La vida ¨¦s un festival

Amb la crisi de la ind¨²stria discogr¨¤fica, els concerts van semblar la sortida dels m¨²sics per sobreviure, per¨° l¡¯arribada dels festivals est¨¤ redefinint la temporada musical. Arraconada la sala de concerts a un paper gaireb¨¦ subsidiari, la tend¨¨ncia general a tot Espanya, i m¨¦s encara a Catalunya, ¨¦s el festival. La sala ja no ¨¦s el paradigma de m¨²sica en directe ¡ªa Catalunya van perdre un 10% de p¨²blic i van programar un 13,5% menys el 2014, segons l¡¯Anuari de la M¨²sica 2015¡ª, paper que ara adopta el festival ¡ªsegons Onebox, empresa de comercialitzaci¨® d¡¯entrades, la seva ocupaci¨® va arribar al 90% a Catalunya el 2015¡ª. Amb alguns monstres jugant en altres lligues, amb el S¨®nar en un terreny electr¨°nic que capitalitza gaireb¨¦ sense oposici¨® i explicant la seva exist¨¨ncia com un rep¨¤s anual a les novetats en aquest ¨¤mbit, i el Primavera Sound, nascut al voltant de la Sala Apolo i impulsant tamb¨¦ el Primavera Club, un festival de sales, caldria preguntar-se: per qu¨¨ el festival guanya la partida? Qu¨¨ comporta la seva proliferaci¨®? S¨®n nom¨¦s dues de les preguntes que semblen obligat¨°ries davant els nous temps de la m¨²sica en directe.

De festivals n¡¯hi ha de tots els tipus, per¨° els que m¨¦s proliferen s¨®n els d¡¯estiu ¡ªtota una ciutat artificial per a la m¨²sica a l¡¯aire lliure, activa durant un breu per¨ªode de dies i amb activitats en diversos escenaris¡ª i els cicles de concerts, en general tamb¨¦ estivals. Xavi Pascual ¨¦s director de tres festivals a les comarques de Girona (Strenes, Sons del M¨®n i Ac¨²stica), i destaca la import¨¤ncia d¡¯aquest ¨²ltim model: ¡°Els festivals serveixen, entre altres coses, per fer marca de ciutat. La seva proliferaci¨® ha provocat que moltes empreses hagin passat de ser prove?dores de serveis a promotores de festivals, tot establint una col¡¤laboraci¨® p¨²blico-privada amb un ajuntament, que abans era organitzador en solitari dels actes musicals¡±.

¡°En un festival cal exagerar per a poder destacar¡±

LUIS HIDALGO

David Carab¨¦n es el l¨ªder de Mishima, una de las bandas m¨¢s significativas del pop catal¨¢n. Su circuito abarca salas, festivales y fiestas mayores, de manera que su experiencia le faculta para establecer diferencias. ¡°En la sala tienes al p¨²blico cautivo, y eso favorece que el repertorio ofrezca m¨¢s atm¨®sferas, dando un recorrido m¨¢s rico en emociones. Al aire libre el p¨²blico tiene la libertad de marchar y all¨ª gana la ley del m¨¢s fuerte, del grupo m¨¢s llamativo, ruidoso o popular. En un festival has de exagerar tus caracter¨ªsticas m¨¢s significativas para destacar¡±.

La sala, seg¨²n Carab¨¦n, tambi¨¦n tiene dos filos: ¡°Por un lado sabes que el p¨²blico no marchar¨¢ y eso mismo te presiona m¨¢s para agradarle y que acabe satisfecho¡±. Como conclusi¨®n, Carab¨¦n aclara que Mishima tiene hasta tres repertorios diferentes en la misma gira, ¡°depende de si tocamos en festival, en sala con el p¨²blico en pie o en sala con butacas¡±. Para Carab¨¦n, quien sale ganando con el modelo festival (al menos, de entrada) es el espectador: ¡°Puede hacer z¨¢ping buscando lo que le satisfaga¡±, en el bien entendido, siguiendo un simil period¨ªstico, en el que ¡°un festival es como twitter, s¨®lo titulares, mientras que la sala es el reportaje completo¡±.

Segons Pascual, ¡°el festival ¨¦s una idea, un concepte que atrau el p¨²blic juntament amb els caps de cartell. Aquests s¨®n importants, per¨° conceptualitzar b¨¦ un festival resulta clau¡±. Com a exemple aporta l¡¯¨¨xit del barcelon¨ª Barcelona Beach Festival, un festival d¡¯EDM ¡°que per competir amb les discoteques que programen el mateix perfil de discj¨°queis ha sabut vincular l¡¯electr¨°nica de consum amb la platja. Heus aqu¨ª la ra¨® ¨²ltima del seu ¨¨xit¡±, opina Pascual, que afegeix dos conceptes d¡¯import¨¤ncia per explicar l¡¯¨¨xit del model festival: l¡¯esdeveniment i l¡¯experi¨¨ncia.

