.?En certa manera l'ha vingut a trobar el mateix que vost¨¨ anunciava en el seu llibre La civilizaci¨®n del espect¨¢culo.

R.?B¨¦, doncs m'ha tocat viure-la! ?s un llibre que vaig escriure perqu¨¨ realment crec que ¨¦s un problema del nostre temps, i de sobte certes circumst¨¤ncies de la meva vida privada han fet que visqu¨¦s des de dins, des del cor mateix, La civilizaci¨®n del espect¨¢culo.

Escriure ¨¦s un refugi extraordinari per trobar la pau en moments de desassossec i incertesa¡±

P.?Els llibres, l'escriptura, serveixen per asserenar-lo en moments aix¨ª?

R.?S¨ª, molt. Escriure ¨¦s un refugi extraordinari per trobar la pau, la calma en moments de gran desassossec, d'incertesa. S¨ª, escriure, tancar-me al m¨®n que estic tractant d'inventar m'arrenca de la problem¨¤tica personal i em fa viure la fantasia. Mentre estic escrivint em sento invulnerable; quan deixo d'escriure, les coses canvien [rialles]. El que no voldria ¨¦s donar-te una idea falsa i dir-te que aquesta ¨¨poca per a mi ha estat desastrosa. D'una banda ha estat molt complicada i molt dif¨ªcil per molt¨ªssimes raons, per¨° per una altra ha estat una ¨¨poca meravellosa de la meva vida i voldria que qued¨¦s molt clar. Mai he tingut l'exaltaci¨®, l'entusiasme, les il¡¤lusions que tinc avui dia a una edat en la qual generalment ja no hi ha tants entusiasmes [rialles].

P.?Deia que a aquesta edat voldria estar amb un gran dan¨¨s i hibernar.

R.?Qui hauria dit que estaria vivint una gran passi¨® i organitzant la meva vida com si an¨¦s a viure eternament!

P.?Potser viu eternament escrivint.

R.?[Rialles]. Tant de bo!

P.?Com l'ha deixat l'escriptura de Cinco esquinas?

R.?Com tots els llibres que he escrit, excepte potser La casa verde, on crec que hi ha un endolciment exagerat amb la prosa, amb el mitj¨¤, amb l'instrument. En tots els meus llibres la prosa ha tractat de ser funcional, estar al servei d'una hist¨°ria i no la hist¨°ria al servei d'una demostraci¨® de tipus ret¨°ric. No. Excepte a?La casa verde, potser aqu¨ª s¨ª que es pot dir que la hist¨°ria serveix tant a la forma com la forma a la hist¨°ria. A Cinco esquinas, com en les novel¡¤les anteriors, la prosa tracta de ser invisible, de desapar¨¨ixer darrere de la hist¨°ria que explica perqu¨¨ sigui la hist¨°ria la que sembli viure per si mateixa. El m¨¨tode flauberti¨¤, que ha estat sempre el meu. Per¨° tenia un problema a resoldre: la diversitat que t¨¦ la societat peruana; els peruans d'una classe social encastellada, els de classe mitjana i els d'un mitj¨¤ popular no parlen exactament de la mateixa manera, hi ha moltes difer¨¨ncies i modismes. Hi ha una naturalesa del llenguatge que expressa clar¨ªssimament aquesta situaci¨® social, econ¨°mica o cultural, ¨¦s una cosa que he tingut molt present i al mateix temps he evitat molt ser folkl¨°ric, que la manera de parlar fos al final m¨¦s important que el propi personatge, que es llu¨ªs ja despresa del propi personatge. No, ¨¦s una cosa amb la qual sempre he estat en contra i crec que la meva generaci¨® ha estat una generaci¨® d'escriptors que va reaccionar molt¨ªssim contra aix¨°, l'explotaci¨® del color local, contra aquella esp¨¨cie de?striptease ling¨¹¨ªstic que feia tota la literatura criollista, localista. Ha estat un treball del llenguatge perqu¨¨ fos el m¨¦s invisible possible, per¨° que al mateix temps serv¨ªs molt per mostrar les difer¨¨ncies socials, econ¨°miques i culturals d'una societat tan complexa i diversa com la peruana.

