¡®Mammalia¡¯: figures incomprensibles i devessall descriptiu

La cosa misteriosa que posava en marxa els contes que Elisenda Solsona (Olesa de Montserrat, 1984) va reunir el 2019 a Sat¨¨l¡¤lits era que una nit de pleniluni la lluna s¡¯entossudia a no sortir i una fosca absoluta s¡¯apoderava de la terra, amb totes les conseq¨¹¨¨ncies que produ?a aquesta excentricitat de la naturalesa sobre els ¨¦ssers vius. En un principi, podia semblar que entr¨¤vem en el territori de la ci¨¨ncia-ficci¨®, per¨° l¡¯autora ens sorprenia despla?ant l¡¯element fant¨¤stic del focus de l¡¯atenci¨® per centrar-se en unes circumst¨¤ncies dom¨¨stiques gens espectrals: al llarg d¡¯aquesta nit sense lluna, un pare i un fill es retroben, una noia coneix els seus futurs sogres, i no s¨®n poques les parelles que experimenten el que solen experimentar totes les parelles en un moment o altre de la seva relaci¨®, la nost¨¤lgia del present. Elisenda Solsona aconseguia que cada an¨¨cdota sembl¨¦s trivial, per¨° tot s¡¯anava tenyint d¡¯un aire tan sinistre com el que pot envair-nos si ens adonem de l¡¯abs¨¨ncia de la lluna en el lloc habitual i ordinari que li pertoca.

Ara, a Mammalia, la cosa misteriosa que batega al fons de la novel¡¤la ¨¦s que estem en una societat on les relacions ¨ªntimes es mantenen gr¨¤cies a la tecnologia i on la natalitat es troba sota una estricta vigil¨¤ncia estatal: els ¨²ters dels mam¨ªfers s¡¯han deteriorat, quedar-se embarassada de manera natural ¨¦s tan perill¨®s que s¡¯ha prohibit, i les candidates a ser fecundades per fer embrions sans han de superar un seguit de proves en cl¨ªniques especialitzades. Sobre aquest rerefons dist¨°pic ¡ªde tant en tant cau una ¡°pluja fosca¡±, d¡¯aigua i cendra, i al port de Barcelona un tif¨® s¡¯end¨² un senyor gran¡ª, la protagonista, una nena de vuit anys, durant unes vacances d¡¯estiu al sud de Fran?a, es perd i es refugia en una cova on localitza unes pintures enigm¨¤tiques, ¡°la silueta esquem¨¤tica de tres figures humanes de color vermell¡±, tres cossos que s¡¯agafen de les mans, els caps envoltats per un cercle perfecte, i amb uns hex¨¤gons perfectes a la part del ventre, i que li desvetllen, per dir-ho d¡¯alguna manera, la imaginaci¨® folletinesca del seu passat. S¡¯ha d¡¯entendre que Elisenda Solsona ha volgut escriure sobre el proc¨¦s emocional de la maternitat i els fantasmes inesperats de les relacions familiars, sobre els secrets muts que vinculen els fills i els pares, per¨° els ulls del lector no s¡¯acostumen a l¡¯excessiva i torrencial foscor que impera arreu de la novel¡¤la, com si els s¨ªmbols ¡ªperqu¨¨ s¡¯ha de suposar que ho s¨®n, encara que no se s¨¤piga molt b¨¦ de qu¨¨¡ª, o els misteris ¡ªcontinus i irresolubles¡ª que es materialitzen com una altra cara de la realitat no tinguessin cap mena d¡¯intencionalitat narrativa, semblants a una escenografia boirosa que tan sols pretengu¨¦s augmentar la inquietud inexplicable de l¡¯atmosfera de Mammalia. Massa sovint es t¨¦ la impressi¨® que les coses i les figures incomprensibles escampades aqu¨ª i all¨¤, pr¨¤cticament a cada p¨¤gina, nom¨¦s hi s¨®n per revelar-se aix¨ª, incomprensibles, tot i que la pretensi¨® potser sigui dotar d¡¯efici¨¨ncia po¨¨tica unes perip¨¨cies m¨¦s opaques que no pas fant¨¤stiques.

Segurament la novel¡¤la seria m¨¦s plaent de llegir ¡ªno es perdria el do de la curiositat i voldr¨ªem saber en tot moment qu¨¨ m¨¦s passa despr¨¦s de cada escena¡ª si l¡¯autora hagu¨¦s optat per una escriptura menys generosa i, en comptes de l¡¯abund¨¤ncia de tants de detalls superflus, que acaben alentint desesperadament la lectura ¡ªuna gavina, que es posa a la barana d¡¯una terrassa, a part de fer un crit agut, per exemple, resulta que tamb¨¦ t¨¦ un bec que no li encaixa b¨¦¡ª, hagu¨¦s dirigit amb m¨¦s ¨¨mfasi les l¨ªnies argumentals, malauradament desdibuixades entremig de tant de desordre. A Mammalia s¡¯hi troba a faltar l¡¯energia narrativa que hi havia en alguns dels contes de Sat¨¨l¡¤lits, com si la mec¨¤nica estil¨ªstica d¡¯Elisenda Solsona s¡¯hagu¨¦s rovellat una mica, o com si no hagu¨¦s gosat contenir amb m¨¦s for?a un devessall descriptiu que acaba ensorrant la construcci¨® d¡¯unes trames que en cap moment conviuen amb comoditat, com si tots els personatges es molestessin els uns als altres, o com si la distopia volgu¨¦s ocupar l¡¯espai de la nena protagonista, o al rev¨¦s, que tamb¨¦ sembla possible.

Mammalia?

Elisenda Solsona?
Males Herbes, 2024
365 p¨¤gines. 19 euros