Inc¨°gnites

Durant els mesos vinents, ens esperen canvis pol¨ªtics molt dif¨ªcils de predir; no sabem si Artur Mas es veur¨¤ obligat a abandonar la pol¨ªtica com a conseq¨¹¨¨ncia de la corrupci¨® del seu partit. No sabem si a Catalunya hi haur¨¤ d¡¯haver noves eleccions; si ¨¦s aix¨ª, no sabem si els resultats que hem tingut es repetiran o no; no sabem si ERC es presentar¨¤ sola o mal acompanyada. No sabem si Mariano Rajoy guanyar¨¤ les eleccions generals i, tot i que ¨¦s probable que les guanyi, no sabem ni quins pactes podr¨¤ fer ni si ell ser¨¤ el president del govern.

Passi qu¨¨ passi, em pregunto com s¡¯acabar¨¤ legislant l¡¯ensenyament i l¡¯¨²s del catal¨¤. Sigui quin sigui el sistema que els guanyadors adoptin, no podem dir quin ser¨¤ el millor, perqu¨¨ no ¨¦s el sistema el que compta sin¨® la manera com s¡¯aplica. No podem dir, per exemple, que la proposta de Ciutadans, el triling¨¹isme, sigui millor o pitjor que la immersi¨® ling¨¹¨ªstica. L¡¯efic¨¤cia dep¨¨n de si el sistema es realitza d¡¯una manera racional o no. En la situaci¨® actual, a qualsevol pa¨ªs, quan l¡¯embat de les imatges, els jocs, els m¨°bils, etc., ¨¦s tan potent fins al punt de dominar els alumnes de qualsevol nivell, tampoc no podem assegurar que l¡¯aprenentatge d¡¯una sola llengua, o de dues, o de tres, s¡¯hagi de continuar fent igual com s¡¯ha fet sempre.

?s obvi que, sobretot aqu¨ª a Catalunya, el deteriorament ling¨¹¨ªstic (sint¨¤ctic, lexical i sobretot pros¨°dic, que ¨¦s el menys visible) que podem observar des dels discursos dels pol¨ªtics fins al llenguatge de la gent del carrer, passant pel dels mitjans, ¨¦s un senyal inequ¨ªvoc que l¡¯ensenyament de la llengua nativa s¡¯hauria de fer d¡¯una altra manera, que segur que requeriria m¨¦s inversions econ¨°miques en l¡¯educaci¨®, en lloc de retallades. I si l¡¯ensenyament ha de ser biling¨¹e, aleshores els mitjans s¡¯han d¡¯incrementar molt m¨¦s, sobretot en aquelles comunitats que tenen llengua pr¨°pia.

A part de no saber, temo el que el futur pot deparar a la llengua. Temo, per exemple, que alguns grups continu?n utilitzant-la pol¨ªticament per separar i no per unir els ciutadans de Catalunya. Temo l¡¯antipatia irracional que no pocs catalans senten per la llengua castellana (i viceversa). Temo que encara hi ha gent que no veu que les lleng¨¹es, totes, s¨®n instruments nobles, que sobretot constitueixen el material de la literatura i que, per tant, des del govern de Madrid, s¡¯han de respectar tamb¨¦ totes les d¡¯Espanya i ajudar sobretot les que mostren el perill d¡¯un deteriorament que, si no anem amb compte, ser¨¤ irreversible.

Al meu article del mes vinent, especificar¨¦ els errors de la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica inaugurada per Jordi Pujol, seguida (si no agreujada) pel govern tripartit i pel que ha vingut al darrere, liderat per Mas, al qual ¡ªho estem veient¡ª li ha interessat molt m¨¦s el finan?ament del seu partit que no pas el futur de la llengua i la cultura catalanes.