M¨¦s enll¨¤ del 3%

La corrupci¨® ¨¦s un fenomen curi¨®s. Tant pels perversos pactes de silenci que genera com per les seves conseq¨¹¨¨ncies m¨¦s enll¨¤ del volum de diners desviats. Per aix¨°, limitar la resposta a la corrupci¨® a demanar la restituci¨® del que s'ha robat ¨¦s tan limitat com en gran mesura exculpatori. Per un simple motiu: el que s'ha robat ¨¦s irrestitu?ble.

Comencem per l'impacte social. Els estudis demostren que la toler¨¤ncia amb la corrupci¨® est¨¤ directament relacionada amb la percepci¨® que un se'n beneficia. ?s a dir, si alg¨² roba 100, per¨° d'aquests 100 una part acaba a la nostra butxaca o ens beneficia directament o indirectament, ¨¦s probable que la corrupci¨® ens sembli tolerable i no la denunciem. L'augment de den¨²ncies de l'exist¨¨ncia de mala praxi en la gesti¨® p¨²blica en ¨¨poca de crisi respon precisament al fet que persones que abans se sentien directament o indirectament beneficiades, o esperaven percebre alguna cosa a canvi del seu silenci, deixen de sentir-se cuidades. Evidentment, sempre existiran els alertadors, capa?os d'aixecar la llebre fins i tot podent optar per mamar de la mamella, per¨° al nostre pa¨ªs aquests actes heroics no nom¨¦s s¨®n escassos, sin¨® que no disposem de mecanismes de reconeixement social ni empara legal dels seus protagonistes. En l'¨¤mbit social, l'exist¨¨ncia de bosses de poblaci¨® que ¨¦s m¨¦s o menys conscient de participar en un frau que afecta la qualitat de vida de la resta acaba articulant formes espec¨ªfiques de relaci¨® social, que descohesionen la societat i creen mecanismes antisocials de compet¨¨ncia per apropar-se als nodes de distribuci¨® de favors. Qui no corre vola.

En termes econ¨°mics, el tipus de corrupci¨® que sembla haver-se instal¡¤lat a l'Espanya i la Catalunya del postfranquisme, basada en el finan?ament il¡¤legal d'interessos privats (de partit i individuals) a trav¨¦s del cobrament de comissions per la concessi¨® d'obra p¨²blica, no nom¨¦s ha minvat les arques p¨²bliques, sin¨® que tamb¨¦ ha introdu?t distorsions en el model productiu, l'impacte del qual ¨¦s m¨¦s f¨¤cil de calcular en generacions que en diners.

En la din¨¤mica del 3%, les empreses del nostre pa¨ªs que han volgut optar a contractes p¨²blics no han rebut cap incentiu per destacar sobre la base de la innovaci¨® o la utilitat dels seus serveis o productes, sin¨® que se'ls ha demanat que juguin a un altre joc ¨Cel de vendre silenci i falsificar factures. Si l'¨²nic criteri per comprar un producte o servei ¨¦s la grand¨¤ria de la comissi¨®, qu¨¨ hi fa si el producte ¨¦s el millor o el pitjor? Quan l'important s¨®n les prebendes, el millor oli ¨¦s sempre el de colza, el millor ciment ¨¦s el que t¨¦ aluminosi i el millor pont el de Calatrava. Com que aquestes condicions no es fan p¨²bliques al BOE ni al DOGC, la manera d'accedir a les veritables taules de negociaci¨® ha estat el cultiu de la proximitat amb el poder i els seus brokers o tresorers. Aquesta manera de seleccionar els prove?dors oblida totes les empreses i persones sense acc¨¦s a aquestes xarxes de proximitat o sense voluntat d'encobrir la corrupci¨®. Deixa a la cuneta la capacitat d'innovaci¨® del pa¨ªs, que es veu obligada a abandonar o emigrar.

S¡¯imaginen com de millors serien les infraestructures, els menjadors escolars, els processos i els serveis que tindr¨ªem si els hagu¨¦ssim encarregat als veritables guanyadors dels concursos, i no als amiguets??Qui ens tornar¨¤ el talent malgastat de la generaci¨® m¨¦s ben preparada de la hist¨°ria del nostre pa¨ªs, a qui se li ha negat la possibilitat de participar de la nostra economia? Fins i tot quan la capacitat d'innovaci¨® de nous actors no corromputs ha aconseguit escapar de l'ostracisme, l'alian?a de donants i donats ha creat mecanismes legals per treure-se'ls de sobre. Com en el cas de les energies renovables, ofegades en lleis absurdes. Ja ens van advertir que trencar pactes de silenci pot sortir molt car ¨Csi cau una branca, cauen totes.

Finalment, la corrupci¨® augmenta la desigualtat i perverteix la progressivitat del sistema fiscal. Com que els beneficis de la corrupci¨® tendeixen a repartir-se entre grups socials ben connectats amb el poder i per tant amb ingressos superiors a la mitjana, els amiguets s¨®n els que aconsegueixen els contractes m¨¦s lucratius, i es carreguen pel cam¨ª la capacitat p¨²blica per distribuir els recursos i la c¨¤rrega fiscal de forma eficient. Cada punt d'augment de la corrupci¨®, de fet, augmenta en set punts el coeficient de Gini de desigualtat. D¨¦u n'hi do.

La mala not¨ªcia ¨¦s que el mal ja est¨¤ fet i ¨¦s irreparable, tant en termes socials com econ¨°mics. La bona not¨ªcia ¨¦s que la gasolina d'aquestes din¨¤miques s¨®n els nostres vots, i que en cada votaci¨® podem donar-nos l'oportunitat de tornar a comen?ar.

Gemma Gald¨®n ¨¦s doctora en Pol¨ªtiques P¨²bliques.