Centrant-nos en els festivals d¡¯estiu, quines raons mouen el p¨²blic a assistir a aquests esdeveniments? Jordi Gratac¨®s va ser l¡¯inventor del BAM barcelon¨ª, i per a ell cal mirar a la butxaca: ¡°Avui dia els joves no tenen diners i concentren la despesa en lloc de pagar cada vegada que assisteixen a un concert en sala. I no hem d¡¯oblidar que el nostre pa¨ªs mai s¡¯ha distingit per un consum continuat de m¨²sica en directe: a Catalunya, un dels llocs d¡¯Espanya de m¨¦s oferta i consum, un 66% de la seva poblaci¨® no ha assistit a cap concert l¡¯¨²ltim any¡±, apunta. Roger Dedeu, organitzador del SOS 4.0 de M¨²rcia, abunda en l¡¯atractiu de l¡¯oferta conjunta pr¨°pia dels festivals: ¡°Un festival ¨¦s una experi¨¨ncia global en la qual no nom¨¦s la m¨²sica compta. En un festival pots con¨¨ixer gent, menjar i beure en un ambient d¡¯exaltaci¨®: potser no ¨¦s la millor manera d¡¯escoltar m¨²sica, per¨° l¡¯experi¨¨ncia del p¨²blic ¨¦s molt m¨¦s completa¡±, suggereix. Anna Cerd¨¤, organitzadora del desaparegut PopArb a Arb¨²cies, clausurat aquest estiu despr¨¦s d¡¯onze edicions destinades al pop independent en catal¨¤, postil¡¤la: ¡°Els festivals funcionen per un c¨²mul de raons entre les quals hi ha la falta de diners del p¨²blic, l¡¯¨²s de les xarxes socials per explicar com de b¨¦ que t¡¯ho est¨¤s passant en un o altre festival i que avui en dia ja no ets guai si no vas a algun¡±.

En gaireb¨¦ tots els casos, el concepte d¡¯experi¨¨ncia ¨¦s usat d¡¯una o altra manera pels que raonen sobre l¡¯¨¨xit dels festivals. Per¨°, qu¨¨ es vol significar amb aquesta paraula? Gianni Ginesi, professor d¡¯etnomusicologia a l¡¯Escola Superior de M¨²sica de Catalunya (Esmuc), llicenciat en Disciplines de les Arts, de la M¨²sica i de l¡¯Espectacle per la Universitat de Bolonya, recorre a la publicitat: ¡°La idea d¡¯experi¨¨ncia t¨¦ a veure amb una estrat¨¨gia de m¨¤rqueting que es va iniciar als anys noranta: l¡¯anunci de BMW que preguntava si t¡¯agrada conduir no venia les caracter¨ªstiques concretes del vehicle, sin¨® que publicitava l¡¯experi¨¨ncia de conduir, suggerint un m¨®n d¡¯imaginaci¨®, desig i llibertat; aquesta idea ha arribat a la m¨²sica i als festivals: la gent decideix anar als festivals perqu¨¨ prometen un imaginari d¡¯activitats imbatible¡±. Segons l¡¯opini¨® de l¡¯expert, el cas m¨¦s paradigm¨¤tic seria el Primavera Sound: ¡°Ofereix un temps llarg d¡¯estada, molta gent, pertinen?a a un col¡¤lectiu, llibertat de moviment... ?s una activitat lligada a una experi¨¨ncia, a intentar viure-la¡±. A m¨¦s, es pregunta Gianni: ¡°Quanta gent hi ha capa? de pagar cinc o sis euros per anar a un concert a sala d¡¯una banda que desconeix?¡±.

Llu¨ªs Torrents, president de Assac (Associaci¨® de Sales de Concerts de Catalunya) i gerent de la sala Razzmatazz, coincideix en l¡¯an¨¤lisi en emfatitzar: ¡°Un festival s¡¯ha convertit en una experi¨¨ncia ¨²nica, col¡¤lectiva i irrepetible. All¨¤ es concentren artistes i molt p¨²blic amb un cartell del qual molts professionals del sector ni tan sols coneixen el 50% dels grups. S¡¯hi va perqu¨¨ hi van els amics, ¨¦s un esdeveniment¡±. Seguint amb els factors que fan reeixit un festival, Torrents, declarat admirador del Primavera Sound, afegeix el de la ubicaci¨®, un argument no purament musical: ¡°El Creamfields va canviar El Ejido per Villaricos i no va funcionar; tampoc ho va fer al Circuit de Jerez, i ja com Dreambeach ha tornat a Villaricos i ara funciona de nou. L¡¯entorn ¨¦s clau¡±. Tant ¨¦s aix¨ª que el Viva Festival, a Vilanova i la Geltr¨², una cita de perfil indie, ven de manera especial el confort, una localitzaci¨® buc¨°lica i serveis no saturats. La comoditat per sobre de gaireb¨¦ tot, l¡¯entorn com a definici¨®. Seria el mateix cas del Kutxa Kultur Festibala i del Tibidabo Life Festival, que se celebren en parcs d¡¯atraccions (Igueldo a Sant Sebasti¨¤ i el parc d¡¯atraccions del Tibidabo a Barcelona).

