L¡¯amic alsaci¨¤ de Llu¨ªs Millet

Albert Schweitzer (1875-1965) ¨¦s un dels intel¡¤lectuals que exemplifiquen millor qu¨¨ ¨¦s un humanista. Primer va ser te¨°leg, pastor luter¨¤ i organista de fama mundial; amb 30 anys va estudiar Medicina i va excel¡¤lir en la professi¨®. Va escriure filosofia i va ser missioner. El 1913 va construir un hospital a Lambar¨¦n¨¦ (Gabon), on va morir el 1965, ara fa 50 anys. El 1953 va rebre el Premi Nobel de la Pau pel seu combat intel¡¤lectual contra la proliferaci¨® d'armes at¨°miques. Per¨° fins i tot des de l'?frica, i sent una sol¡¤licitada celebritat, Schweitzer no va deixar el contacte amb les seves amistats catalanes.

L'Institut Franc¨¨s ha celebrat aquest octubre l'Any Albert Schweitzer amb l'emissi¨® d'un documental i una confer¨¨ncia de Jenny Litzelmann, directora de la Casa Albert Schweitzer, sobre els vincles del pensador franc¨¨s amb Catalunya. Els lligams de Schweitzer amb casa nostra s¨®n poc coneguts i han estat poc divulgats malgrat la transcend¨¨ncia que va tenir per a la cultura catalana. Schweitzer va portar per primer cop a Espanya, en interpretacions al Palau de la M¨²sica amb l'Orfe¨® Catal¨¤, la Missa en si menor i la Passi¨® segons Sant Mateu de Johann Sebastian Bach. Schweitzer va ser un revolucionari de la m¨²sica d'orgue i un dels majors valedors del treball de Bach. A Barcelona va fer mitja dotzena de concerts gr¨¤cies a la seva amistat amb el fundador de l'Orfe¨®, Llu¨ªs Millet.?

Schweitzer estrena Bach a Barcelona

La confer¨¨ncia de Litzelmann va passar desapercebuda malgrat el valu¨®s contingut del que va exposar. Que Schweitzer havia tocat en nombroses ocasions a Barcelona ¨¦s prou conegut; cada concert ¨Cel 1908, 1909, 1911, 1912, 1919 i 1921¨C van ser esdeveniments que mobilitzaven les classes m¨¦s culturitzades de la ciutat. Schweitzer va ser una de les estrelles del primer any de concerts al Palau de la M¨²sica, el 1908. El concert del 1919 va ser d'especial significan?a perqu¨¨ va ser el primer que Schweitzer va oferir des del final de la I Guerra Mundial, conflicte que el metge va passar en diversos camps d'internament per la seva condici¨® d'alemany ¨Cva n¨¦ixer a Als¨¤cia quan era territori alemany; despr¨¦s de la guerra, va passar a ser una regi¨® francesa¨C. La hist¨°ria de l'Orfe¨® Catal¨¤ escrita per Josep Maria Roig recorda que el 1921, despr¨¦s d'interpretar la Passi¨® segons Sant Mateu, el ple de l'Ajuntament de Barcelona ¨Cen el moment ¨¤lgid de la Mancomunitat de Catalunya¨C va fer constar en acta ¡°el testimoni d'admiraci¨® i agra?ment per la magistral execuci¨® en condicions no igualades mai al m¨®n [...] proporcionant a la ciutat de Barcelona un motiu d'honra i orgull¡±.

Joan Oller, director general del Palau, era present a primera fila a la confer¨¨ncia de Litzelmann. Oller va fer aquestes declaracions en un acte p¨²blic del setembre passat, segons el relat del mitj¨¤ digital?N¨²vol: ¡°Oller no s¡¯ha pogut estar de referir-se a Albert Schweitzer, el metge, te¨°leg, pacifista i m¨²sic que va introduir [Llu¨ªs] Millet en el m¨®n de Bach: ¡®L¡¯Orfe¨® existeix perqu¨¨ Millet volia fer Bach, la resta eren excuses¡¯¡±. Litzelmann va explicar que en una reuni¨® al Palau de la M¨²sica va poder rebre una fotografia in¨¨dita del 1909 en qu¨¨ Schweitzer posa amb Llu¨ªs Millet i el compositor Francesc Pujol.