P.?La gent pot tenir la temptaci¨® de pensar que aquesta excursi¨® er¨°tica que constitueix tamb¨¦ la novel¡¤la ¨¦s una novetat. Evidentment, no ho ¨¦s, perqu¨¨ estan Los cuadernos de don Rigoberto, Elogio de la madrastra, Las aventuras de la ni?a mala¡­

R.?Carmen Balcells, pobra, una amiga tan volguda, va ser una de les primeres a llegir Cinco esquinas?en manuscrit i em va preguntar: ¡°Les escenes er¨°tiques les has escrit recentment o les has escrit abans de¡­?¡± [Rialles]. Li vaig dir que aquesta era una pregunta insolent que no li respondria. [Rialles].

P.?Ni ara tampoc.

R.?[Rialles]. No, tampoc.

P.?Per¨° ¨¦s cert que sempre ha tingut l'erotisme com una l¨ªnia. La ni?a mala, per exemple.

R.?Quan estava a segon o tercer any d'universitat vaig treballar com a ajudant de bibliotecari al Club Nacional, el club de l'oligarquia peruana en aquella ¨¨poca, i all¨¤ vaig descobrir l'erotisme literari en la seva branca francesa. El vaig llegir perqu¨¨ hi havia una col¡¤lecci¨® meravellosa de literatura er¨°tica francesa. En algun moment, un bibliotecari havia adquirit, entre altres coses, tota la col¡¤lecci¨® dels mestres de l'amor, que va dirigir Apollinaire, prologada per ell, amb molts llibres anotats per ell. En aquella ¨¨poca, igual que els grans mestres de l'erotisme del segle XVIII, jo vaig arribar a creure que l'erotisme era la for?a revolucion¨¤ria principal d'una cultura, d'una ¨¨poca, i que a trav¨¦s de l'erotisme es podia transformar una societat tan profundament com amb una revoluci¨® pol¨ªtica. Era una gran ingenu?tat, per¨° sempre he cregut que l'erotisme d'alguna manera expressa profundament les limitacions, les llibertats, les repressions que viu una societat. S¨ª, l'erotisme ha estat molt present dins d'una literatura que ha tingut molta fascinaci¨® sempre pel que ¨¦s la lluita contra les repressions, els prejudicis, contra la deformaci¨® de l'¨¦sser hum¨¤ per raons religioses o ideol¨°giques. S¨ª que crec que la llibertat s'expressa tamb¨¦ al llit, que el llit ¨¦s on es manifesta el grau de llibertat que existeix, igual que el grau de repressi¨®, de limitaci¨® dels instints, dels desitjos que expressa tota una societat.

P.?Far¨¤ 80 anys.

R.?No m'ho recordis, per favor. Si ets el meu amic, no s¨¦ per qu¨¨ m'ho recordes! [Rialles].

P.?S¨ª, ¨¦s interessant constatar que no ha deixat de treballar mai.

R.?Ni parar¨¦, ni parar¨¦!

P.?Recorda que hi hagi hagut algun moment de davallada en la seva vida, una interrupci¨®?