Per¨°, ?s¨®n els festivals un bon lloc per escoltar m¨²sica i generar afici¨® amb relaci¨® a les sales? Carles Asmarats, promotor que porta a Espanya artistes com Ben Harper, apunta: ¡°A mi m¡¯agraden els festivals, i crec que el que s¡¯ha aconseguit pel Primavera Sound ¨¦s terrible, per¨° no s¨®n el lloc idoni per escoltar m¨²sica. Vincularia la m¨²sica com a fet cultural als concerts de sala; els festivals s¨®n culturalment una altra cosa2. Tant per a Asmarats com per a Torrents, la difer¨¨ncia entre sala i festival ¨¦s d¡¯una profunditat tal, que dubten que comparteixin p¨²blic: ¡°El p¨²blic de festivals i de sales ¨¦s diferent. El primer no consumeix m¨²sica en sales, mentre que el segon s¨ª que assisteix a festivals¡±, diu Asmarats. Torrents afegeix: ¡°Anar a una sala ¨¦s una experi¨¨ncia purament cultural en qu¨¨ l¡¯oci no t¨¦, malgrat el que assegura l¡¯Administraci¨® per catalogar-nos l¡¯activitat, un pes important. A les sales vas a veure alguna cosa que t¡¯interessa en ella mateixa, en un espai pensat per a aquesta finalitat i on no passa res m¨¦s que un concert¡±. Per Ginesi aquesta diferent consideraci¨® entre sala i festival estaria relacionada amb els par¨¤metres fixats pel romanticisme en el XIX: ¡°D¡¯entrada la m¨²sica pop rock es considera una m¨²sica no tan cultural com altres. Com que, a m¨¦s, no s¡¯assisteix a un festival per raons exclusivament musicals, es considera que es tracta d¡¯una festa, i a la festa no se li atorga el mateix pes cultural que al concert. A partir del romanticisme es va idealitzar la idea del concert, que va comen?ar amb la cl¨¤ssica per¨° que despr¨¦s es va estendre a totes les m¨²siques, incl¨°s el pop. No es valora de la mateixa manera un concert en un recinte l¨ªric que en una pla?a major. Fins i tot es considera que un mateix grup ¨¦s m¨¦s culte en sala que en festival; la m¨²sica ¨¦s un ideal¡±. Ginesi afegeix que el manteniment d¡¯aquest ideal vuitcentista t¨¦ diverses conseq¨¹¨¨ncies: ¡°Quan vas a un concert cal mostrar un respecte que ¨¦s fins i tot f¨ªsic, postural. I aquest respecte, segons la idea rom¨¤ntica, afavoreix la comprensi¨® de la m¨²sica. La m¨²sica ¨¦s com una oraci¨®. Aix¨° pot funcionar, potser, amb la cl¨¤ssica, per¨° no amb les altres. Crec que es pot escoltar m¨²sica i fer altres coses, encara que aix¨° no s¡¯accepta ni est¨¤ ben vist¡±.

Per¨°, ?es pot concentrar l¡¯espectador quan els dispositius m¨°bils s¡¯usen reiteradament al mig del concert? ¡°B¨¦ ¡ªrespon Ginesi¡ª, a la sala tamb¨¦ fas servir el m¨°bil i parles, i vas al lavabo, i et passes una estona a la barra sol¡¤licitant la consumici¨®...¡±. A tomb d¡¯aix¨°, Torrents comenta que a Razzmatazz es plantegen restringir alguns usos abusius i molestos del m¨°bil.

