Les millors pel¡¤l¨ªcules de l¡¯any: decad¨¨ncia burgesa, lluita obrera i maternitat en disputa

Pocs dies abans d¡¯emportar-se sis premis Gaud¨ª a casa, la directora de Creatura, Elena Mart¨ªn, va afirmar que el 2023 va ser l¡¯any de la ¡°generaci¨® de la ter¨¤pia¡± per all¨° que les directores i directors del seu curs van mirar cap al passat per entendre present. Si pregunt¨¦ssim a algun cineasta de qu¨¨ ha anat aquest 2024, la resposta, possiblement, seria immediata, molt m¨¦s material que psicol¨°gica. Aquest any ha estat el de l¡¯idil¡¤li amb la taquilla, en qu¨¨ les sales s¡¯han tornat a omplir. I no nom¨¦s ha passat amb una pel¡¤l¨ªcula a?llada, convertida en l¡¯excepci¨® m¨¤gica com ho va ser Alcarr¨¤s el 2022 (2,3 milions d¡¯euros de recaptaci¨® total). El 2024 ha passat amb dues cintes molt diferents per la seva particular mirada de classe, per¨° convertides en fenomen de taquilla incontestable: el retrat tragic¨°mic de la decad¨¨ncia burgesa de Casa en flames va superar els tres milions d¡¯euros de recaptaci¨® en nom¨¦s 16 setmanes de cartellera, mentre que l¡¯exercici de mem¨°ria de la lluita ve?nal i obrera d¡¯El 47 va fer el sorpasso poc despr¨¦s, en assolir aquesta xifra talism¨¤ en la desena setmana als cinemes.

Potser la normalitzaci¨® dels subt¨ªtols en tot all¨° que veiem ha acostat el p¨²blic del territori espanyol a un cinema que parla en catal¨¤, per¨° ho ha fet de manera puntual i sense parar atenci¨® a altres t¨ªtols que tamb¨¦ mereixien una mica d¡¯estima. M¨¦s enll¨¤ dels sis milions simb¨°lics de Casa en flames i El 47, aquest va tornar a ser un any de pel¡¤l¨ªcules que amb prou feines van poder resistir quatre setmanes a la cartellera, i que van aconseguir visionats i la inclusi¨® en la conversa cultural gr¨¤cies a la seva esperada segona vida: l¡¯arribada a les plataformes televisives. Va passar amb Mam¨ªfera en aterrar a Movistar i a Filmin, amb Calladita a Netflix, i passar¨¤ amb Salve Maria, tres pel¡¤l¨ªcules no menys rellevants que completen la llista del millor del 2024.

El 47

El miracle de l¡¯any. La cinta de Marcel Barrena sobre el segrest ve?nal d¡¯un autob¨²s el 6 de maig de 1978 en la lluita per dignificar les vides de la Catalunya dels altres catalans ha batut r¨¨cords i continua encara en cartellera, tres mesos despr¨¦s de la seva estrena. Amb m¨¦s de 457.000 espectadors aconseguits al novembre, El 47 ¨Duna pel¡¤l¨ªcula que, m¨¦s enll¨¤ de la figura omnipresent de Manuel Vital, tamb¨¦ orbita sobre el desarrelament i la vergonya de classe entre els fills dels migrats¨D ha superat tots els registres: a m¨¦s de Casa en flames, va batre Pa negre i Alcarr¨¤s com la pel¡¤l¨ªcula en catal¨¤ m¨¦s vista els ¨²ltims 40 anys. T¨¦, a m¨¦s, 18 nominacions als propers premis Gaud¨ª.