R.?S¨ª, hi ha hagut moments de gran depressi¨® que he superat r¨¤pidament i en gran part gr¨¤cies a la meva vocaci¨®. La meva vocaci¨® ¨¦s la gran defensa que jo he tingut contra la desmoralitzaci¨®, la depressi¨®. Fa poc he vist a Nova York la magn¨ªfica exposici¨® sobre Hemingway. ?s impressionant comprovar com d'una banda existeix la cara p¨²blica d'aquest personatge, un aventurer, boxejava, ca?ava, pescava, corria tota classe de riscos, feia l'efecte de ser un home que vivia la vida en tota la seva riquesa. I en realitat t'adones que era una fa?ana, que darrere d'aix¨° hi havia un home estripat, amb depressions, desmoralitzacions, que buscava en l'alcohol una esp¨¨cie de salvaci¨® que no aconseguia, que la lluita contra la impot¨¨ncia, contra la falta de mem¨°ria, va ser un drama dels ¨²ltims 10 anys de la seva vida i que, al final, acaba matant-se derrotat pels dimonis dels quals no va poder alliberar-se mai. Hi ha un moment, en qu¨¨ la literatura ja no li serveix, ja no el defensa, ja no el redimeix. Jo espero que en el meu cas mai arribi aquell moment. Al mateix temps un ha d'acceptar la mort, no t¨¦ sentit rebel¡¤lar-se contra l'irremeiable, per¨° ¨¦s molt important arribar viu fins al final, no morir-se en vida, ¨¦s l'espectacle m¨¦s trist que pot donar un ¨¦sser hum¨¤, perdre les il¡¤lusions, convertir-se en un ¨¦sser passiu. Hi ha molt¨ªssims casos i no nom¨¦s d'escriptors, per¨° ¨¦s l'espectacle que sempre m'ha semblat m¨¦s lamentable. A mi m'agradaria arribar viu fins al final. Recordo la matinada en la qual em van dir que m'havien donat el Premi Nobel de Literatura perqu¨¨ immediatament vaig pensar: ¡°No deixar¨¦ que aquest premi em converteixi en una est¨¤tua, en una esp¨¨cie de figura de cartr¨® pedra, seguir¨¦ viu fins al final actuant i escrivint amb la mateixa llibertat amb la qual escrivia abans de rebre'l¡±. Hi ha la idea que el Premi Nobel et converteix en una est¨¤tua i que et mors en vida, doncs, no!, no ha passat i espero que no passi. I espero que la mort arribi com una esp¨¨cie d'accident¡­

P.?Com deia Alberti, mentre est¨¤ conversant.

R.?Aix¨ª ¨¦s. Em sembla la forma ideal de morir, amb una vida que fins al final hagi estat una vida intensa, espl¨¨ndida.

P.?El 1990 va tenir un incident p¨²blic important, va perdre les eleccions al Per¨². Llavors va fer unes declaracions a la revista Paris Review que sempre m'ha cridat l'atenci¨®: ¡°Em nego a admetre la possibilitat que ja he deixat enrere els meus millors anys i no ho admetr¨¦ ni encara que em vei¨¦s enfrontat a les evid¨¨ncies¡±. El periodista despr¨¦s li pregunta per qu¨¨ escriu i vost¨¨ contesta: ¡°Escric perqu¨¨ s¨®c desgraciat. Escric perqu¨¨ ¨¦s una manera de combatre la dissort¡±.

R.??s una gran injust¨ªcia dir que s¨®c desgraciat, la vida ha estat molt generosa amb mi, m'ha donat coses meravelloses com, per exemple, poder dedicar-me a escriure, poder dedicar la meva vida al que m'agrada, el millor que li pot passar a una persona. He tingut molt¨ªssimes experi¨¨ncies meravelloses. No s¨®c desgraciat, el que passa ¨¦s que ning¨² que no sigui un ximple ¨¦s feli? sempre, ¨¦s impossible ser feli? sempre, per¨° crec que he viscut m¨¦s moments de felicitat que moments de dolor i de sofriment, sens dubte. Crec que estic arribant als 80 anys en un estat realment meravell¨®s de vida, de vitalitat, obert al m¨®n, vivint experi¨¨ncies riqu¨ªssimes que em rejoveneixen i que, sobretot, em donen una gran for?a per fer projectes com si no hi hagu¨¦s l¨ªmits. ?s el millor que li pot oc¨®rrer a una persona.

No podria jutjar la meva obra en comparaci¨® amb d'altres. La meva obra ¨¦s el que jo s¨®c i jo no s¨¦ exactament com s¨®c¡±

P.?A mesura que ha passat el temps, els seus llibres han anat sent m¨¦s lluminosos i m¨¦s aventurers, tant els de ficci¨® com els de no ficci¨®.

