I Mir¨® va assassinar la pintura

¡°Em sento atret per una for?a magn¨¨tica cap a un objecte, sense cap premeditaci¨®, despr¨¦s em sento atret per un altre, que, en veure's lligat al primer, produeix un xoc po¨¨tic, passant abans per aquella fiblada pl¨¤stica, f¨ªsica, que fa que la poesia et commogui realment i sense la qual no ser¨¤ efica?¡±, va escriure Joan Mir¨® (Barcelona, 1893 ¨C Palma, 1983) en una carta el 1936. El magnetisme dels objectes va portar el pintor a tenir una relaci¨® intensa amb pedres, ferros i fustes, que va recol¡¤lectar durant tota la seva vida i que feia servir per decorar l¡¯estudi, una esp¨¨cie de gabinet de curiositats particular, tal com podem veure en les fotografies en qu¨¨ apareix treballant a Barcelona, Palma o Par¨ªs, on aquests objectes decoren i omplen les parets en una esp¨¨cie d'horror vacui. Aviat, aquesta passi¨® va fer que els objectes comencessin a apar¨¨ixer en les seves pintures, collages, cer¨¤miques, escultures i assemblages, primer de forma pict¨°rica i despr¨¦s f¨ªsicament, adquirint una segona vida com a elements art¨ªstics. Sobretot en les escultures, on nines, embalatges de cartr¨®, carbasses, ossos i pots van acabar immortalitzats en bronze.

L'exposici¨® Mir¨® i l'objecte, organitzada a la Fundaci¨® Mir¨® de Barcelona rastreja, per primera vegada, aquest proc¨¦s creatiu de forma exhaustiva, aix¨ª com la seva evoluci¨® al llarg dels anys. ¡°Vull assassinar la pintura¡±, va assegurar Mir¨® a final dels anys vint, per expressar la seva idea que la pintura era una mica m¨¦s que el cavallet, la tela i els pigments i desafiant les arts pl¨¤stiques.

I si ens fixem en la mostra que estar¨¤ oberta a l'impressionant edifici de Josep Llu¨ªs Sert fins al gener, i que viatjar¨¤ a Madrid a la primavera del 2016, ho va aconseguir. De forma subtil amb obres com Retrat d'una ballarina, del 1928, mai vista a Espanya, que va pert¨¤nyer a la col¡¤lecci¨® d¡¯Andr¨¦ Breton i que es conserva al Pompidou de Par¨ªs, en qu¨¨ amb tot just tres elements: una agulla de cap, un trosset de suro i una ploma fixats en un tros de fusta, va crear una composici¨® intensament po¨¨tica i bella. En d¡¯altres, l'acci¨® ¨¦s m¨¦s expl¨ªcita, com en un parell de quadres anomenats Pintura que va fer el 1973, en qu¨¨ va estripar i va clavar ganivetades a la tela i la va convertir en bocins. O els Quadre-objecte, en qu¨¨ col¡¤loca susp¨¨s en el marc objectes penjant d'un fil. Tenen la mateixa intenci¨® dos dels cinc quadres cremats que va presentar en l'exposici¨® individual del Grand Palais de Par¨ªs el 1974, una panor¨¤mica del que ell entenia com a antipintura i antiart. ¡°Aquesta exposici¨® ¨¦s l'ant¨ªtesi d'una retrospectiva. Vull mostrar un Mir¨® viu¡±, va dir l'artista quan preparava la mostra, amb 81 anys. Les pintures semblen haver sobreviscut a una cat¨¤strofe, mostren el bastidor i deixen veure la paret.

A partir de 120 obres de Mir¨® ¨Cgaireb¨¦ el 50% dels fons de la fundaci¨® i la resta de museus i col¡¤leccions d'Europa i Am¨¨rica, segons va explicar la directora del centre Rosa Maria Malet?¨C, la mostra, patrocinada per la fundaci¨® BBVA i comissariada per William Jeffet, conservador del museu de Sant Petersburg de Florida, recorre aquesta ¡°passi¨® i amor per l'objecte¡±. Des de les primeres natures mortes, com L¡¯espiga de blat i La llum de carbur, que va crear el 1923 i que ha deixat el MoMa de Nova York, fins a Dones, ocells i Personatge, ocell, dues obres del 1976, en qu¨¨ va utilitzar claus per unir els elements. ¡°Mir¨® ¨¦s un artista proper, que resulta f¨¤cil d'identificar, per¨° no coneixem els seus camins i aportacions, que s¨®n inabastables¡±, va fer ressaltar Malet amb un impressionant collage del 1929 que la fam¨ªlia del pintor ha donat a la fundaci¨® com a regal pel seu 40¨¨ aniversari.

Entre els suports sorprenents que Mir¨® va utilitzar hi ha Els ocells de presa s'estenen sobre les nostres ombres (1970), un oli de maduresa pintat sobre pell de vaca que presideix l'¨²ltim ¨¤mbit de la mostra i que ha cedit una col¡¤leccionista privada.