Casa en flames

¡°Havia de ser una pel¡¤l¨ªcula de pijos, perqu¨¨ com m¨¦s pijos fossin els ho pod¨ªem fer passar pitjor¡±, va explicar Dani de la Orden en aquestes p¨¤gines sobre aquesta ficci¨® coral que sembla una obra de teatre i en qu¨¨ una fam¨ªlia desmembrada decideix reunir-se de manera excepcional a la segona resid¨¨ncia de la Costa Brava a petici¨® de la mare (Emma Vilarasau). Amb 14 nominacions als Gaud¨ª i moments que ja s¨®n pura hist¨°ria pop, com aquest ¡°per¨° qu¨¨ us passa als catalans amb les cales¡± de Macarena Garc¨ªa a la barca, la cinta ha confirmat el guionista Eduard Sol¨¤ com un dels noms de l¡¯any per signar les millors ficcions de la temporada: va ser corresponsable de La Virgen Roja de Paula Ortiz, juntament amb Clara Roquet, i guionista de Querer, la millor s¨¨rie de 2024.

Calladita

Fa falta molta feina perqu¨¨ les cases estiuenques de l¡¯Empord¨¤ llueixin tan inabastables com serenes. ¡°Les filipines s¨®n les millors, per¨° tenim aquesta noia, colombiana, que ens funciona de meravella¡±, confirma una Ariadna Gil m¨¦s cabrona i pija que mai a la pel¡¤l¨ªcula de Miguel Faus protagonitzada per Paula Grimaldo. Amb dues nominacions als Gaud¨ª, Calladita funciona com a revers tenebr¨®s i fastiguejat de Casa en flames: qu¨¨ passaria si observ¨¦ssim una fam¨ªlia de la burgesia catalana estiuejant a la seva segona resid¨¨ncia, per¨° sempre des del punt de vista de l¡¯Anita, la minyona sense papers que ordena les vostres vides? Doncs que escoltar¨ªem els que normalitzen l¡¯esclavitud laboral, el racisme i l¡¯assetjament sexual sense que els tremoli el to ni el pols. Monstres intocables sense por de mostrar-se com a tals perqu¨¨ viuen envoltats i protegits pels seus iguals.

Salve Maria

El 2024 no hi ha esperan?a ni assossec per a les mares al cinema catal¨¤. Com les ganes de sortir corrents a qu¨¨ s¡¯enfronta l¡¯obsessiva i turmentada mare primerenca (Laura Weissmahr) que retrata Mar Coll a Salve Maria, que s¡¯endinsa en el terror psicol¨°gic a trav¨¦s de l¡¯asf¨ªxia i els pensaments intrusius d¡¯una mare que no sent aferrament pel seu beb¨¨ i que s¡¯obsessiona amb una mare infanticida de les not¨ªcies. Coescrita amb Valentina Viso, aquesta adaptaci¨® lliure de Les mares no, el text h¨ªbrid de ficci¨® i assaig de Katixa Aguirre, ha aconseguit set nominacions als Gaud¨ª.

Mam¨ªfera

Aqu¨ª passa com amb els antics trending topics: o s¡¯est¨¤ molt a favor o molt en contra de les 72 hores de turment psicol¨°gic de Lola (Mar¨ªa Rodr¨ªguez Soto), en qu¨¨ revaluar¨¤ per qu¨¨ no vol ser mare. Als seus 40 anys, sense buscar-ho, s¡¯ha quedat embarassada de la seva aparent parella id¨ªl¡¤lica (Enric Auquer). La tercera pel¡¤l¨ªcula de Liliana Torres ha aconseguit tres nominacions als Gaud¨ª explorant la culpa amb qu¨¨ carreguen aquelles que decideixen no tenir descend¨¨ncia i com influeixen els diners en les diferents maternitats contempor¨¤nies.

Bola extra: Els buits

Tothom hauria de veure l¡¯imperdible exercici de mem¨°ria hist¨°rica d¡¯aquest curtmetratge documental que narra la hist¨°ria de Mariona Roca Tort, tancada en un reformatori del Patronat de Protecci¨® a la Dona franquista i en una cl¨ªnica psiqui¨¤trica. Dirigit per Marina Freixa (la seva filla), Sofia Esteve i Isa Luengo, est¨¤ disponible a Filmin i nominat als Gaud¨ª.