La pastoral catalana

Prenc el t¨ªtol d'una de les novel¡¤les de Juli¨¤ de J¨°dar, escriptor que no ha estat tradu?t a l'espanyol per a desventura de tants bons lectors que apreciarien el valor i les aportacions liter¨¤ries d'un autor de llarg al¨¨ i noble ambici¨®, que escriu per a persones que no podem viure sense llegir novel¡¤les. Amb la seva trilogia inicial, L'atzar i les ombres, va donar a final del segle passat una renovada carta de naturalesa i pres¨¨ncia liter¨¤ria a l'emigraci¨® i a la consci¨¨ncia pol¨ªtica de les classes populars contempor¨¤nies des de la seva Badalona natal, on va n¨¦ixer, el 1942, fill de murcians emigrats.

Autor tard¨¤, es va donar a con¨¨ixer el 1997, al caient dels seixanta anys. De J¨°dar ha publicat despr¨¦s de La Pastoral catalana (2009) una altra novel¡¤la del mateix talent literari i una altra vegada amb molt de suc a dins, El desertor en el camp de batalla (2013). A difer¨¨ncia de la seva trilogia situada a la segona meitat del segle passat, aquestes dues ¨²ltimes s¨®n novel¡¤les sobre el present. La primera transcorre durant un hurac¨¤ en el Miami de l'era Obama, la segona en el Raval barcelon¨ª de la crisi econ¨°mica. Com les anteriors, les dues s¨®n audaces, d'escriptura que flueix, complexes i sovint par¨°diques, sempre cervantines, plenes d'humor, d'una s¨¤via combinaci¨® brechtiana de l'esperpent de Valle-Incl¨¢n i d'Espriu que d¨®na la volta als llocs comuns del tema que tracten, les dues parlen de tant que no trobes en altres novel¡¤les coet¨¤nies llevat que sigui en traduccions.

De J¨°dar ¨¦s un autor que porta la parla popular a les seves p¨¤gines amb la mateixa naturalitat que eleva la llengua catalana en els diversos registres. Per aix¨° en els seus llibres hi ha cap¨ªtols sencers en espanyol, ho exigeixen els seus personatges. De la mateixa forma que inclou fotos, reproduccions de premsa, informes policials.Quan va apar¨¨ixer en l'escena liter¨¤ria la cr¨ªtica se li va rendir (t¨¦ tots els premis que hi pot haver, encara que no el de la Cr¨ªtica espanyola a obres en altres lleng¨¹es) i va lloar amb grandiloq¨¹¨¨ncia l'encert de fer n¨¦ixer el seu protagonista, Gabriel Caballero, a l'encreuament dels carrers Guifr¨¦ (fundador de la dinastia comtal de Barcelona, al segle IX) i Cervantes, com a met¨¤fora de no s¨¦ qu¨¨. Per¨° el real sol ser literari per si mateix. S¨®n els dos carrers de Badalona aix¨ª anomenats a l'encreuament dels quals va n¨¦ixer l'autor, al barri de Gorg.

La seva ¨²ltima novel¡¤la va venir despr¨¦s del llibre coescrit amb David Fern¨¤ndez sobre els or¨ªgens de les CUP (Candidatures d'Unitat Popular), de la llista electoral de la qual De J¨°dar va formar part com a independent el 27-S, en qu¨¨ va ser escollit diputat. L'atzar l'ha fet el diputat m¨¦s gran de la Cambra, encara que ja se sap que l'atzar no ¨¦s arbitrari ni aleatori, m¨¦s aviat ¨¦s una cita que un no sap que tenia fins que els fets diuen que ha de tenir lloc. El seu ¨²ltim text ¨¦s un discurs no previst, que ha estat el primer a obrir la nova legislatura catalana i ning¨² esperava, perqu¨¨ no ¨¦s costum. L'anterior es remunta al primer Parlament postfranquista, el 1980, del tamb¨¦ escriptor Josep M. Poblet, nascut el 1897, exiliat retornat el 1948 que moriria poc despr¨¦s de la seva intervenci¨® a la Cambra, el 20 de novembre d'aquell mateix any. Juli¨¤ de J¨°dar va parlar al Parlament aquest dilluns com a president de la mesa d'edat pr¨¨via a les votacions constitutives de la nova assemblea legislativa. Va ser un discurs noble i d'envergadura, com la seva obra.

La seva ir¨°nica La pastoral catalana ¨¦s una novel¡¤la sobre l'amor adult, sobre relacions adultes en el matrimoni, la pol¨ªtica, l'amistat. De viatges impossibles segons quan, com i amb qui. Una cosa aix¨ª succeeix en aquests temps entre Catalunya i Espanya, una hist¨°ria de falses il¡¤lusions i topades. Sobretot entre homes, que, com Pau i Jack a la novel¡¤la, han compartit educaci¨® sentimental pol¨ªtica, tants durant la dictadura en el nostre cas, quan eren joves, i de grans xoquen frontalment. I que, ara, en aix¨° d'avui que no ¨¦s una novel¡¤la que una tanca quan li d¨®na la gana, topen sense permetre albirar l'horitz¨® de di¨¤leg que, com a lectora gens passiva d'aquests dies, em resisteixo a creure inexistent.

Juli¨¤ de J¨°dar va introduir dilluns en el seu discurs la paraula ¡°alteritat¡± per primera vegada en l'orat¨°ria parlament¨¤ria i va evitar la paraula ¡°nacional¡±. Per aqu¨ª hauran d'anar les coses, pel reconeixement de l'Altre. Si ¨¦s que els viatges ara empresos han d'arribar a alguna part, en aquest moment huracanat.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i professora de la UPF.