¡°El lloc m¨¦s perill¨®s del planeta ¨¦s l¡¯interior dels nostres intestins¡±

Hans Clevers (Pa?sos Baixos, 1957) va muntar el seu primer laboratori a l'¨¤tic dels seus pares, quan encara anava a l'institut. Fora de classe, el seu professor de qu¨ªmica li venia subst¨¤ncies al garatge. ¡°Segurament ara estaria prohibit per¨° f¨¨iem bombes fant¨¤stiques¡±, fa broma sobre una ¨¨poca que el va inspirar per convertir-se en l'investigador que va descriure per primera vegada una c¨¨l¡¤lula mare de l'intest¨ª.

Al seu laboratori de l'Institut d'Utrecht, on ha fundat The Hubrecht Organoid Technology, han creat miniintestins. Aquestes estructures en tres dimensions dissenyades a partir de c¨¨l¡¤lules mare adultes ¨Cd'humans i de ratol¨ª¨C permetrien predir la resposta d'una persona malalta de c¨¤ncer a un determinat f¨¤rmac al laboratori. A difer¨¨ncia de les l¨ªnies cel¡¤lulars que permeten seq¨¹enciar un tumor, aquesta nova t¨¨cnica evitaria efectes adversos d'una medicaci¨® oncol¨°gica que no funciona igual en tots els pacients.

Nom¨¦s una tercera part de les persones es beneficien dels tractaments oncol¨°gics, la resta en pateixen els efectes secundaris negatius i no milloren

Clevers ha pronunciat una xerrada al congr¨¦s del des¨¨ aniversari de l'Institut d'Investigaci¨® Biom¨¨dica de Barcelona (IRB Barcelona), on s'ha retrobat amb Eduard Batlle, investigador ICREA d'aquest centre que va ser investigador postdoctoral al laboratori d'aquest cient¨ªfic, un dels biometges m¨¦s reconeguts en el camp de les c¨¨l¡¤lules mare adultes, amb importants contribucions en c¨¤ncer de c¨°lon.

Pregunta. Com s¨®n les c¨¨l¡¤lules mare adultes dels intestins?

Resposta. L'intest¨ª gruixut t¨¦ mil milions de criptes, unes estructures on en cadascuna es diferencien 15 c¨¨l¡¤lules mare. En total tenim unes 15.000 milions de c¨¨l¡¤lules mare adultes que es diferencien en c¨¨l¡¤lules intestinals que viuen una mitjana de quatre dies. L'intest¨ª ¨¦s el teixit que m¨¦s renovem.

P. Quant viu una c¨¨l¡¤lula intestinal?

R. La seva esperan?a de vida ¨¦s curta comparat amb altres c¨¨l¡¤lules com les de la pell, que viuen un parell de mesos. O les de la sang o el fetge, que viuen uns 100 dies i uns cinc anys, respectivament. Cada dia renovem uns 100 grams de c¨¨l¡¤lules intestinals que moriran al cap de quatre dies. Els experiments que fem amb c¨¨l¡¤lules mare d'intest¨ª s¨®n molt r¨¤pids amb relaci¨® a d'altres que necessiten anys.

P. Per qu¨¨ les c¨¨l¡¤lules intestinals es renoven tan r¨¤pid comparat amb d'altres?

R. No ho sabem del tot, per¨° pensem que es deu al fet que aquestes c¨¨l¡¤lules estan exposades a un ambient molt dur. L'interior dels nostres intestins no ¨¦s un entorn gaire agradable, hi ha un munt de bacteris. Probablement per a l'¨¦sser hum¨¤ i qualsevol animal l'interior dels nostres intestins ¨¦s el lloc m¨¦s perill¨®s del planeta. Estem tot el dia amb ell, ¨¦s dins nostre. Potser una part de la nostra defensa ¨¦s renovar aquestes c¨¨l¡¤lules constantment. Si no et renoves, ets mort en q¨¹esti¨® de quatre dies. Clarament necessites aquest proc¨¦s per mantenir-te actiu.

P. Els tractaments actuals contra qualsevol tipus de c¨¤ncer desequilibren molt la renovaci¨® d'aquestes c¨¨l¡¤lules...

R. Els f¨¤rmacs oncol¨°gics ataquen les c¨¨l¡¤lules que m¨¦s es divideixen, entre les quals hi ha les de l'intest¨ª i les de la sang, per aix¨° molts pacients es tornen an¨ªmics.

P. El seu laboratori ¨¦s pioner a utilitzar el potencial de les c¨¨l¡¤lules mare per a ter¨¤pies regeneratives i ja han aconseguit fer cr¨¦ixer miniintestins de c¨¨l¡¤lules mare de rates i humans.

R. Agafem petits trossets de teixits malalts d'humans, ho conreem i fem experiments per veure quins f¨¤rmacs responen millor en aquell pacient en concret. La gent no s'adona que fa uns sis anys aix¨° no era possible de forma tan rutin¨¤ria com ara. Cada tumor ¨¦s ¨²nic i aquesta t¨¨cnica ens permet fer medicina de precisi¨®.

Si no renoves aquestes c¨¨l¡¤lules, ets mort en q¨¹esti¨® de quatre dies

P. Per qu¨¨ en c¨¤ncer ¨¦s tan important la medicina personalitzada?

R. Tots hem vist pacients que reaccionen diferent a una mateixa ter¨¤pia. Nom¨¦s una tercera part de les persones es beneficien dels tractaments oncol¨°gics, la resta en pateixen els efectes secundaris negatius i no milloren. Aix¨° genera molts costos perqu¨¨ els f¨¤rmacs no funcionen i s¨®n molt cars, i les complicacions derivades de la ter¨¤pia, tamb¨¦. Amb les noves t¨¨cniques ser¨ªem capa?os d'extreure c¨¨l¡¤lules malaltes dels pacients, provar-les al laboratori amb els medicaments disponibles i aconsellar a l'onc¨°leg la millor ter¨¤pia.

P. Ja s¨®n capa?os de predir l'efic¨¤cia d'una tractament per a cada persona?

R. Ara estem en fase d'assajos cl¨ªnics observacionals. Encara no podem donar consell als metges perqu¨¨ no hem comprovat la nostra capacitat de predicci¨®. Ara com ara, els doctors ens diuen quin f¨¤rmac han prescrit i com reacciona el pacient. Nosaltres observem la nostra capacitat de previsi¨® al laboratori amb mostres tumorals d'uns 40 pacients.

P. Quan ser¨¤ realitat per a tothom?

R. Segurament d'aqu¨ª a un o dos anys sabrem com de bons som amb les nostres prediccions. Vam ser capa?os de predir de forma correcta amb els primers pacients de l'assaig cl¨ªnic. Triguem entre tres i quatre setmanes a completar el proc¨¦s d'agafar una mostra del tumor, fer-lo cr¨¦ixer al laboratori i veure com reacciona a uns 20 medicaments diferents per saber quin ¨¦s la ter¨¤pia adequada. El c¨¤ncer ¨¦s una malaltia progressiva; per aix¨°, com m¨¦s aviat s'administri el f¨¤rmac correcte, millor.