Acceptat doncs l¡¯¨¨xit del festival com un model m¨¦s ben facultat per captar els imprescindibles patrocinis, quines conseq¨¹¨¨ncies pot tenir el seu ¨¨xit amb relaci¨® a les sales? Carles Asmarats, de la productora Encore Music, ja ho ha percebut: ¡°Jo treballo fonamentalment amb artistes nord-americans, i des del 2008 no he tornat a fer gires internacionals fora del per¨ªode estival. Abans una banda venia de gira i s¡¯estava tres mesos a Europa, ara tot just hi destinen tres setmanes i nom¨¦s a la primavera i l¡¯estiu, quedant tardor i hivern sense encant¡±, constata. Anar a festivals, prossegueix, ¡°facilita als artistes obtenir el m¨¤xim rendiment en un espai curt de temps, ja que en els festivals els paguen m¨¦s, tenen m¨¦s p¨²blic i fins i tot poden actuar menys temps. Tamb¨¦ per aix¨° ara els grups pugen abans i baixen m¨¦s de pressa: abans una banda anava escalant en sales de menys a m¨¦s grand¨¤ria fins a arribar a un gran recinte; ara estan en un festival a les primeres de canvi. Ben Harper va trigar diverses gires a omplir locals de gran capacitat. Avui aix¨° ¨¦s impensable¡±.

Ginesi estableix un altre punt distintiu dels festivals, en aquest cas heretat dels concerts convencionals: ¡°El consum est¨¤ relacionat amb la possibilitat d¡¯escollir entre multitud de possibilitats de compra. Aix¨° t¨¦ a veure amb l¡¯estrat¨¨gia de mercat: oferir al consumidor, no ja a l¡¯individu, el p¨²blic o l¡¯aficionat, moltes opcions. Quan compres un cotxe hi ha cada vegada m¨¦s variants d¡¯equipament personalitzat al marge del preu de partida. ?s una estrat¨¨gia de mercat del sistema capitalista, que fa creure al consumidor que consumir ¨¦s un fet actiu, una mostra de responsabilitat. En els festivals hi ha la mateixa estrat¨¨gia en oferir tantes opcions de compra ". En definitiva, l¡¯escalat de preus d¡¯entrades tant en concerts convencionals com, m¨¦s recentment, en festivals, permet a l¡¯usuari distingir-se de la massa, a m¨¦s d¡¯atribuir-li una responsabilitat com a consumidor.

Aquestes possibilitats de decisi¨® s¡¯amplien a tot festival a la selecci¨® dels artistes. Mentre a la sala el fet d¡¯escollir un concert se suposa meditat i planificat, en un festival, on l¡¯oferta ¨¦s ingent, el fet de seleccionar quines concerts veure es verifica en el mateix festival, atenent a criteris d¡¯all¨° m¨¦s variat. Segons Anna Cerd¨¤ "anar a festivals ¨¦s com anar a un spa per a dues, una activitat programada que gaudeixes; per contra, organiz¨¢rtela tu mateixa implica preparaci¨®, treball ". S¡¯estaria construint el univers Ikea , on el consumidor va atret per una gran oferta a bon preu on refor?a el seu protagonisme amb la il¡¤lusi¨® de ser qui tria. Segons Gianni, aquesta llibertat no ¨¦s tan clara, "ja que el model festival tendeix a homogene?tzar el so dels grups per una q¨¹esti¨® purament de proves de so i horaris. Un festival ¨¦s una factoria ".

La idea de gran superf¨ªcie est¨¤ tamb¨¦ lligada a la l¨°gica del sistema econ¨°mic, que tendeix a la concentraci¨®. O aix¨ª ho veu Gianni: "Les empreses, que poden captar m¨¦s patrocini, ofereixen una gran quantitat de producte perqu¨¨ vingui molt de p¨²blic a consumir: com m¨¦s ofereixes m¨¦s possibilitats tens per cridar l¡¯atenci¨® del p¨²blic. ?s la l¨°gica del propi sistema ". Conclusi¨®, com indica Cerd¨¤: "La cosa s¡¯ha polaritzat: o festivals molt grans o concerts diminuts, la classe mitjana i els festivals petits s¡¯han anat en orris". Gianni ho remata: "La m¨²sica no ¨¦s nom¨¦s el m¨²sic, hi ha una ind¨²stria al voltant, hi ha agents econ¨°mics que determinen el model. Hi ha molta gent que viu de la m¨²sica sense ser m¨²sic ".

Asmarats suggereix un mat¨ªs gens menyspreable: "La major part dels festivals estan organitzats per persones que o no eren promotors de gires, en tot cas organitzaven concerts a la seva sala, o directament s¨®n empresaris, homes de negocis, no necess¨¤riament promotors musicals". Dedeu ho confirma: "S¨ª, cal ser empresari perqu¨¨ cal gestionar moltes variables. El promotor tradicional comen?a a canviar en els noranta, els que organitzem festivals venim d¡¯entorns empresarials. La mida dels festivals fa que la seva gesti¨® vagi molt m¨¦s enll¨¤ del treball del promotor tradicional ". S¨ª, la m¨²sica festivalera ha canviat.

?