El peatge ling¨¹¨ªstic de la ¡®marca Barcelona¡¯

Diversos fen¨°mens han deixat entreveure en els ¨²ltims anys que l¡¯actual Llei de Pol¨ªtica Ling¨¹¨ªstica ¨¦s del tot insuficient. Aprovada a principis de 1998, la normativa que havia de rellevar la celebrada Llei de Normalitzaci¨® Ling¨¹¨ªstica (1983) de seguida va demostrar la seva inoper¨¤ncia, primer per la nosa que va suposar la barroera inclusi¨® de les multes ling¨¹¨ªstiques, i segon, i sobretot, per la falta de previsi¨® que la nova llei va tenir respecte d¡¯alguns fets decisius, com ara l¡¯arribada d¡¯una immigraci¨® portadora de m¨¦s de 270 lleng¨¹es o l¡¯impacte d¡¯internet i de les noves tecnologies. O tamb¨¦, i ja que hi som, l¡¯empremta de l¡¯anomenat turisme de masses.

Comen?a a sentir-se alguna veu, ni que sigui t¨ªmida, advertint del peatge que la famosa marca Barcelona est¨¤ comportant en el terreny ling¨¹¨ªstic. La posada a l¡¯aparador d¡¯extenses ¨¤rees de la capital catalana (i una mica m¨¦s enll¨¤, que el turisme no aterra nom¨¦s a ciutat) per a l¡¯arribada massiva de turistes ha alertat de la reculada que la llengua catalana, per efecte del turisme, t¨¦ en aquestes zones. No trobo per¨° que hi hagi estudis que hagin aprofundit en aquest tema, m¨¦s enll¨¤ del lament de molts paisans que s¡¯acaben sentint estrangers entre pells n¨°rdiques enrogides, pilots de japonesos seguint un bander¨® al?at i r¨¨tols en els alfabets m¨¦s remots. No cal ser una llumenera socioling¨¹¨ªstica per percebre que, de pla?a Catalunya a Colom, la Rambla de Barcelona ja no pertany a la catalanofonia.

El sector acostuma a treure pit a partir de les dades de pernoctacions. Segons el portal Idescat.cat, l¡¯any 2014 Catalunya va rebre 13 milions de visitants no catalans allotjats en hotels, als quals cal afegir m¨¦s d¡¯un mili¨® de campistes i 50.000 usuaris del turisme rural. A m¨¦s, hi haur¨ªem de sumar els residents estrangers que s¨®n a Catalunya per motiu d¡¯estudis o negocis (becats d¡¯Erasmus, estudiants de llengua espanyola, directius i professionals de multinacionals) i la cirereta de l¡¯atractiu de Barcelona, aix¨° ¨¦s, els usuaris dels esmunyedissos apartaments tur¨ªstics il¡¤legals. En total, i amb perd¨® dels visitants procedents d¡¯altres terres de parla catalana, podem quantificar per sobre dels 15 milions els no catalan¨°fons que ens visiten cada any, els quals, per si fossin pocs, tendeixen a concentrar-se en ¨¤rees precises i a colonitzar sense gaires miraments l¡¯ecosistema ling¨¹¨ªstic propi.

Sembla doncs que l¡¯hidra multic¨¨fala en qu¨¨ s¡¯ha convertit el turisme desbocat ha afegit al seguit de caps ja coneguts (gentrificaci¨® dels barris, p¨¨rdua de comer? tradicional, problemes de conviv¨¨ncia nocturna, deteriorament del patrimoni, etc.) un altre de nou, que no parla en una sola llengua reconeixible, sin¨® en un aiguabarreig bab¨¨lic amb molt poc de llengua pr¨°pia. I, com apunt¨¤vem, l¡¯esmentada Llei de Pol¨ªtica Ling¨¹¨ªstica no incorpora cap mecanisme davant la possibilitat que l¡¯aflu¨¨ncia massiva de visitants obligui a importar un seguit de lleng¨¹es ¡ªangl¨¨s, franc¨¨s, alemany, rus, xin¨¨s, cap d¡¯elles llengua minorit¨¤ria, precisament¡ª que, en atenci¨® del client, arrabassin de manera viral una quantitat enorme d¡¯espai p¨²blic i et facin sentir un complet estranger.

Ara que es posa a debat el model tur¨ªstic que volem, ¨¦s imprescindible valorar tamb¨¦ quin ¨¦s l¡¯impacte socioling¨¹¨ªstic que t¨¦ l¡¯arribada massiva i cont¨ªnua de turistes que no saben catal¨¤ i possiblement estan poc predisposats que els parlin en aquesta llengua, i, a la vegada, determinar quina ¨¦s la pres¨¨ncia m¨ªnima que volem garantir a la llengua si pretenem evitar que acabi completament alienada. Si molt conv¨¦, no seria sobrer establir mecanismes de rescabalament que compensin la toler¨¤ncia davant de l¡¯hidra a canvi d¡¯inversions en altres ¨¤mbits. Em semblaria aquest un dest¨ª excel¡¤lent per a la recaptaci¨® de la taxa tur¨ªstica.