Una ruta pel m¨®n de Mariscal

El dissenyador Xavier Mariscal est¨¤ arru?nat. Ho va dir el 15 d'octubre en una pol¨¨mica entrevista a la revista?Gurb. Amics seus confirmen que passa per una situaci¨® econ¨°mica p¨¨ssima, tot i que no fa de manter, extrem que ell va assegurar a?Gurb. Mariscal lamenta que els clients ja no li truquen, que va quedar psicol¨°gicament destrossat per l'ERO que va jivaritzar el seu estudi amb 40 professionals. L'¨¨poca gloriosa de l'estudi Mariscal queda exposada a la s¨¨rie de dibuixos animats?Arr¨°s covat. A la s¨¨rie, Juanjo S¨¢ez, l'autor i amic de Mariscal, el retrata amb el nom de Jordi Mestres, propietari d'un gran despatx de disseny on s'explota els empleats com si fossin esclaus a l'Egipte dels faraons.

El car¨¤cter de Mariscal no ¨¦s el del dolent Mestres d'Arr¨°s covat, per¨° a tots dos els uneix l'ambici¨®. L'empremta de Mariscal ¨¦s a tot arreu, al m¨®n empresarial i al m¨®n urb¨¤. Aquesta ¨¦s una ruta per retrobar-se amb un dels referents del dibuix i del disseny m¨¦s importants que ha tingut Barcelona.?

El mausoleu d¡¯en Cobi

El Museu Ol¨ªmpic i de l'Esport de Montju?c fa les funcions de mausoleu de la creaci¨® m¨¦s popular de Mariscal: la mascota de Barcelona'92. S'hi conserven, com submergides en formol, m¨²ltiples escultures i impressions d'en Cobi i tamb¨¦ de la mascota dels Jocs Paral¨ªmpics, la Petra.

L¡¯estrella ¨¦s la Gamba

La Gamba del passeig de Colom ¨¦s possiblement l'obra de Mariscal m¨¦s coneguda pel turisme que visita Barcelona. Instal¡¤lada el 1988 com a reclam de l'antic bar Gambrinus, la gamba alegre i malgirbada s'ha quedat all¨¤ per ser fotografiada cada dia centenars de vegades. Cerqueu a Google les paraules shrimp + Barcelona i n'obtindreu la prova. La Gamba es mant¨¦ en bon estat de conservaci¨® malgrat que est¨¤ feta amb materials tan poc perdurables com porexpan i poli¨¨ster, segons llegeixo a El Peri¨®dico. Encara ¨¦s m¨¦s sorprenent que cap ventada se l'hagi endut, tenint en compte que s'aguanta enlairada gr¨¤cies a uns prims cables d'acer.

Palo Alto, el quarter general

Mariscal ¨¦s al capdavant de la fundaci¨® que va rehabilitar una antiga illa industrial t¨¨xtil del Poblenou avui coneguda amb el nom de Palo Alto. El 1990 s'inicia la modernitzaci¨® de l'espai com a centre de despatxos de professionals creatius. Mariscal t¨¦ l'estudi a Palo Alto des d'aquells moments de transformaci¨® preol¨ªmpica. Palo Alto ¨¦s un indret agradable per passejar i tafanejar, sobretot els caps de setmana que se celebra el Palo Alto Market, un mercat de consum per a gent que vol ser moderna. El nom de Palo Alto ¨Cassimilaci¨® massa f¨¤cil del centre creatiu californi¨¤¨C no ¨¦s un invent de Mariscal: era el nom d'uns estudis de cinema que s'hi van instal¡¤lar el 1989, segons explica el blog Barcelona Patrimoni.

