Una presidenta per a la ruptura

L'entusiasta participaci¨® de Carme Forcadell en les successives campanyes independentistes des de 2010 l'han al?at a la presid¨¨ncia del Parlament i a ning¨² li hauria de sorprendre que avui, despr¨¦s de ser triada per al c¨¤rrec, convert¨ªs el seu primer discurs davant la Cambra en una continuaci¨® de l'agit-prop al qual fa anys que es dedica. L'anunci que la naixent legislatura ¨¦s l'¨²ltima auton¨°mica, la seva pretensi¨® de sobirania per un Parlament que no disposa d'aquest atribut, i el seu visca a la rep¨²blica catalana indiquen amb claredat que el seu objectiu ¨¦s ser una presidenta per a la ruptura del model pol¨ªtic vigent. El risc que ha corregut en atrevir-se tant ¨¦s el que, d'aqu¨ª a no gaire temps, aquestes proclamacions la deixin en rid¨ªcul.

D'altra banda, la sessi¨® constitutiva de l'onzena legislatura del Parlament no ha ofert sorpreses per¨° s¨ª una potent imatge gr¨¤fica. Els diputats de l'esquerra s'asseuen des d'ahir en els escons situats a la dreta de l'hemicicle. Dels escons situats a l'esquerra se n'ha apoderat la guanyadora coalici¨® independentista formada pels liberals de Converg¨¨ncia, els republicans d'ERC i els independents que els acompanyen. Una mostra m¨¦s de la confusi¨® caracter¨ªstica del moment pol¨ªtic catal¨¤.

No ha estat l'¨²nica. El vertigen del partit que disposa de la clau per formar o no majoria de govern, la CUP, a assumir responsabilitats de poder ha quedat reflectit en la seva abs¨¨ncia a la Mesa del Parlament, de la qual no obstant aix¨° garanteix la majoria de control a la coalici¨® de Junts pel S¨ª. La CUP prefereix ser oposici¨®. Que dirigeixin uns altres. La implacable aritm¨¨tica parlament¨¤ria que va sorgir de les urnes del 27-S, no obstant aix¨°, els obligar¨¤ a definir-se i facilitar, o no, l'elecci¨® d'un president de la Generalitat. No hi ha escapat¨°ria, si combreguen amb els objectius que ha exposat Forcadell.