R.?Potser puc viure ara m¨¦s aventures amb la imaginaci¨®, amb la fantasia que en la realitat. Tinc certes limitacions que imposa l'edat, per¨° la veritat ¨¦s que, malgrat aix¨°, procuro tamb¨¦ no quedar-me imm¨°bil ni intel¡¤lectualment ni f¨ªsicament, ¨¦s important moure's, sempre m'estic movent i em seguir¨¦ movent mentre pugui.

P.?Volia dir que a La ciudad y los perros, a La casa verde?i sobretot a Conversaci¨®n en La Catedral, Mario Vargas Llosa analitza o mira la realitat amb certa malenconia, com es diu al principi de Conversaci¨®n en La Catedral. I en aquests llibres hi ha com una lluita de l'autor per narrar per qu¨¨ no li agrada la realitat que veu. No obstant aix¨°, despr¨¦s ha estat a l'Amaz¨°nia, al Congo, ha buscat Paul Gauguin, ha buscat en l'aventura dels altres l'aventura pr¨°pia.

R.?S¨ª, aix¨° ¨¦s molt exacte, he buscat en l'aventura dels altres l'aventura pr¨°pia, experi¨¨ncies que per descomptat m'hagu¨¦s agradat viure. Molts dels personatges hist¨°rics que apareixen en les meves novel¡¤les s¨®n personatges que d'alguna manera m'hauria agradat encarnar, no nom¨¦s bons, sin¨® mals personatges tamb¨¦ en el que representa viure una mica en els l¨ªmits, m¨¦s enll¨¤ dels l¨ªmits, trencant els l¨ªmits. ?s un tipus de personatge que sempre m'ha fascinat en la literatura i per descomptat en els meus propis personatges hi ha un ress¨° d'aquesta actitud. Per¨° la gran aventura de la meva vida ha estat la literatura, sens dubte, no nom¨¦s el que he escrit, sin¨® el que he llegit. La lectura, experi¨¨ncia fonamental per a mi, m'ha fet viure d'una manera meravellosa, i per aix¨° veig amb certa angoixa la possibilitat que la lectura pogu¨¦s anar, no desapareixent, per¨° s¨ª empobrint-se cada vegada m¨¦s, arribant a menys gent. La lectura ha estat una font tan rica de gaudi, de plaure, justament de viure les vides intenses de l'aventura, que s'encegaria una font fonamental de la vida si la lectura pass¨¦s a ser en el futur una activitat de minories, de catacumbes.

P.?Aquests llibres primitius tan densos i preocupats per la realitat, sobretot Conversaci¨®n en La Catedral, La casa verde?o La ciudad y los perros, com el van deixar com a ¨¦sser hum¨¤? Com el van fer com a persona?