El tamboret dels vuitanta

Mariscal ha estat un prol¨ªfic creador de mobles. El meu favorit, i segurament el m¨¦s popular, ¨¦s el tamboret D¨²plex. Encara es pot trobar en alguns bars de Barcelona i, quan els descobreixo, sempre miro d'asseure-m'hi per la nost¨¤lgia dels vuitanta. Pels colors ¨Cgroc, vermell, blau, blanc i el cuir negre¨C sovint es confon amb una creaci¨® de l'¨¨poca ol¨ªmpica, per¨° el D¨²plex ¨¦s anterior al crit d'¡°? la ville de Barcelona¡± de Samaranch, el 1986. ?s una pe?a dissenyada el 1983 per al bar D¨²plex que el seu amic Fernando Salas tenia a Val¨¨ncia.

La pe¨¹lla del zoo

El logotip del zool¨°gic de Barcelona des del 1996 ¨¦s una pe¨¹lla de tres colors per a tres formes rodones. Nom¨¦s les coloraines de la icona evoquen Mariscal, el creador del logotip. Despr¨¦s d'en Cobi, la pe¨¹lla del zoo ¨¦s la imatge p¨²blica m¨¦s difosa de Mariscal, i segurament ¨¦s el seu treball m¨¦s conegut per als nens de la ciutat.?

La Pineda

El treball escult¨°ric m¨¦s espectacular de Mariscal ¨¦s la Pineda, a la platja de La Pineda (Vila-seca). Vuit arbres de metall, rogencs i verds, sinuosos, de 24 metres d'al?¨¤ria, figures que semblen sorgir d'un c¨°mic. L'Ajuntament del municipi va destinar al grup escult¨°ric les indemnitzacions cobrades per la contaminaci¨® causada a la costa, el 1993, per un petrolier. La primera part de les escultures es va aixecar el 1999 i la segona, el 2008, just a temps per evitar els estralls de la crisi.

F¨¤brica Damm

L'antiga f¨¤brica Damm acull part de les oficines de l'imperi cerveser i tamb¨¦ ¨¦s un lloc de refer¨¨ncia per a concerts i festes socials de la ciutat. Pocs detecten que l'entrada del complex ¨¦s una creaci¨® de Mariscal, del 2012. En concret ho s¨®n els murs i la reixa, plegable, de l'acc¨¦s a l'edifici. L'obra ¨¦s d'uns tres metres d'al?¨¤ria i est¨¤ formada per les paraules?Estrella i Damm en un color rovellat que sembla destacar el nom antic de l'Estrella Dorada i tamb¨¦ el passat industrial de l'espai.

La Maquinista

L'entrada principal al centre comercial La Maquinista est¨¤ guarnida des del 2011 amb un mural de Mariscal. ?s una pe?a gegant, damunt les portes d'acc¨¦s, un laberint d'alumini que representa l'entramat de carrers de la ciutat. Al web de l'estudi Mariscal es poden consultar els esbossos de l'obra: com, a partir de les paraules?la maquinista, Mariscal desenvolupa una mena de mapa urb¨¤.

CosmoCaixa

La connexi¨® entre Mariscal i La Caixa ¨¦s inevitable. El museu de la ci¨¨ncia del banc a Barcelona, el CosmoCaixa, t¨¦ dues zones dissenyades fa 10 anys per Mariscal per als visitants m¨¦s petits ¨Cde 3 a 9 anys¨C. Els espais, Clik i Flash, s¨®n com una botiga Imaginarium per¨° a l'engr¨°s, i tot apte per ser potinejat amb l'estil Mariscal.

Retorn a Val¨¨ncia

Una bona manera d'acabar la ruta Mariscal ¨¦s a la seva ciutat natal. Al campus de la Universitat Polit¨¨cnica de Val¨¨ncia (UPV) es va instal¡¤lar el 2005 l'escultura d'una figuera de moro de 6 metres, coberta per planxa d'acer inoxidable que reflecteix l'entorn. Sobre l'escultura, Mariscal hi va plantar cactus que floreixen a la tardor. El conjunt ¨¦s brillant i alhora una pe?a-den¨²ncia, segons va dir el seu creador, per la destrossa de l'horta de Val¨¨ncia justament a l'espai on es va construir el campus de la UPV.