El mandat electoral del 27-S

Pot semblar un exercici oci¨®s davant l'esc¨¤ndol del 3% i del creixent pessimisme instal¡¤lat a les files de Junts pel S¨ª respecte a la investidura d'Artur Mas, per¨° no cal donar per tancada la discussi¨® sobre el mandat electoral sorgit de les eleccions del 27-S. Sobretot perqu¨¨ no hi ha res que permeti acceptar, com a vegades pretenen els m¨¦s entusiastes i voldran reflectir fins i tot en una declaraci¨® del Parlament, que de les ¨²ltimes eleccions auton¨°miques es pugui deduir una mena de mandat per proclamar la independ¨¨ncia.

Sense m¨¦s del 50% dels vots a favor, per brillants que siguin els malabarismes, ning¨² pot entendre dins i fora d'Espanya que JxS¨ª tingui l'obligaci¨® i el dret contrets a les urnes d'aplicar el seu programa d'independ¨¨ncia expr¨¦s en 18 mesos i encara menys de fer una declaraci¨® unilateral tal com li demanen els m¨¦s aguerrits. La crua realitat legal i constitucional, l'¨²nica que s'ent¨¦n en l'escenari internacional, tractant-se com ¨¦s el cas d'una democr¨¤cia europea i d¡¯un Estat de dret, ¨¦s que de moment no hi ha cam¨ª per aconseguir aix¨ª la independ¨¨ncia tal com propugnen JxS¨ª i la CUP en el seu programa.

La majoria exigible perqu¨¨ el Parlament catal¨¤ actu? sobiranament i legalment en aquesta direcci¨® ¨¦s la dels dos ter?os necessaris per reformar la llei electoral i l'Estatut. Les resolucions que aprov¨¦s una majoria tan qualificada, encara que desbordessin la Constituci¨®, dif¨ªcilment podrien ser desateses al Parlament espanyol i a la Uni¨® Europea, que es veurien obligats, el primer a negociar, i la segona a recon¨¨ixer la decisi¨® i a pressionar Madrid per a la negociaci¨®.

Amb el que hi ha ara, aquest 39,6% de vots i 62 diputats, sumats al dif¨ªcil i potser impossible complement del 8,2% de vots i 10 diputats de les CUP, JxS¨ª no t¨¦ un mandat clar i indiscutible per al seu pla, ni tan sols en el cas que aconsegu¨ªs els dos diputats que li falten per a la investidura de Mas o d'un altre dels seus candidats. Aquesta ¨¦s una majoria per governar l'autonomia, no per trencar amb l'Estat auton¨°mic. L'¨²nic mandat que es dedueix de les urnes ¨¦s el de negociar sobre el futur de Catalunya i fer-ho des de la seva leg¨ªtima i per primera vegada expl¨ªcita posici¨® independentista.

Un mandat de negociaci¨® de la independ¨¨ncia no ¨¦s el mateix que un mandat per fer la independ¨¨ncia i ni tan sols per fer un refer¨¨ndum d¡¯independ¨¨ncia

Un mandat de negociaci¨® de la independ¨¨ncia no ¨¦s el mateix que un mandat per fer la independ¨¨ncia i ni tan sols per fer un refer¨¨ndum d'independ¨¨ncia. Mas es troba ara, si aconsegueix la investidura, en la mateixa posici¨® que Salmond el 2011 despr¨¦s de v¨¨ncer a les urnes i abans que Cameron accept¨¦s la seva proposta de refer¨¨ndum: no era obvi que el primer ministre brit¨¤nic l¡¯acord¨¦s; i ni tan sols era la independ¨¨ncia l'¨²nica opci¨® que el primer ministre escoc¨¨s volia sotmetre a votaci¨®, ja que estava disposat a propugnar una tercera via, a la qual denominava devolution max, que volia incloure en el refer¨¨ndum. Va obtenir menys vots que Mas, per¨° l'Scottish National Party tenia en canvi la majoria absoluta per formar Govern, cosa que no t¨¦ JxS¨ª.

En vista dels resultats i de la divisi¨® del vot en dues meitats, si Mas t¨¦ un mandat ¨¦s per negociar una consulta en qu¨¨ s'inclogui l'eventualitat de la independ¨¨ncia. No el t¨¦ per prendre el cam¨ª dels fets consumats ni per a la desconnexi¨® amb la legalitat constitucional que culmini amb un refer¨¨ndum de ratificaci¨®. No ho pot fer perqu¨¨ est¨¤ fora de la llei, per¨° tamb¨¦ perqu¨¨ no t¨¦ prou for?a electoral.

S¨ª que la t¨¦, en canvi, per obrir-se als qui consideren imprescindible consultar els catalans sobre el seu futur en ra¨® del vell i sensat argument que ¨¦s l'¨²nica manera de revertir els efectes de la sent¨¨ncia del Constitucional del 2010. ?s a dir, per tornar al dret a decidir. Per¨° tamb¨¦ a altres coses: a la multilateralitat, al di¨¤leg sense condicions, al reconeixement de la pluralitat catalana. I a la sensatesa i al realisme: l'independentisme ha arribat molt lluny en l¡¯acumulaci¨® de forces, per¨° si no consolida aviat les seves posicions per negociar s'arrisca a perdre-ho tot.

Pot semblar poc cre?ble a hores d'ara, per¨° el que pertoca i el m¨¦s sensat ¨¦s que els uns i els altres accedeixin a asseure's a negociar sense restriccions i amb totes les possibilitats obertes: els uns, per discutir una reforma constitucional, en qu¨¨ l'aprovaci¨® pels catalans es consideri l'exercici del dret a decidir tan reivindicat; i els altres, per escoltar la proposta d'un refer¨¨ndum d'independ¨¨ncia. Si tots es mostren oberts a tot, ¨¦s f¨¤cil que al final s'aconsegueixi la sortida que convingui a tothom.