R.?S¨®n llibres que em van fer madurar molt, entendre millor el m¨®n en qu¨¨ vivia. Aquesta ¨¦s una de les funcions que t¨¦ la literatura; la que escrius i la que llegeixes et situa molt millor al m¨®n, no dic que et doni seguretats perqu¨¨ de vegades et d¨®na moltes incerteses, per¨° crec que entenc molt millor el m¨®n gr¨¤cies a all¨° que he llegit i a all¨° que he escrit que abans que lleg¨ªs o escriv¨ªs certes coses. Et d¨®na una certa perspectiva sobre la realitat, sobre l'experi¨¨ncia humana; tamb¨¦ sobre la vida pol¨ªtica i la societat que no necess¨¤riament es tradueix en conformisme, per¨° s¨ª en m¨¦s comprensi¨®, m¨¦s total. I potser menys intransig¨¨ncia que la que tens quan ets jove enfront de la cosa complexa, diversa, que s¨®n les relacions humanes. Espero que tamb¨¦ s'hagi reflectit en el que escric, ¨¦s per descomptat una actitud meva enfront de la vida, s¨®c menys intolerant que quan era jove, potser perqu¨¨ veig que les coses s¨®n menys terribles des del punt de vista social i pol¨ªtic al meu propi pa¨ªs, a Am¨¨rica Llatina, del que eren quan jo era jove. Quan era jove tenia la sensaci¨® que no hi havia sortida i la desesperaci¨® est¨¤ molt present a?La ciudad y los perros; potser a?Conversaci¨®n en La Catedral tamb¨¦ hi ha un pessimisme molt profund que ara ja no tinc. Quan vaig sortir del Per¨², el 1958, s¨ª que la tenia, volia escapar com d'una esp¨¨cie de pres¨® perp¨¨tua de la qual si no sortia, mai seria un escriptor, mai tindria la possibilitat de la felicitat. Ara no tinc aquesta actitud, hi ha hagut i hi ha un progr¨¦s al Per¨² i a Am¨¨rica Llatina, estem molt lluny d'aconseguir l'ideal, per descomptat, per¨° sens dubte hi ha hagut un progr¨¦s, i crec que al m¨®n tamb¨¦.

P.?A El pez en el agua?es nota la malenconia l'escriptura de la qual coincideix amb el moment en el qual intenta anar al Per¨² i no obstant aix¨°¡­

R.?¡­perqu¨¨ El pez en el agua?¨¦s un llibre testimoni d'un frac¨¤s. Va haver-hi una oportunitat, una mobilitzaci¨® de molt¨ªssima gent per fer un gran esfor? de modernitzaci¨® del pa¨ªs, i vam fracassar. Vam fracassar en una campanya electoral, per¨° aix¨° no vol dir res, a la llarga el Per¨² ha avan?at. Moltes idees que vam defensar els qui ens vam embarcar en aquesta aventura del Moviment Llibertat i el Front Democr¨¤tic han prosperat, si no exactament com nosaltres ho projectem, s¨ª a poc a poc, han anat sent acceptades per la mateixa societat, la societat s'ha mogut en aquesta direcci¨® i hi ha hagut progressos indiscutibles, al Per¨² es viu molt millor avui que en l'¨¨poca de la dictadura. El que passa al Per¨² passa a la major part dels pa?sos d'Am¨¨rica Llatina, sense enganyar-se respecte dels enormes problemes, per¨° ¨¦s preferible tenir governs democr¨¤tics, encara que siguin corruptes, que dictadures, que tamb¨¦ s¨®n sempre corruptes i,a m¨¦s, m¨¦s brutals i sanguin¨¤ries. ?s preferible anar avan?ant a poc a poc i renunciar a la idea de la utopia social si la utopia social nom¨¦s ens ha portat guerres civils, repressions brutals i governs dictatorials. En tots aquests sentits hi ha un progr¨¦s a Am¨¨rica Llatina i al m¨®n, encara que han sorgit desafiaments enormes, problemes enormes. Aix¨° ¨¦s la vida, la vida ser¨¤ sempre aix¨° i no canviar¨¤. I tenim tamb¨¦ la literatura, que crec que ¨¦s la millor manera de mantenir viva l'esperan?a, l'esperit cr¨ªtic, i un refugi meravell¨®s per quan ens sentim sols, deprimits, desmoralitzats, derrotats. La literatura ens redimeix, ens salva. Cal defensar-la perqu¨¨ no desaparegui.

P.?En molts textos seus s'adverteix una actitud for?a flaubertiana, referida a la seva manca de talent, segons vost¨¨, que ha hagut de lluitar per fer¡­

R.??s?una cosa m¨¦s que li dec a Flaubert, haver demostrat que si no tenies un talent natural, que si no naixies geni, podies arribar a ser un bon escriptor a for?a de perseveran?a, de tossuderia i d'esfor?. ?s la gran lli?¨® de Madame Bovary, una novel¡¤la escrita per un home que al mateix temps que escriu va conquistant i construint mil¡¤l¨ªmetre a mil¡¤l¨ªmetre el seu geni, amb un esfor? gegantesc a for?a de voluntat, de tossuderia, de feina. Aquest ¨¦s el gran ensenyament. Era un gran pessimista, un esc¨¨ptic terrible, per¨° ens va demostrar que el geni es podia construir si no el tenies. Una lli?¨® absolutament fonamental per a mi.

