Escolteu en exclusiva 20 can?ons del nou disc de Bob Dylan

Sabem que Bob Dylan?no saluda en els seus concerts, que no vol pantalles que mostrin el seu rostre en ple directe i que intenta, en la mesura de les seves possibilitats, que no el gravin ni li facin fotos durant les actuacions. Sabem que no coneix la paraula protocol i que si el conviden amb tot d'afalacs a asseure's, pot ser l'¨²nic de la sala que acabi dret, fent passets nerviosos amb el seu caracter¨ªstic somriure murri, abans de marxar per la porta de darrere a mitja cerim¨°nia. Sabem tot aix¨° i, malgrat tot, no hi ha cap artista que actualment es preocupi tant per la m¨²sica (la seva i, al cap i a la fi, la nostra) i per donar-se a con¨¨ixer tan obertament. Perqu¨¨ l'esquerp, boig, ingovernable, vagabund Bob Dylan ¨¦s tamb¨¦ el m¨²sic que m¨¦s permet que es coneguin tots els detalls de la seva obra.

L'¨²ltim exemple ¨¦s el seu ¨²ltim disc,?The cutting edge 1965-1966: The bootleg series vol. 12 (Columbia/Sony), el nou volum de la seva s¨¨rie de recuperaci¨® del fant¨¤stic arxiu sonor que compr¨¨n totes les ¨¨poques de la seva carrera. El disc surt a la venda el proper 6 de novembre, per¨° EL PA?S us ofereix en exclusiva des d'avui i fins al dia 6 de novembre la possibilitat d'escoltar en temps real 20 de les can?ons del disc.

The cutting edge 1965-1966 reuneix per primera vegada can?ons in¨¨dites de Dylan, preses falses d'estudi, assajos o versions alternatives. Aquest bootleg sortir¨¤ publicat en tres formats: un CD doble (tamb¨¦ disponible en triple vinil), una caixa deluxe?de sis discos i una edici¨® per a col¡¤leccionistes amb 18 CD que inclou les 16 preses diferents de Like a rolling stone,?nou singles originals en mono 45 r.p.m. i enregistraments rars realitzats en habitacions de l'Hotel Savoy de Londres (4 de maig del 1965), el North British Station Hotel de Glasgow (13 de maig del 1966) i un hotel de Denver, Colorado (12 de mar? del 1966), a m¨¦s de fotografies i una tira de cel¡¤luloide de la pel¡¤l¨ªcula original de Don't look back.

Aquest nou cap¨ªtol sonor del m¨²sic de Minnesota se centra en les sessions d'estudi que van il¡¤luminar tres discos essencials: Bringing it all back home, Highway 61 revisited?i?Blonde on blonde, la trilogia gravada en nom¨¦s 14 mesos entre el 1965 i el 1966 que el va consagrar com un compositor d'una originalitat sense precedents, alhora que va impactar de forma significativa en el curs de la m¨²sica i cultura populars, la qual cosa el va convertir en un referent en l'edat daurada del rock dels seixanta.

The cutting edge 1965-1966 permet als oients con¨¨ixer encara m¨¦s l'anatomia de Bob Dylan. Tot i que ¨¦s cert que aquesta recuperaci¨® d'arxiu sonor ¨¦s una jugada tamb¨¦ comercial amb la qual es pot fer caixa recorrent a material passat, no ¨¦s menys cert que el m¨²sic facilita extreure fins al m¨¦s m¨ªnim detall del que envolta un proc¨¦s de creaci¨® tan fascinant com el seu. Com explicava Diego A. Manrique recentment, aquest fam¨®s hat-trick es va compondre amb m¨¨todes que no tenen res a veure amb els actuals, gravant en directe les can?ons, envoltat de m¨²sics, i de vegades gaireb¨¦ sense assajar-les. El guitarrista Kenny Rankin, que va participar a?Bringing it all back home, va recon¨¨ixer: ¡°No hi havia instruccions. Ell comen?ava a tocar i era millor que estiguessis preparat¡±.

En aquest sentit, impressiona la intu?ci¨® de Dylan a l'estudi de gravaci¨®. Reconegut com el gran bard del folk, el m¨²sic resulta ser un hiperactiu de vint-i-pocs anys que, coneixent amb p¨¨ls i senyals el candor del millor folk, deixa sortir la musa amb un fervor inaudit. ?s una for?a creativa que s'amara de tot. El poeta beatnik, que componia inspirat per les not¨ªcies dels diaris o les novel¡¤les o pel¡¤l¨ªcules que devorava, ¨¦s tamb¨¦ un malalt musical. D'aquesta manera, treu cap enfora tot el seu amor adolescent per Elvis Presley o Buddy Holly en aquest ¨²s de la guitarra r¨ªtmica, i evidencia?la influ¨¨ncia de Little Richard o Jerry Lee Lewis en la impressionant introducci¨® del piano en la seva obra.

Les improvisacions verbals reflecteixen la seva sorprenent capacitat de cronista popular. La caixa recull una presa de?Tombstone blues, que no va incloure en una de les tornades aquell vers d'¡°I¡¯m in trouble (tinc problemes)¡±, deixant-lo amb la frase ¡°I¡¯m in the kitchen (s¨®c a la cuina)¡±. Per¨°, finalment, Dylan el va incloure en la gravaci¨® del disc, fent que Tombstone blues, enmig d'aquell ¨¨xtasi el¨¨ctric i fantasmag¨°ric, guany¨¦s com a catalitzador emocional del seu temps.

The cutting edge 1965-1966 ens mostra que els errors s¨®n tamb¨¦ interessants i ofereix una gran panor¨¤mica de la paleta experimental de Dylan sobre can?ons de gran magnitud, com Love minus zero, Just like Tom Thumb¡¯s blues, Desolation row o Mr. Tambourine Man. Aquests i altres temes van patir variacions. De la mateixa manera, tamb¨¦ es pot sentir el costat ac¨²stic de temes com Outlaw blues, Bob Dylan¡¯s 115th dream o On the road again.?Precisament, hi ha una presa d'On the road again en la qual Dylan lidera la banda en efervesc¨¨ncia rock i el productor Tom Wilson demana que pari i exclama: ¡°El temps ¨¦s massa r¨¤pid per espreme'l en paraules, Bobby!¡±. Per¨° el m¨²sic sap el que busca i etziba: ¡°Ei, tio. Ho farem aix¨ª!¡±.

I aix¨ª ho van fer. I el que va venir despr¨¦s ja ho sabem, per¨° ara tamb¨¦ podem saber com va ser aquell laboratori musical d'una influ¨¨ncia immensa. Perqu¨¨, per exemple, potser, sense els sis ambiciosos minuts de Like a rolling stone no haurien arribat a les r¨¤dios altres composicions que van trencar el m¨¨tode de single de tres minuts com Hey Jude,?dels Beatles;?The boxer,?de Simon & Garfunkel;?Layla,?d'Eric Clapton, o Stairway to heaven, de Led Zeppelin, per citar-ne alguns exemples. I una cosa encara m¨¦s important: com es podia canviar el concepte de la m¨²sica popular tal com es coneixia llavors.