El m¨¦s interessant de la pon¨¨ncia de Litzelmann van ser els exemples de la correspond¨¨ncia entre Llu¨ªs Millet i Schweitzer. L'intercanvi d'escrits amb Llu¨ªs Millet transcorre entre els anys 1909 i 1940; amb el seu nebot F¨¨lix, entre el 1951 i el 1965. Els arxius de Schweitzer tamb¨¦ conserven 14 cartes que el Nobel va enviar a la seva dona, Helene Bresslau, des de Barcelona. En una carta del 19 d'octubre del 1909, recollida al llibre?Albert Schweitzer-Helene Bresslau: els anys previs a Lambarene, Schweitzer explica que no vol llegir la premsa malgrat que parlen d'ell: ¡°Internament menyspreo els diaris perqu¨¨ cada vegada, m¨¦s i m¨¦s, expliquen els esdeveniments mundials com not¨ªcies per entretenir la burgesia¡±.?

Di¨¤legs sobre la pol¨ªtica catalana

El di¨¤leg amb Llu¨ªs Millet se centrava sobretot en q¨¹estions musicals per¨° sovint analitzaven assumptes familiars, filos¨°fics i tamb¨¦ pol¨ªtics. En un intercanvi de missives del 1930, Millet i Schweitzer comparen els conflictes contra el colonialisme a l'?frica amb l'ofec d'Espanya contra Catalunya. Schweitzer admet que en els seus escrits sobre la llibertat hi ha influ¨¨ncies de les seves converses amb Millet sobre Catalunya. Una carta de Millet del 1930 lloa Schweitzer perqu¨¨ no ¨¦s un ¨¦sser egoista i ¡°est¨¤ lliure dels vicis moderns¡± ¨Cel seu amic vivia a l'?frica¨C. En aquell text, Millet descrivia els efectes pol¨ªtics que havia comportat la dictadura de Primo de Rivera per a Catalunya. Millet s'esplaiava en l'¨¤nsia de llibertat de la societat catalana i dels seus esfor?os per fer entendre el problema a la intel¡¤lectualitat de Madrid.

Trobada amb Antoni Gaud¨ª

Hi ha d'altres objectes d'admiraci¨® per part de Schweitzer de la seva relaci¨® amb Catalunya. En una carta relata la seva visita a Montserrat, ¡°la gran casa dels catalans¡±, i les seves sensacions observant la seva naturalesa. Una efem¨¨ride important que Schweitzer recorda a les seves mem¨°ries ¨¦s la seva trobada amb Antoni Gaud¨ª. Schweitzer explica que Millet li va concertar el 1921 la cita amb l'arquitecte en una visita a les obres de la Sagrada Fam¨ªlia. La majoria de relats escrits d'aquella entrevista es basen en el testimoni de Millet, segons el qual Gaud¨ª va felicitar Schweitzer pel concert del dia anterior ¨Cla primera interpretaci¨® de la Passi¨® segons Sant Mateu¨C, tot i que va destacar que sense la feina de l'Orfe¨® Catal¨¤ no hauria estat tan excelsa. El relat de Schweitzer destaca que Gaud¨ª vivia obsessionat per acabar la Sagrada Fam¨ªlia i que li va expressar la seva necessitat de transmetre-li en catal¨¤ el sentit de la seva obra: ¡°Aix¨° no es pot expressar ni en franc¨¨s, ni en alemany, ni en angl¨¨s: tant ¨¦s aix¨ª que l'hi explicar¨¦ en catal¨¤ i vost¨¨ ho comprendr¨¤, encara que, de catal¨¤, no en s¨¤piga¡±.