P.?La veritat ¨¦s que els primers llibres grans tamb¨¦ semblen un exercici d'estil per demostrar-se a vost¨¨ mateix que ho pot fer.

R.?Un esfor? enorme. Sempre tinc la idea de la novel¡¤la total, la novel¡¤la com una obra d'art en la qual la quantitat ¨¦s un factor essencial de la qualitat, i que mentre m¨¦s nivells de realitat s'expressen en una novel¡¤la, m¨¦s gran ¨¦s la possibilitat que la novel¡¤la sigui millor. S¨ª, he treballat molt¨ªssim i crec que est¨¤ molt present al llarg de tot el que he escrit, per¨° en literatura no hi ha regles fixes i les excepcions s¨®n tan importants com les regles. Pot haver-hi una petita obra que simplement mostri un fragment m¨ªnim de realitat i que la mostri amb tant talent, amb tanta bellesa i intensitat que aquella obra sigui una gran obra. La metamorfosi ¨¦s un llibre absolutament genial, o El vell i el mar, i s¨®n petites hist¨°ries, per¨° que tenen la capacitat de simbolitzar la condici¨® humana, el millor que hi ha en l'¨¦sser hum¨¤. O tamb¨¦ el pitjor. S¨ª que crec que la novel¡¤la total ¨¦s un ideal, per¨° de cap manera l'¨²nic ideal en literatura, hi ha petites obres mestres que ho s¨®n.

P.?A hores d'ara, de deb¨° segueix creient que no t¨¦ talent?

R.?No tinc talent natural, em costa escriure, cada vegada em costa m¨¦s, suposo que perqu¨¨ el sentit autocr¨ªtic s'ha aguditzat amb els anys i la pr¨¤ctica, per¨° em costa una feina enorme. Practicar tants anys la literatura no m'ha donat m¨¦s facilitat, m¨¦s seguretat, en absolut; quan comen?o una hist¨°ria tinc la mateixa inseguretat, aquella esp¨¨cie d'indefensi¨® que sentia quan escrivia els meus primers textos. Aix¨° no ha canviat, feli?ment, perqu¨¨ crec que l'esfor? t'exigeix una convicci¨®, una passi¨® que tant de bo mai se m'acabi. Per a mi mai ha estat una cosa mec¨¤nica escriure, ni tan sols un text petit ni els articles que escric, sempre em bolco d'una manera ¨ªntegra, total, en la feina.

P.?En algunes de les seves declaracions i en textos escrits per vost¨¨ hi ha una compet¨¨ncia entre dos grans llibres seus, Conversaci¨®n en La Catedral i La guerra del fin del mundo. De vegades sembla que entre els seus llibres que no cremaria hi ha?Conversaci¨®n en La catedral i altres vegades?La guerra del fin del mundo.

R.?S¨®n dels que m¨¦s feina m'ha costat escriure, molt dif¨ªcils d'escriure per diferents raons, per la hist¨°ria, per on estaven situades, pel contingut hist¨°ric, m'han costat un esfor? enorme. ?s molt dif¨ªcil per a un escriptor dir quin llibre dels seus salvaria perqu¨¨ tots han representat un per¨ªode de vida, de dedicaci¨®, de lliurament i d'il¡¤lusions, ¨¦s com demanar-li a alg¨² que tri? entre els seus fills a quin salvaria o mataria. No pots decidir-ho amb objectivitat, ¨¦s impossible; quan cito aquests llibres ¨¦s simplement per l'esfor? que em van costar i el temps que els vaig dedicar, cosa que no vol dir que siguin els millors que he escrit, no necess¨¤riament.

