L¡¯aterratge brusc de Chac¨®n

¡°El problema del PSC ¨¦s que no tenia un candidat alternatiu a Carme Chac¨®n per a les generals¡±. Un quadre del partit resumeix d'aquesta manera un diagn¨°stic que comparteix gaireb¨¦ tota la direcci¨® i la milit¨¤ncia i que explica que l'exministra d'Habitatge i Defensa torni a encap?alar la llista al Congr¨¦s per Barcelona per tercera vegada consecutiva.

Chac¨®n t¨¦ fixada la seva resid¨¨ncia a Madrid i torna a fer pol¨ªtica a Catalunya malgrat els exabruptes protagonitzats en aquesta legislatura. En la seva curta estada al Congr¨¦s, Chac¨®n va ser l'¨²nica entre els diputats socialistes catalans que al febrer del 2013 es va desmarcar i va votar a favor de la consulta. Cinc mesos despr¨¦s va marxar a Miami a impartir classes de dret constitucional. A Barcelona va quedar Pere Navarro mentre el PSC es dessagnava pel proc¨¦s sobiranista i l'exministra ara torna amb un estira-i-arronsa amb Miquel Iceta per a la confecci¨® de les candidatures, per¨° amb el suport inequ¨ªvoc de l'aparell.

¡°?s la millor aposta per a les generals perqu¨¨ ning¨² nega que t¨¦ una gran tirada popular a l'¨¤rea metropolitana¡±, explica un altre quadre socialista. Amb un PSC en proc¨¦s de reduccionisme a la conurbaci¨® de Barcelona, Chac¨®n parla sense complexos de la unitat d'Espanya, carrega contra Artur Mas i el sobiranisme amb una duresa que mai emprar¨¤ Iceta i exhibeix amb orgull la seva milit¨¤ncia socialista.

De vegades el seu discurs frega el populisme, sobretot als barris obrers de l'¨¤rea metropolitana, per¨° la direcci¨® del PSC coincideix que ¨¦s el millor ant¨ªdot per encarar-se a Ciutadans i recuperar part de l'electorat que va votar el partit d'Albert Rivera a les auton¨°miques. Al carrer de Nicaragua signarien ara mateix set diputats per la prov¨ªncia de Barcelona, dels 31 en joc.

Serien tres menys dels que va aconseguir el PSC a les generals del 2011 i una insignifican?a comparada amb els 16 que van aconseguir els socialistes el 2008, en el segon mandat de Jos¨¦ Luis Rodr¨ªguez Zapatero. Llavors van tenir 1,3 milions de vots a Barcelona i el 45,4%, per¨° quatre anys despr¨¦s es van reduir a 725.669 paperetes i el 27,78%. El PSC va tornar a guanyar a Barcelona, per¨° per primera vegada va perdre unes generals a Catalunya.

S¨®n aquestes paup¨¨rrimes expectatives electorals les que expliquen en part l'estira-i-arronsa entre Iceta i Chac¨®n. Va ser el primer secretari qui la va animar a presentar-se, a trav¨¦s de Twitter, per¨° all¨° va passar al juny d'aquest any, en un moment en el qual el secretari general del PSOE, Pedro S¨¢nchez, estava m¨¦s feble que en l'actualitat.

Iceta no va votar l'actual l¨ªder del socialisme espanyol i en el seu moment va jugar diverses partides amb el nomenament de Chac¨®n com a candidata per Barcelona, ja que ¨¦s conegut que l'exministra est¨¤ a l'espera del resultat del 20-D per sumar forces per la recerca d'una alternativa pel PSOE.

Chac¨®n va ser aclamada com a candidata en ser l'¨²nica alternativa a les prim¨¤ries, per¨° des de juliol han canviat algunes coses al PSC. La m¨¦s important ¨¦s la simbiosi entre Iceta i S¨¢nchez, que va visualitzar en la campanya de les auton¨°miques. Mai un l¨ªder del socialisme espanyol havia estat tan actiu en unes eleccions catalanes, present 10 dels 15 dies de campanya, en els quals es va evidenciar tamb¨¦ el desmarcatge de Chac¨®n, nom¨¦s va coincidir en un acte amb els l¨ªders del PSC i del PSOE.

Iceta, a m¨¦s, va salvar els mobles del socialisme catal¨¤ el 27 de setembre, i aix¨° l'ha refor?at al partit, per¨° Chac¨®n fa setmanes que d¨®na la batalla per les llistes amb criteris molt diferents dels del primer secretari. L'exministra es resisteix a incloure Pere Navarro, per¨° es d¨®na per fet que no nom¨¦s cedir¨¤, sin¨® que l'exprimer secretari del PSC anir¨¤ de n¨²mero dos per Barcelona, sobretot despr¨¦s del suport un¨¤nime que va tenir en l'agrupaci¨® local de Terrassa i en la federaci¨® del Vall¨¨s Occidental oest.

Una altra cosa ¨¦s el futur de Maurici Lucena, home de total confian?a de Pedro S¨¢nchez, i amb molts menys suports en les organitzacions territorials. La comissi¨® de llistes debatia anit la seva inclusi¨® o no en els n¨²meros parells de la llista, que s¨®n els que ocuparan els homes. Chac¨®n desitjaria relegar Lucena al 8 i poder deixar al 4 i al 6 Jos¨¦ Zaragoza i Germ¨¢n Rodr¨ªguez, tots dos de la seva m¨¤xima confian?a.

Aquest encaix nom¨¦s ser¨¤ possible si Carles Mart¨ª renuncia a ser diputat, tal com pretenia inicialment, a canvi que se li prometi que ser¨¤ el cap de llista del PSC pel Congr¨¦s.