Banderes

L'estelada?¨¦s una bandera que ha passat a formar part del paisatge blaugrana amb una certa naturalitat, molt especialment al Camp Nou, un estadi on, a m¨¦s, es reivindica la independ¨¨ncia en cada partit quan es compleix el minut 17.14, ja que 1714 va ser l'any en qu¨¨ Catalunya va perdre la guerra davant les tropes de Felip V. La gent blaugrana s'ha acostumat amb el temps a la pres¨¨ncia de la iconografia secessionista: se sumi o no a la causa, no pensa en si ¨¦s molta, poca o suficient i considera al cap i a la fi que pertany a la idiosincr¨¤sia del Bar?a. La bandera ¨¦s a l'estadi, a les balconades de les cases, al carrer i a les manifestacions, no hi ha const¨¤ncia de cap ordre que mani la seva retirada, i si hi fos, segurament serien multitud els qui apostarien per la desobedi¨¨ncia com fa la CUP. Ning¨² pot negar el vincle del Bar?a amb Catalunya.

Encara que el club i l'equip es vesteixen amb la senyera reglament¨¤ria, s¨®n molts els seguidors que inclouen l'estelada en el seu equipatge quan viatgen pel m¨®n i per la Champions. Se suposa tan familiar que en el seu moment va arribar a formar part d'un cartell promocional del Mundial de Clubs al Jap¨®. No hi ha hagut cap final en qu¨¨ el capit¨¤ de l'equip, ja fos Puyol, Xavi o fins i tot Abidal, no s'hagi fotografiat amb la bandera independentista, ja sigui a Par¨ªs, a Roma, a Londres o a Berl¨ªn. No havia estat prohibida formalment sin¨® que la seva exhibici¨® es considerava una declaraci¨® d'intencions particular, de manera que cada afeccionat sabia el risc que corria quan es despla?ava pels camps de la Lliga. El problema ¨¦s que la seva pres¨¨ncia ha augmentat d'acord amb la situaci¨® pol¨ªtica de Catalunya.

Aix¨ª s'explica que la UEFA mult¨¦s el Bar?a despr¨¦s de l'¨²ltima final de la Copa d'Europa. A l'informe complaent del delegat Harry Been, que va felicitar el club pel comportament de la seva afici¨®, va seguir una den¨²ncia sorprenent de l'advocada ucra?nesa Anna Bordiugova, membre de l'equip d'inspectors de la Comissi¨® Disciplin¨¤ria, per la pres¨¨ncia massiva d'estelades a les graderies de l'estadi de Berl¨ªn. Bordiugova no es va fixar en el senyal internacional, sin¨® que va tenir en compte la transmissi¨® de Televisi¨® de Catalunya (TV3). La UEFA va decidir sancionar amb 30.000 euros el Bar?a. L'entitat blaugrana no va rec¨®rrer estranyament la multa sin¨® que va optar per fer pedagogia i explicar per la via diplom¨¤tica la hist¨°ria de l'estelada, una opci¨® ru?nosa perqu¨¨ al partit seg¨¹ent, disputat contra el Bayer Leverkusen al Camp Nou, la UEFA va augmentar la pena a 40.000 euros.

A la UEFA no li sembla que l'estelada formi part de la pluralitat del Bar?a sin¨® que la considera una ¡°bandera inadequada¡± i li aplica l'article 16.2, que castiga l'¡°¨²s de gestos, paraules, objectes i altres mitjans per transmetre un missatge no apropiat en un esdeveniment esportiu, especialment missatges que s¨®n pol¨ªtics, ideol¨°gics, ofensius o de naturalesa provocadora¡±. Una norma gen¨¨rica, propensa als greuges comparatius i l'aplicaci¨® dels quals dep¨¨n de l'informe del delegat de la UEFA, ara mateix a la ca?a i captura de banderes independentistes. El Bar?a ha posat el crit al cel perqu¨¨ considera que s'atempta contra la llibertat d'expressi¨®, no s'at¨¦n el context pol¨ªtic catal¨¤ i es toleren en canvi pancartes i actituds violentes, al mateix temps que sospiten de la pressi¨® d'una m¨¤ negra espanyola que tortura Catalunya.

L'escenari que es prepara per al proper partit europeu contra el Bate Borisov, pot tenir certa semblan?a amb el de l'¨²ltima final de la Copa del Rei disputada davant l'Athletic. Aquell dia la xiulada a l'himne va ser monumental perqu¨¨ s'havia amena?at amb la possibilitat de no disputar el trofeu si hi havia brega al Camp Nou. Ara, pel 4 de novembre, s'espera una ¡°explosi¨®¡± d'estelades, per utilitzar una paraula d'un directiu blaugrana, despr¨¦s de la crida prevista per les entitats sobiranistes (Plataforma Pro Seleccions Catalanes, ANC i ?mnium). El contenci¨®s es perllongar¨¤ davant la falta d'acord entre el Bar?a i la UEFA. Igual que ja ha passat amb la FIFA, no se sap qui s¨®n els interlocutors del club blaugrana, penalitzat pel contenci¨®s Cardenal-Villar, i ja se sap que la UEFA no at¨¦n a raons a la Champions.

Al FC Barcelona, despersonalitzat i victimista, el perd l'ambig¨¹itat i el seu car¨¤cter reactiu, incapa? de prendre la iniciativa, ara mateix a merc¨¨ d'una graderia multicolor, mentre que la prepot¨¨ncia i el seu afany recaptador comprometen la UEFA, m¨¦s severa amb l'exhibici¨® d'estelades que en el llan?ament de bengales, tan obsessionada a empaperar els estadis exclusivament amb els seus anunciants i logos que un dia posar¨¤ els seus propis espectadors, sempre respectuosos amb el model de negoci, no necess¨¤riament amb el futbol. No ¨¦s f¨¤cil governar avui el Bar?a ni tampoc Catalunya. I la UEFA? No hi ha x¨¨rif que valgui, per¨° s'aplica la llei. Tal com est¨¤ avui el pa¨ªs, no li fa gens de gr¨¤cia que el Bar?a sigui m¨¦s que un club.