P.?Seria leg¨ªtim pensar que el temps tant com la realitat han afectat aquests llibres?

R.?Quan surt, Conversaci¨®n en La Catedral t¨¦ molt pocs lectors, ¨¦s la realitat; alguns cr¨ªtics l'elogien, per¨° molts no, pensen que ¨¦s excessivament fosc, dif¨ªcil, que planteja massa esfor? al lector. No obstant aix¨°, l'alegria que a mi m'ha donat ¨¦s que ha estat un llibre que ha anat conquistant lectors a poc a poc i que ¨¦s una novel¡¤la que est¨¤ viva perqu¨¨ sempre es reedita, fins i tot els cr¨ªtics ja en tenen una opini¨® favorable. Me n'alegro molt, sens dubte ¨¦s un dels llibres que m¨¦s feina em va costar escriure i en el qual vaig estar treballant al principi una mica a cegues, sense saber com podria integrar tota aquella mat¨¨ria anecd¨°tica que tenia. Per aix¨° dic que si haig de quedar-me amb un, potser em quedaria amb aquest.

P.?Podr¨ªem pensar que ¨¦s un llibre hereu d'aquell moment literari que hi ha al voltant de la seva escriptura.

R.?Segurament, els llibres et reflecteixen tamb¨¦ l'¨¨poca en qu¨¨ s'escriuen. Hi ha un moment d'idolatries a Am¨¨rica Llatina, la dels escriptors llatinoamericans amb les formes, precisament per distingir-se dels escriptors anteriors que menyspreaven tant la forma i pensaven que era el tema el que determinava l'¨¨xit o frac¨¤s d'una hist¨°ria. La meva generaci¨® descobreix que no, que ¨¦s la forma el que determina l'¨¨xit o frac¨¤s d'una hist¨°ria. Aquell endolciment amb la forma, amb el llenguatge, amb l'estructura, l'organitzaci¨® del temps d'una hist¨°ria, es reflecteix molt a La casa verde. De cap manera rebutjo aquesta novel¡¤la, per¨° ¨¦s una novel¡¤la en la qual crec que la forma ¨¦s un personatge, un tema de la hist¨°ria, i ¨¦s l'¨²nic cas entre totes les coses que he escrit del que es pugui dir aix¨°.

Mai vaig imaginar que aquesta nova relaci¨® tindria aquesta repercussi¨®. M'ha perm¨¨s con¨¨ixer millor un ofici que ¨¦s el meu¡±

P.?Creu que un no surt indemne d'una gran novel¡¤la? Una frase que no s¨¦ si ¨¦s seva o de Hemingway.

R.?No s¨¦ si ¨¦s meva, tant de bo ho fos, em sembla molt bonica, ¨¦s la pura veritat. Crec que un no surt indemne d'una novel¡¤la. Llegir El Quixot, Els miserables, Guerra i pau, Madame Bovary et transforma¡­ Han estat experi¨¨ncies absolutament fonamentals. Abans segurament haver llegit La condici¨® humana, de Malraux, un llibre que crec est¨¤ molt injustament descurat, considerat m¨¦s aviat menor, crec que ¨¦s una de les grans novel¡¤les del segle XX, l'he llegit diverses vegades. I no nom¨¦s novel¡¤les, he llegit llibres de cr¨ªtica; assajos com Hacia la estaci¨®n de Finlandia, d'Edmund Wilson, l'he llegit dues o tres vegades i crec que m'ha marcat enormement per l'extraordin¨¤ria vitalitat que t¨¦. ?s un assaig sobre com neix la idea socialista, en qu¨¨ es transforma, quins fen¨°mens socials i culturals genera. ?s un llibre en el qual les idees s¨®n com a personatges, ¨¦ssers de carn i os que viuen aventures, tenen efectes socials, pol¨ªtics, meravellosament escrit. M'ha marcat molt. Tamb¨¦ certs assajos de Bataille, com La literatura i el mal, un llibre que vaig llegir en estat de tr¨¤ngol perqu¨¨ em va revelar un aspecte de la literatura que jo crec que existeix i que Bataille va veure meravellosament: que en la literatura s'expressa una cosa que nom¨¦s es pot expressar en la literatura. Ell deia que els fons reprimits que permeten la vida en societat, tot all¨° que si tingu¨¦s dret de ciutat provocaria hecatombes, cat¨¤strofes, faria que ens mat¨¦ssim tots, certs instints, desitjos que s¨®n aqu¨ª i no podem eradicar sumits en el fons de la nostra personalitat, troben en la literatura un cam¨ª privilegiat per expressar-se. Em va semblar tan absolutament exacte que estic segur que aquell assaig m'ha enriquit, s'ha d'expressar en el que escric encara que jo mateix no sigui conscient de com.

P.?Durant els seus primers escrits sobre les seves influ¨¨ncies liter¨¤ries ha anat anomenant sempre als mateixos, Faulkner, John Dos Passos¡­

R.?¡­seria molt injust que no els anomen¨¦s.

P.?Vull dir que ha estat molt consistent, fins i tot Sartre, al qual va abandonar, per¨° que segueix sent aqu¨ª. S'ha dilu?t ja tota la influ¨¨ncia i ara hi ha un estil Vargas Llosa? Se sent el titular d'un estil?

R.?No, en absolut, i si el tingu¨¦s, no podria adonar-me en qu¨¨ consisteix. Borges diu que quan et mires al mirall no saps com ¨¦s la teva cara. ?s molt exacte, quan escrius no saps com escrius, ho senten els lectors, els cr¨ªtics, poden establir difer¨¨ncies, similituds, per¨° un mateix ¨¦s totalment incapa? de fer-ho. No podria jutjar la meva obra en comparaci¨® amb altres, no tinc dist¨¤ncia amb la meva obra, la meva obra ¨¦s el que jo s¨®c i jo no s¨¦ exactament com s¨®c.

P.?Creu que ja ha fet el que havia de fer?

R.?No. Encara no, i espero seguir fent-ho [rialles], espero que el meu millor llibre sigui el proper que escrigui, que no estigui enrere, sin¨® per davant, que sigui un desafiament i que la mort em pesqui escrivint el meu millor llibre. Aquest ¨¦s el meu gran somni.

P.?Ha escrit un llibre fonamental, El pez en el agua. Les dues situacions que descriu en aquest llibre, la seva joventut i la seva aspiraci¨® a ser president del Per¨², acaben de la mateixa manera, en un viatge a Par¨ªs. Ara ha canviat de vida, ha acabat un llibre, ha mort una de les seves grans amigues, Carmen Balcells¡­

R.?¡­ i no nom¨¦s amiga, una persona que ha estat fonamental en la meva feina i en la meva vocaci¨®. Ha estat fonamental en la vida cultural i liter¨¤ria de la meva llengua, d'Espanya i d'Am¨¨rica Llatina, i a la qual estic segur que en un futur haurem de rendir-li molts homenatges.

P.?Acabo. Sent que est¨¤ al mig o a punt d'un d'aquells viatges que narrava a El pez en el agua?

R. Doncs estic viatjant, crec que el viatge ja l'he empr¨¨s, l'estic fent, la meva vida privada ha sofert una esp¨¨cie de transformaci¨® molt profunda, s¨®c immensament feli? perqu¨¨ ¨¦s una experi¨¨ncia que m'ha enriquit extraordin¨¤riament i l'¨²nica cosa que lamento ¨¦s que la felicitat s'aconsegueixi moltes vegades causant infelicitat al teu voltant. Per descomptat que aix¨° ho lamento molt¨ªssim, per¨° em sento molt il¡¤lusionat, realment molt rejovenit, i tinc molta esperan?a que en el futur aix¨° tingui un efecte no nom¨¦s en la meva vida privada, sin¨® tamb¨¦, i fonamentalment, en la meva feina d'escriptor.